Del canterano

Cecilia de Florejats

Albert Roig

Premi de narrativa Cristòfol Despuig 2006

Editorial Montflorit

192 pàgines. 14 euros

Recordo encara la fascinació immediata que em va produir l'any 1989 la lectura del primer poema de Córrer la taronja, d'Albert Roig, a peu dret en una llibreria on s'exposava com a novetat. Des de llavors, davant dels seus poemes posteriors, sempre emergeix la sensació de rellegir aquell mateix primer poema, admirablement reinventat, musicat i despullat del dret i del revés, com qui assisteix a un ritus més eròtic que sagrat. En paral·lel al desplegament (i replegament) de la seva obra poètica, Roig ha explorat els territoris fronterers de la creació conjunta amb pintors, fotògrafs, videoartistes o ballarins; i els territoris fèrtils de la traducció i de l'assaig literari.

El seu primer assaig, L'estiu de les paparres (1993), tenia molt de pamflet provocador. Va remoure les aigües manses d'una societat lírica òrfena de mestres i endormiscada en la sonsònia dels decasíl·labs salmodiats al confessionari. Hi ha qui hi va rebre injustes clatellades però, en tot cas, el pamflet va contribuir a obrir el ventall del repertori. Al marge de la denúncia, Roig hi aportava doctrina amb l'aposta pel barroc que ara protagonitza Cecilia de Florejats. Encara que desprovist de caràcter polèmic, ben segur que un llibre com Cecilia de Florejats no deixarà d'irritar els qui encara avui només poden concebre la poesia com una jardí astènic i asfaltat. Els assaigs d'Albert Roig ens estalvien els peatges de l'academicisme, es mouen entre el dietari i el relat selvàtic i expansiu d'una trama feta d'escriptors, poemes i ressons terrals. Creació del poema (1998) destil·lava una Ars poetica a través d'una constel·lació de reflexions sobre el fet poètic realitzades per poetes de les tradicions plurals de la modernitat lírica: de Keats a Valery, Carner, Paz, Frost, Foix, Mallarmé, Riba, Ponge, Eliot... I pelava la taronja amb les dents (2004) formulava una Ars amandi a tavés de la lectura de W.B.Yeats, Rubem Fonseca, Carles Riba o Andreu Vidal.

Els assaigs de Roig es poden llegir de principi a final, però també a trossos. Entrar-hi és com obrir el calaix d'un canterano i anar-hi trobant tota llei d'objectes meravellosos: a Cecilia de Florejats hi trobarem cartes de Blai Bonet, lectures del Rector de Vallfogona filtrades per Albert Rossich, veus i accents d'escriptors de l'Ebre, una peça dramàtica sobre el poeta tortosí Abu Bakr o la rara possibilitat de llegir algunes pàgines d'un escriptor ocult (que si ara ens poséssim cursis qualificaríem de Bartleby), que viu rodejat de llibres de vell i que ja fa anys que limita les seves aparicions públiques a breus i esporàdiques ressenyes de llibres francesos i pròlegs d'assaigs de Roig: parlo, evidentment, de Xavier Lloveras, un dels poetes catalans més importants de les últimes dècades, coautor amb Roig d'una antologia de la poesia catalana del segle XX (L'artista de la paraula) que caldria urgentment reeditar i posar com a lectura obligatòria a les nostres escoles, benzineres i parlaments regionals.