"Fem cultura de lo nostro amb mirada universal"

El segell Blau arriba als 25 anys, tota una fita, gairebé un miracle en un món tan fràgil i tan a la intempèrie com el de fer discs al nostre país. L'edició discogràfica és una activitat econòmica de molt risc. A casa nostra sempre ha estat sacsejada per l'anar i venir polític que -com si d'un tango es tractés- ara et promet i t'estima i ara t'abandona i t'oblida, està sotmesa al canvi accelerat de modes que et deixen amb els estocs al magatzem, caducats, abans de posar-los a vendre, i d'uns anys ençà sempre viu amb l'ai al cor per una evolució tecnològica vertiginosa que, sense deixar temps per pair-ho, per analitzar-ho, posa en perill la base mateixa del negoci perquè l'antic client, ara transformat en pirata cibernauta, es descarrega a través d'Internet aquelles músiques que abans et comprava.

"Estem preparant amb altres discogràfiques una important plataforma digital"

Fer i vendre discs és difícil i fer-ho des d'una perspectiva balear encara més. Per a Miquel Àngel Sancho, fundador i director de Blau, el segell que des de 1982 produeix i edita la majoria de discs de les Illes Balears, el disc ha estat la seva vida.

Pregunta. Fa 25 anys va néixer Blau. Qui la va crear?

Resposta. El punt de trobada va ser la meva botiga de discos especialitzada Xocolat i el músic Joan Bibiloni, i el punt de partida, la producció i edició del seu primer disc en solitari, Joana Lluna. Posteriorment, l'any 1987, Bibiloni va fundar la seva pròpia productora, però sempre hem tingut una excel·lent relació professional que ens ha dut a fer diverses coproduccions.

P. Amb quins objectius es crea Blau?

R. La veritat es que no teníem molt clar si l'aventura tenia futur, però ens vàrem trobar que una discogràfica a les Illes era necessària i la prova va ser la nostra tercera referència: el primer disc de Tomeu Penya, Carritx i roses, que va significar el començament d'una carrera plena d'èxits de l'amic Tomeu i un cop d'aire empresarial per a Blau.

P. Com ha evolucionat Blau en línies generals, des dels seus orígens fins ara?

R. Blau és un segell musicalment eclèctic, obert a tots el estils. Amb la intenció de fer produccions acurades i, sobretot, impulsar les músiques de la nostra terra. Això ha marcat sempre la nostra evolució, que no es deixa dur per modes puntuals, segurament perquè no ho sabríem fer d'altra manera. En el nostre catàleg hi ha músiques de tots els estils però la majoria dels artistes són de les Illes, des de la personalitat de Tomeu Penya fins a la modernitat galàctica d'Antònia Font, des de la cançó d'arrel de Biel Majoral fins al folk més actual de Música Nostra.

P. Com enfoca Blau l'era d'Internet i de les descàrregues d'arxius mp3?

R. Des de fa uns anys intentem conviure amb les noves tecnologies i procurem que uns i altres siguem complementaris, el problema són les baixades pirates d'Internet i el que demanem és un control perquè la nostra feina sigui rendible i ens permeti continuar treballant.

P. Hi ha crisi en el grans segells. Ha arribat l'hora d'iniciatives més petites però més àgils i adaptables?

R. La crisi ens fa mal a tots. El tancament de botigues i la reducció de punts de venda ens fa molt de mal, ja que les multinacionals acaparen els espais que queden per exposar els productes. Tampoc col·laboren gaire els mitjans de comunicació, que en general donen suport preferent als productes de les grans empreses. Això sí, els petits som més àgils per adaptar-nos als nous temps. És molt important pensar en el futur i per això estem preparant la posada en marxa, juntament amb altres discogràfiques properes, d'una important plataforma digital. Aquest és el principal repte que ara tenim al davant.

P. La insularitat limita però també protegeix. Com seria Blau si no fos balear?

R. És veritat que viure en un illa ens protegeix d'una certa competència, però sempre he pensat que el problema no és d'indret físic sinó cultural. En el fons no importa si estem en una illa o en una península, els límits els marquen la sensibilitat i el coneixement de les persones.

P. Quin paper ha jugat Blau en l'evolució de la música balear del darrer quart del segle XX?

R. Blau ha posat una petita infrastructura a l'abast dels creadors. També hem intentat potenciar una clientela i d'aquesta manera formar una complicitat entre creadors, públic, mitjans de comunicació i empresa que crec ha estat una de les peces fonamentals per arribar a durar 25 anys.

P. Quin projecte teniu per celebrar l'aniversari?

R. El mes de març vàrem fer una festa al Consell de Mallorca que va reunir molta gent propera a Blau: artistes, clients, amics, ... I vàrem aprofitar per presentar el disc Blau 25 anys, un doble CD que recull una mostra de les nostres produccions. A la tardor tenim previst treure el segon volum amb un recull de temes descatalogats però que formen part de la nostra història discogràfica.

P. Les Illes, València i el Principat som una mateixa cultura i tenim una mateixa llengua?

R. Bé, som fills d'una mateixa cultura i és clar que tenim la mateixa llengua i que seria important que això fos un argument bàsic per provocar més autoestima, però en aquest aspecte, personalment, som pessimista i veig que per damunt d'aquests valors la gent, en general, té una altra escala de prioritats. M'agrada dir que fem cultura de lo nostro amb mirada universal, perquè és important protegir sense excloure i la música és el millor exemple d'engrescar arrels.

P. Quina és la vinculació ente Blau i Discmedi?

R. L'any 1989, Blau, juntament amb altres socis, va posar en marxa a Barcelona el segell Discmedi. El nostre vincle no és únicament empresarial sinó professional, ja que juntament amb el gerent, Àlex Eslava, duem endavant Discmedi, que és una de les discogràfiques més importants de Catalunya i més artísticament solvents de tot l'Estat, amb un catàleg internacional que ens ha dut a fer feina per molts països.

P. Darrerament el segell Aurablau ha tret diverses novetats clàssiques, entre elles dos discs del baríton menorquí Joan Pons, un de la soprano Maia Planas interpretant cançons d'Antoni Parera Fons sobre textos de poetes mallorquins i un del pianista manacorí Andreu Riera. Això implica un canvi d'enfocament en l'estratègia de Blau o és un fet purament conjuntural?

R. Aurablau neix de la unió per a produccions musicals de l'empresa d'Antoni Parera Fons i el nostre segell. La impressionant experiència i saviesa musical d'Antoni Parera és per a nosaltres tot un luxe, però no marca una tendència i ho hem de considerar més aviat un enriquiment.