Pope i el crit platejat

Un dels poetes més originals que tenim, Jordi Pope, víctima d'una malaltia que no sé com es diu, em sembla que és l'únic del món que la té (el seu pare ja la va patir, però de manera no tan aguda com ell), fa anys que està clavat en una cadira de rodes, sense veu, mut, sense poder parlar ni escriure... El 1999 va publicar a les edicions 62, amb un retrat seu a la coberta dibuixat per Pascal Comelade, el llibre Escrits, que conté els seus poemes en vers. Pocs en trobarem de tan especials en llur indiscutible veritat i de tan corprenedors: són versos en els quals el corprendre i el comprendre s'identifiquen, es fonen: "jo, ruc de mi | em sento ferotge | d'una guspira selènica, | com navili de fang | rebutjo els corrents i | transpiro per la gargamella | raons profètiques | d'alè màgic".

El 2001 l'editorial Llibres del Segle li publica el Llibrot, poemes en prosa. No hi ha ningú, ni en català ni enlloc, que n'hagi escrit com ell, que inexplicablement no figura a l'antologia universal del poema en prosa, però tot arribarà: les coses bones d'aquesta categoria no poden enfonsar-se en l'oblit i acaben surant, i aleshores, indefectiblement, us enlluernarà. Així com en els versos sol ser molt directe, comprensible a la primera, els poemes en prosa, en llur closa bellesa, ens fascinen i ens obliguen a tornar-hi, a rellegir-los, a buscar alguns mots estranys del vocabulari de l'electricitat, de la medicina, de la gramàtica, de la llengua de Llull. Però l'esforç, realment, val la pena.

Queden encara per publicar una petita narració que du el títol de Papers, sobre la relació entre els nazis del temps de la guerra i l'aparició de la sida, i una monumental obra inclassificable, Sistemes de comunicació, on descriu, amb fórmules i tot, milers d'aquests sistemes, per exemple el sistema de comunicació entre les clofolles roses dels dàtils i les fulles de les palmeres datileres. És una pèrdua inconsolable que el nostre millor recitador i muntador de números de poesia-poesia s'hagi quedat sense veu ni mobilitat i gairebé sense poder escriure ni dictar. Les úniques part del cos que li funcionen bé són el cervell i la membrana central de l'ésser.

"Só la pissarra cruixidora, l'espelma hissada", diu al poema El crit platejat. Vaig escriure un epíleg als Escrits que començava així: "Jordi Pope no va acabar ni l'escola primària, tot ho ha après a casa i al carrer, no solament ho ha après sinó que ho sap, a part del que ja sabia... Des que ens va salvar Papasseit no havia papassat una cosa així".

Aquest dissabte 26 de maig a les set del vespre li farem un homenatge al centre cívic de Torre Llobeta (metro Maragall), amb la participació de Jesús Lizano, Pau Riba, Neus Dalmau, David Castillo, Jaume Sisterna, Oriol Tramvia, Xavier Sabater i molts altres. El 2002 el grup vallesà Labatzuca, en el disc Rocanrol (genials combinacions de viola de roda i sac de gemecs amb programacions elèctroniques i la veu de Xavier Grimau), va enregistrar una versió dura i esfereïdora del poema Mala bèstia, dels Escrits, que en el llibre es titula La serp s'arrossega i en un dels manuscrits d'en Pope es diu Aniversari.