Una mala lliçó

La nova Facultat de Geografia i Història traslladada al Raval de Barcelona i ja integrada en aquesta part de la ciutat mereix alguns comentaris. No tinc intenció de comentar el que suposa per al Raval haver incorporat un ús com aquest, sinó més aviat parlar de l'edifici en si.

Es tracta d'un edifici molt gran (a l'escala barcelonina), un edifici comparable al vell edifici de plaça Universitat i més gran que els seus veïns, el Macba i el CCCB, però el seu volum queda en certa mesura amagat en trobar-se inserit en una illa. De fet, l'edifici és també, mentre funciona, un passatge entre el carrer Montalegre i el de Les Remalleres i és des d'aquest passatge que un acaba per adonar-se de la seva dimensió. Aquesta dimensió urbana del conjunt queda evidentment traslladada als passadissos dels despatxos, que són quilomètrics, un problema probablement imputable a parts iguals a l'arquitectura de l'edifici i a l'organització dels departaments universitaris.

En aquest cas, l'edifici és una part de la ciutat, i en relació amb aquesta manera de veure'l és quan resulten més evidents certs problemes. Una primera cosa és que encara que l'edifici funcioni com un carrer, per sota d'aquest apareixen uns patis que no ajuden a què aquesta planta baixa s'incorpori plenament a l'activitat urbana. No és suficient que aquests racons sota el pas se'ls hagi batejat com a Jardins Victoria de los Ángeles. Més aviat recorden els petits escenaris que ocupen alguns animals al Zoo. Això és probablement imputable a l'aprofitament del solar. Potser si el número de plantes hagués crescut en algun punt, els projectistes no haurien de guanyar metres quadrats a la planta subterrània, amb la conseqüent pèrdua de qualitat de la planta baixa. Per entendre el que vull dir n'hi ha prou amb comparar aquest recinte amb el de l'antic hospital de la Santa Creu del carrer Hospital. De fet, si es va triar el Raval s'hauria d'haver cuidat més la planta baixa. El conjunt de l'edifici des de l'interior de l'illa resulta millor que des de fora. La proporció dels forats de les finestres és millor i més apropiada a l'interior, i quan més secundàries i pobres són les façanes interiors milloren, en canvi, a l'exterior, els forats amaguen les plantes i no resulta tan atractiu. La façana del carrer Montalegre no resisteix la comparació amb la Casa de la Caritat. Les seves finestres, de format gegant, semblen més apropiades per a una altra escala, potser per ser vistes de molt lluny o a molta velocitat des de l'autopista, però en aquest context el fan semblar més a un centre comercial que a una facultat. Això és particularment evident al carrer Montalegre, en el que més que per les finestres, l'edifici sembla haver apostat pels aparadors per il·luminar la biblioteca i segurament això fa que sembli un FNAC.

Però de totes les peces que composen el conjunt potser és la porta del carrer Montalegre la que millor resumeix els seus altibaixos. En aquest espai es fan evidents els problemes de l'accés, tant al cos de la biblioteca com al de les aules i departaments, ja que es fa baixant mitja planta. Tampoc no ajuden gens les bicicletes aparcades, els contenidors d'escombraries i el pont que porta cap al carrer de Les Ramelleres. De fet, tot plegat succeeix per la poca transcendència que respira aquest lloc que sembla una porta de mercaderies. Tractant-se d'una facultat, l'arquitectura ha perdut l'ocasió de donar una lliçó, encara que fos petita.