Present i esdevenidor

Tot país necessita institucions d'alta ciència i cultura, transversals, que apleguin la comunitat humanística i científica, més enllà dels centres de recerca i ensenyament. Les necessitats d'un univers científic i cultural mundialitzat i les exigències d'un coneixement públic i democràtic de la ciència només poden ser satisfetes amb acadèmies a l'alçada dels temps.

Aquest és el cas de l'acadèmia catalana. L'Institut d'Estudis Catalans fou fundat el 1907, per impuls d'Enric Prat de la Riba, per al conreu de la ciència, la normalització de la llengua i la protecció del patrimoni arqueològic i històric. Ni en Prat, ni els altres pares fundadors, com ara Eugeni d'Ors, Eduard Fontserè, Joan Pijoan, Pompeu Fabra, Puig i Cadafalch, o Rubió i Lluch, volien una acadèmia decorativa sinó activa i ambiciosa. Ho exigia l'esperit universalista, avançat, racionalista i patriota del Noucentisme. En més d'un sentit, l'Institut fou el Noucentisme. El catalanisme s'havia de completar amb la modernització cultural i científica.

L'Institut va anar per feina immediatament. Als dos mesos, emprenia el rescat del patrimoni romànic del Pirineu. Les oficines lexicogràfiques encapçalades per Pompeu Fabra endegaven la tasca ordenadora de la llengua catalana. L'Institut fundà el que seria el Servei Meteorològic de Catalunya i poc després el Cartogràfic, i posà els fonaments de la Biblioteca de Catalunya, creació de l'Institut.

Pel que fa a la Universitat, l'Institut es presentà com una alternativa exigent i complementària a la Universitat i va desenvolupar uns Estudis Universitaris Catalans que milloraven la minsa qualitat de l'educació superior. De fet, la renovació de la Universitat fou encapçalada pel seu rector, i membre de l'Institut, Pere Bosch Gimpera.

L'Institut va patir períodes de persecució greus com la dictadura de Primo de Rivera, o l'abolició i espoli pel règim del general Franco. Tanmateix, l'Institut, en una "pública clandestinitat", mantingué activitats acadèmiques durant els pitjors temps.

Avui l'Institut està vertebrat en cinc Seccions: la Històrico-Arqueològica, la Filològica, la de Ciències i Tecnologia, la de Ciències Biològiques, i la de Filosofia i Ciències Socials. És una acadèmia d'acadèmies, amb prop de 200 membres, de totes les terres de llengua i cultura catalanes, i vint-i-sis societats filials, amb més de 8.500 socis.

Les relacions de l'acadèmia catalana amb la ciència, l'ensenyament superior i el món acadèmic ni són ni poden ser com les de temps enrere. El panorama científic és avui curull de laboratoris i centres d'especialització, com per què esmercem esforços que dupliquin el ja existent. És per això que, més enllà d'un conjunt important de projectes de recerca propis, l'Institut concentra els seus recursos en tasques que està en condicions ideals d'acomplir. Ho continuarà fent, responent a les necessitats de la creixent comunitat científica catalana.

Una tasca cabdal, i per a la qual l'Institut està facultat per llei, és la d'exercir l'autoritat normativa en matèria lingüística. La publicació de la nova edició revisada del Diccionari de la llengua catalana, fruit sobretot dels esforços de la Secció Filològica, ha estat un èxit extraordinari. Un altre àmbit destacat el constitueixen les publicacions, amb un abast, qualitat i diversitat que fan de l'Institut una veritable editorial universitària en llengua catalana, i en alguns casos també en anglès. A més, l'Institut està completant la digilitalització de materials i l'accés electrònic al fons documental i a les revistes.

L'Institut presta també un servei al país quan es pronuncia amb solvència científica i independència sobre temes crucials per a la societat, com ara l'informe sobre el canvi climàtic o el dictamen sobre l'ús social de la llengua catalana.

Avui és crucial que una ciutadania culta i democràtica estigui ben assabentada del coneixement científic i les seves repercussions damunt la nostra vida. L'Institut ha servit el país, la seva cultura i la seva ciència amb eficàcia i patriotisme. Ha estat una eina mitjançant la qual els catalans hem contribuït a la cultura racional, científica i acadèmica del món. Ho continuarà fent amb el mateix capteniment i amb la mateixa determinació.

Salvador Giner és president de l'Institut d'Estudis Catalans