El país de sant Jordi
Rússia: quatre trossets de guia
Enric Casassas i Simó
Edicions 3 i 4
287 pàgines. 15 euros
Al segle XIX, el poeta Tiutxev va avisar els occidentals: "No es pot entendre Rússia, cal creure-hi". El llibre Rússia: quatre trossets de guia, del desaparegut Enric Casassas constitueix una guia excel·lent pel "ciutadà mitjà de cultura mitjana que (ve) d'una època en què no s'ensenyava rus a les escoles"(pàg.33), pels viatgers que volen conèixer Rússia i els turistes que deixen els prejudicis, els seus clixés a casa i miren el país tal com és i no tal com els agradaria que fos.
Enric Casassas, catedràtic de química analítica, conreava també les lletres. Després de la seva mort, se li ha publicat un recull de poemes titulat A la dula vés (Llibres del Segle). El llibre Rússia és una obra obra singular. Es presenta alhora com una ressenya d'un seminari científic organitzat l'any 1991, reservada estrictament als especialistes, i el relat de tres viatges extraordinaris. Seguint l'itinerari fluvial entre les dues capitals -Moscou i Sant Petersburg, Leningrad llavors-, el doctor Casassas descriu igualment el seu viatge a terres menys conegudes com Carèlia, la República dels Tàtars, Mordòvia i la República dels Txuvaixos. Com el millor Gaziel, Casassas alterna les impressions de viatge amb petites dissertacions, molt ben fetes, sobre diversos aspectes de la història i de la cultura russes. Casassas s'inscriu en una tradició de russofília il·lustrada a Catalunya per Josep Pla i, sobretot, Andreu Nin, traductor al català dels clàssics del XIX, veritable passeur de cultura com ho han pogut ser a França Henri Troyat i Vladimir Volkoff.
Casassas escriu amb un estil períodistic elegant. Evitant les metàfores i tota grandiloqüència, es concentra en la descripció del que veu. Aquesta senzillesa volguda crea un efecte de realitat molt suggerent. Viatgem amb ell. Aquesta impressió és accentuada pels apòstrofes de l'autor al lector. " El seu poeta nacional, que vós no coneixeu, lector amic"(pàg.201). El professor ens parla de la transcripció i de la transliteració de la llengua russa, dels monestirs ortodoxos, tan importants en l'ànima russa, dels esmorzars, dels carrers de Nijni Novgorod, àlies Gorki, del "mur lingüístic" esmicolat "momentàniament per unes copes de vodka que (...) aflueixen alguns dels nusos interiors" (Pàg.58). També ens expressa el seu interès per l'anatomia de les russes: "una matrona imponent per la seva còrpora, per la immensitat del seu pitram i la generositat del seu escot" (pàg.38). L'autor amaneix l'obra amb vinyetes delicioses, dibuixades per ell mateix. Hi he retrobat la frescor de Tintín al país dels Soviets.
El catedràtic sap oblidar la seva cultura per meravellar-se davant de la bellesa de la terra russa. "Des de la clariana, embolicat de llum i de solitud, sento els ocells cantar, molts, de moltes menes diferents i molts d'ells de menes russes" (pàg. 248). El llibre s'acaba amb la reproducció d'una icona bizantina. Que el lector em permeti un record personal. L'any passat, acabava de visitar la galeria Tretiakov a Moscou i me'n tornava, satisfet, cap a la parada de metro Tretiakovskaïa quan vaig topar amb un cartell publicitari. La reproducció de la mateixa icona que al llibre de Casassas. Representava el patró de Moscou: sant Iuri. El sant Jordi dels catalans, matant el drac i els meus dubtes identitaris. Venim tots del país de sant Jordi...
