"La boxa ja no és un esport políticament correcte"

Personatges històrics com Juli Lorente i articulistes de la categoria de Josep Morera Falcó i Joan de Sagarra han estat cabdals per mantenir un fil de contacte amb l'oblidada boxa catalana, i, sobretot, amb el seu màxim exponent, Josep Gironès, però no ha estat fins a la publicació del llibre Combat a mort (Angle Editorial), de Joaquim Roglan, que es pot dir que no hi havia hagut una sensibilització tan gran sobre un esport admirat a la República, perseguit durant el franquisme i ignorat a la democràcia.

Pregunta. Era la sensibilització la intenció de la seva obra?

Resposta. Amb el meu llibre, jo no pretenia sensibilitzar, sinó senzillament deixar constància que Catalunya va tenir set campions d'Espanya de boxa, cinc d'Europa i un que va combatre pel títol mundial. Tots ells van situar Catalunya en el mapa mundial de l'esport per primera vegada, i tots ells van ser perseguits per la dictadura, exiliats i afusellats. Malgrat això, encara avui, a la Gran Enciclopèdia Catalana a l'entrada de boxa no hi consta ni un nom català. Parlar de sensibilitzar, quan es vol fer una llei de la memòria històrica i cap partit polític que reivindica seleccions catalanes encara no ha dit res sobre aquest fet, em sembla una cruel paradoxa i una vergonya pel nostre país. I encara més quan escriptors com Josep Maria de Sagarra, Josep Maria Planes o Carles Sentís li van dedicar pàgines senceres. També el jove Joaquim Maria Puyal va retransmetre combats de boxa en directe per la ràdio i no se n'avergonyeix, sinó mes aviat al contrari.

"La boxa actual és un esport olímpic i malgrat la seva fama de violent, causa menys traumatismes i morts que el motociclisme o l'automobilisme"

"Quan Gironès perd davant Miller es retira. Era un mite popular i per dignitat personal no va voler acabar com una joguina trencada"

"Ha vist que s'hagi fet mai un encefalograma a algun mite del futbol? M'honora ser amic de vells boxejadors que estan millor del cap que Maradona"

P. El seu relat és divulgatiu i reivindicatiu, a vegades romàntic i fins i tot idíl·lic, un punt sorprenent si tenim en compte la realitat actual de la boxa. Com explicaria i contextualitzaria la importància de la boxa a Catalunya a la dècada de 1920 i 1930?

R. Moltes gràcies per la seva lectura a diversos nivells. Certament, divulgo històries oblidades i amagades, com per exemple els papers del consell de guerra contra el campió d'Europa Carles Flix, que va ser el primer afusellat al Camp de la Bota, ara Fòrum. També és cert que hi ha un toc romàntic, perquè poques imatges hi ha tan romàntiques com un home que inclina el cap davant del seu déu i resa, com un home que inclina el cap per llegir un llibre, o com un home que inclina el cap davant el boxejador que l'ha vençut digna i esportivament. Pel que fa a la boxa actual, és un esport olímpic i malgrat la seva fama de violent, causa menys morts i traumatismes que el motociclisme o l'automobilisme. Respecte als anys 20 i 30, era l'esport popular de masses, mentre que el futbol era minoritari.

P. Es pot dir que la boxa responia d'alguna manera a l'esperit difós a través de la revista La Rambla, fundada el 1930 per Josep Sunyol, i que en un marc nacionalista demanava que l'esport estigués a l'abast de les classes populars i l'educació física fos part d'una formació integral cultural, humana i ciutadana.

R. Exacte. A més a més, la Generalitat li donava suport per allunyar el jovent del joc, de la beguda i del Barri Xino. En el fons, hi havia l'ideal d'una joventut forta, esforçada i sacrificada que algun dia formaria part de la policia i de l'exèrcit de Catalunya. Pocs esports hi ha tan complerts com la boxa, que obliga a un entrenament físic i mental molt durs.

P. Quan i com arriba la boxa a Catalunya i fins a quin punt la figura de Gironès, campió d'Europa, i el seu combat pel títol mundial amb Freddie Miller a la Monumental representa el seu moment culminant?

R. La boxa arriba com un espectacle quasi aristocràtic que es representa a sales de festes com La Paloma o La Bohemia. La gent s'hi aficiona, es professionalitza i s'exporta a Espanya, perquè la federació espanyola neix i té la seu a Barcelona. El combats de Gironès amb Panamà Brown i amb Miller el situen entre els mites mundials.Quan perd davant Miller en el primer i últim KO de la seva vida, Gironès es retira per sempre més. Era un mite popular i per dignitat personal no va voler acabar com una joguina trencada pels rings d'altres països.

P. Pel que sembla, la boxa tenia un suport molt gran, tan administrativament, des de la Generalitat, com social, i els combats a la Monumental i a Montjuïc eren multitudinaris. Era un esport avui dit de masses?

R. Els presidents Macià i Companys van presidir combats i durant el campionat del món la Generalitat fa una crida als "patriotes catalans" perquè vagin a donar suport a Gironès. Barcelona té encara el rècord d'Europa amb 80.000 espectadors a l'estadi de Montjuïc. Periodistes i càmeres de cinema d'arreu del món vénen a Barcelona i la Generalitat també li dóna suport com a espectacle de masses que atrau a gent i turisme a Barcelona. Busco un antic llibre on un polític actual molt important d'ERC recorda allò en un pròleg, però sembla que ara li fa nosa i el llibre ha desaparegut del mercat. Si troba el llibre, no el polític, li ho agrairé.

P. Què va passar perquè els boxejadors passessin de ser uns herois durant la República a ser perseguits durant el franquisme fins al punt d'originar el seu oblit de la memòria col·lectiva? Va ser per una qüestió exclusivament política?

R. La dictadura volia exterminar un poble i per exterminar un poble cal liquidar els seus símbols i els seus ídols. De la mateixa manera que van afusellar un president del Barça, van acabar amb els boxejadors. L'oblit d'aquells campions es va sumar a l'oblit de moltes altres coses de Catalunya, però a l'hora de recuperar la nostra història, la boxa ja no era ni és un esport políticament correcte. Potser passa que aquells boxejadors no s'ajusten a una imatge metro-sexual ni fashion.

P. S'ha dit i publicat que hi va haver un fals Gironès que va treure suc de la llegenda del boxejador. Aquest detall és fonamental per haver recuperat la memòria de l'autèntic Gironès i de la boxa?

R. Cert. La dictadura va fer córrer la llegenda urbana que Flix, Gironès i altres havien torturat gent quan eren policies de la Generalitat. Si mira les actes del consell de guerra, veurà que no hi ha ni un testimoni o delator que digui que ells el van torturar. Tots declaren que han sentit rumors. Gironès, Flix, Saéz i altres van ser escortes del president i dels consellers de la Generalitat i també feien tasques administratives. Recuperar la seva memòria és recuperar també la història d'uns homes disposats a donar la vida per salvar la dels nostres presidents i consellers.

P. Vostè evoca molt la figura del preparador, i en especial d'Ángel Artero, i també la del gimnàs i el frontó com a claus per entendre l'esport de la boxa. Avui, en canvi, la boxa és un esport mal vist, els seus practicants acostumen a ser personatges controvertits, els preparadors han perdut protagonisme davant dels agents i hi ha molts gimnasos que semblen més centres de bellesa que no pas de formació. Què ha passat?

R. Artero va ser considerat el millor entrenador del món per la premsa esportiva internacional. La policia espanyola el va torturar, li va trencar els dits i el canells i li va impedir exercir mai més la seva professió. Els preparadors han perdut protagonisme perquè no hi ha empresaris i mitjans de comunicació que els recolzin. I si els gimnasos semblen centres de bellesa, és perquè la boxa forma cossos atlètics. Ara hi ha moltes noies que fan boxa per estètica i perquè era i és un esport de defensa personal.

P. Sap que hi ha un recent estudi mèdic que recomana que els boxejadors descansin un trimestre després de cada combat per evitar danys neurològics?

R. Sí. I els púgils són sotmesos sistemàticament a escàners i encefalogrames, cosa que no es fa a cap altre esport. Si hi ha una gota de sang en un combat, se suspèn immediatament. A més, el KO és un accident en un combat, perquè el bon púgil guanya per punts perquè sap esquivar, no es deixa tocar la cara i no pega al cap d'un contrincant massa tocat o castigat. Les normes mèdiques són molt més estrictes que a altres esports que estan de moda. Vostè ha vist que s'hagi fet mai un encefalograma a algun mite del futbol com ara Maradona? M'honora ser amic de vells boxejadors que estan millor del cap que Maradona, i m'avergonyeix que la mateixa societat que els mira de reüll televisi i aplaudeixi les suposades gràcies de Maradona mentre fa l'ase amb Fidel Castro.