Ressopó realista

El Nou Realisme va ser un dels moviments més innovadors i fecunds de la neoavantguarda europea de postguerra. La seva constitució i els seus principis van durar poc, com un pastís a la porta d'un col·legi. El va crear el 27 d'octubre de 1960 el crític francès Pierre Restany (1930-2003) després de reunir uns quants artistes -Arman, François Dufrêne, Raymond Hains, Martial Raysse, Daniel Spoerri, Jean Tinguely, Jacques de la Villeglé- a l'apartament parisenc d'Yves Klein. El grup neixia després de la firma d'un manifest que consistia en una sola frase: "Els Nous Realistes han pres consciència de la seva identitat col·lectiva. Nou Realisme = noves percepcions del real".

Transcorreguts vint minuts, entre Klein i Hains va esclatar una baralla a plantofades, el que va fer que la majoria dels integrants del grup el considerés liquidat. Amb tot, durant aquesta dècada, els nous realistes van seguir treballant de manera conjunta, i a ells es van sumar César, Christo, Deschamps, Mimmo Rotella i Niki de Saint Phalle. La mort del moviment es va celebrar oficialment el 1970, amb un banquet i la presentació, davant de la Catedral de Milà, d'una enorme escultura fàl·lica creada per Tinguely.

"Els nous realistes van fer palès que la cultura de postguerra estava sotmesa a la repressió històrica"

"La mostra de la galeria Palma XII és un homenatge a l'agitador Pierre Restany"

Durant la seva curta vida com a activistes, Restany i els nous realistes havien posat al descobert el fet ineludible que tota la cultura de postguerra estava atrapada en la dialèctica de la memòria i la repressió històrica i una agressiva estratègia d'intensificació del consum i de submissió a les exigències de l'espectacle. Seguint la pròpia lògica de la conquesta dels espais d'oci, la majoria de les obres i activitats d'aquells artistes havien abandonat la relativa intimitat de l'objecte pictòric i escultòric per ocupar l'espai públic i institucional. Ara, la galeria Palma XII de Vilafranca del Penedès presenta un homenatge a l'agitador Restany amb uns treballs que s'acosten a l'esperit de la paròdia de revolta que va encunyar Klein en el seu cèlebre "No som artistes que se subleven, sinó artistes que estan de vacances". El títol d'aquesta exposició prové dels versos de Raymond Queneau, "una constel·lació s'inclina efervescent...".

Antoni Miralda, Benet Rosell i Jaume Xifre signen els seus "objectes artístics" segons un film de 28 minuts de durada, titulat Boum, Boum, en avant la musique!, un musical inèdit rodat a París el 1974 en format 16 mm en color i ara editat en DVD. Protagonitzat per Xifra (interpretant el mariscal Folch), Pierre Restany (transvestit duchampianament en la senyora Clemenceau) i Antoni Miralda (com a soldat ras), el film mostra la patètica figura d'un mariscal que es dedica a passejar pels carrers i cases parisenques una pila de botes de soldats morts en combat, una paròdia de les triomfalistes cúpules militars que sempre es mantenen a la rereguarda. La banda sonora la componen cançons de la Primera Guerra Mundial i locucions originals de l'època.

La peça, totalment inèdita, havia restat oblidada durant trenta anys dins una capsa de sabates, a casa de Miralda. Jaume Xifra recorda d'aquell rodatge: "Restany feia broma sobre el fet que, per efecte del mimetisme i a causa de la meva disfressa de militar, jo em considerava un veritable mariscal... en realitat, jo em sentia intimidat i molt emocionat de ser filmat al seu costat".

L'exposició a Vilafranca es completa amb alguns objectes i cartells (1969) de temàtica bel·licista signats per Miralda, i la instal·lació Made in Catalunya (2007), composta per una sèrie de porrons plens d'aigua on suren uns ninotets de plàstic amb la imatge de superman.

Jaume Xifra cobreix les parets de curiosos reliquiaris, mentre que Benet Rosell ha ideat una vetlla, amb els elements propis de la cerimònia, com l'urna, els recordatoris (que porten impresos uns versos de Boris Vian dedicats als desertors), un llibre de condols i un ressopó. El vídeo Que en pau descansin (3' 25''), 2007, amenitza el lúgubre ambient; hi veiem dibuixats els rostres d'una sèrie de personatges històrics de tot el món, responsables de grans atrocitats i holocausts, inclòs el general Franco. En uns temps en què el real es posa constantment en qüestió, aquesta exposició té el mèrit d'obrir a l'espectador noves percepcions. Teatre grotesc en temps de nul·la crítica. Aire fresc.

Una constel·lació s'inclina efervescent. Homenatge a Pierre Restany. Galeria Palma XXII. Carrer Palma, 12. Vilafranca del Penedès. (Barcelona). Fins al 15 de juliol. Comissària: Rosa Pera.