Mirades de coure

Petita antologia de Daniïl Kharms

Daniïl Kharms (edició i traducció de Miquel Cabal)

Edicions de 1984

154 pàgines. 16 euros

Les excentricitats i els excessos mig còmics mig tràgics de l'avantguardista rus Daniïl Kharms a la Petrograd i la Leningrad de les dècades de 1920 i 1930, els gestos com ara anar vestit de Sherlock Holmes -amb pantalons de golf i pipa inclosa- o promoure una literatura de vocabulari deformat i defectuós, la incoherència i l'absurd a la Rússia dels plans quinquennals, van provocar que les seves obres quedessin confinades a la faceta d'autor de proses per a infants fins l'arribada de la glasnost. La inadaptació li va costar tota mena de persecucions, un exili forçat i la posterior estada en un psiquiàtric, on va morir el 1941. En les seves obres, amb tot, no s'hi troba cap posat de dandi tràgic, sinó una activa renúncia a la versemblança que es repeteix irònica sense fi.

Segons un dels seus amics, Kharms tenia a casa, en una habitació quasi buida, un objecte estrany, fet amb ferros, fustes, llaunes, molles, rodes de bicicleta i capses buides de cigarretes, del qual deia que era una màquina que no servia per a res; duia bigoti fals cada cop que anava al teatre i acusava d'immoralitat a qui no actuava com ell. I, amb una colla de folls o de temeraris que l'acompanyaven a lectures i espectacles diversos, va col·laborar en la creació d'un moviment d'avantguarda que s'oposava tant a la versificació desvinculada de la realitat i sense sentit dels futuristes més extrems com al realisme socialista, amb la qual cosa es van guanyar l'enemistat de gairebé tothom. L'actitud de revisió era la mateixa del Malèvitx del manifest suprematista, però les connexions resultants, la mescla d'elements irracionals amb ambients quotidians, a finals de la dècada de 1920, esdevenien una barreja entre l'absència de lògica i l'humor negre.

A banda de les proses breus i d'una peça teatral -només s'hi troben a faltar els poemes i els contes per a nens-, l'antologia conté una part de textos autobiogràfics que permet llegir-lo sense la cotilla del punt de vista compartit amb la colla. La majoria de contes són d'una brevetat espectral, sense fil, que no van enlloc o acaben de la manera més abrupta. Només en alguns, com el d'un home que avisa una dona que uns homes la volen assassinar perquè la miren amb una mirada de coure, i se'n desdiu tot seguit i li explica que ho veu tot magre perquè se li ha trencat el rellotge de sempre, l'absurd esdevé metàfora. La paròdia rara del real, amb la denúncia indirecta a través de la visió obliqua de les coses, és el tret que millor es desplega en les seves obres, la capacitat de tenir una tirada pel grotesc de Gógol -la realitat representada en brut- sense renunciar a la ruptura de les convencions, els disbarats lingüístics i narratius, les ironies exaltades o grolleres i els il·logismes de Lewis Carroll. N'és exemple l'emblemàtica peça teatral que tanca l'aplec, Ielizaveta Bam, en què una dona és acusada d'assassinat per l'home al qual se suposa que ha assassinat. Podria semblar que som a la banda de Kafka, però Kharms (Daniïl Ivanovich) era un home educat en una família de revolts burgesos del Sant Petersburg del vuit-cents que adorava la idea d'embruix del seu pseudònim més habitual; i encara que no sintonitzés amb les acusacions de l'època, va preferir continuar amb la broma a certificar el daltabaix.