Anar i venir
La successiva rotació de programes aplica a la televisió la teoria que tot a la vida és pendular. Entre les oscil·lacions recents a TV-3, l'estimulant Caçadors de paraules ha marxat fins la temporada vinent, després d'haver passejat uns mesos pels territoris de parla catalana buscant-ne la diversitat lingüística. El relleu l'ha pres Efecte mirall, fet exclusivament amb les imatges autoenregistrades pels seus protagonistes, que en aquesta tercera edició del programa són un grup de joves en la trentena que ofereixen un retrat sociològic fresc i directe d'aquest col·lectiu, sense la fredor asèptica de molts estudis i estadístiques.
L'amor i les relacions de parella van encetar la nova etapa. Se'n parlava sense pudor, perquè l'autogestió dilueix l'artificiositat que pot imposar la càmera (amb algunes excepcions, és clar, que també hi ha qui escenifica). Relacions a través d'Internet, ràpida rotació de parelles, desmitificació del conte del príncep blau, il·lusió pel matrimoni i la maternitat...Sobre tot això reflexionaven els protagonistes, amb una majoria de representants del fenomen que la moda actual anomena singles . Com a idea de fons, la sensació que, allunyats dels condicionaments morals que van aclaparar els seus avis i pares, aquests joves poden decidir lliurement com volen gestionar la seva sentimentalitat.
També aquesta setmana Miquel Calzada ha tornat a arribar a la graella, per marxar de seguida a recórrer món en el marc de la nova temporada d'Afers exteriors. Haití ha estat el primer dels llocs en conflicte escollits per al retorn d'aquest espai al qual ara ha sortit un èmul amb pedigrí, Xavier Sardà, que viatja a càrrec de Tele 5 sota la marca Dutifri. Vestit amb americana i corbata, sense estar-se d'alguna brometa fàcil a compte de la quota d'entreteniment del programa, Calzada ens va fer un retrat esquemàtic però precís sobre el país i alguns catalans que hi viuen. Això sí, com si parlar català a Haití fos el més comú, ens vam quedar sense saber d'on li venia el coneixement de la llengua a una combativa ecologista de raça negra i marcat accent francès.
I parlant de recuperacions, el Canal 33 ofereix noves entregues de Karakia. L'espai parteix d'una idea senzilla, resolta amb un gust i una sensibilitat extraordinaris. En cada programa es convida a persones immigrades a elaborar plats de la gastronomia típica dels seus països d'origen. Ho fan a la cuina de casa seva, en companyia dels parents i amics, i mentre els veiem cuinar coneixem els seus antics costums i la seva nova vida. I sentim ganes de seure amb ells a taula per degustar el que han preparat. No hi ha forma més suculenta de fomentar la interculturalitat, ni bitllet més assequible per anar i venir sense moure's de lloc.
