"Sempre hi ha hagut públic per la dansa contemporània"

El 2007 és un any farcit d'aniversaris rodons per al ballarí i coreògraf Toni Mira (Barcelona, 1957). Arriba al mig segle de vida i se'n compleixen 20 de la fundació de la seva companyia de dansa contemporània, Nats Nus. La filial del grup per a espectacles infantils, Nats Nus Nens, suma la seva primera dècada. I també arriba a la vintena l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APDC), que ell presideix i que d'un temps ençà, per primer cop, actua com a veritable aglutinador de tota la professió. Des de l'entitat s'organitza l'agenda "més seriosa" del Dia Internacional de la Dansa, que se celebra diumenge arreu del món, tot i que a Catalunya l'agenda d'actes comença demà.

Pregunta. L'associació fa vint anys. Com han canviat les coses en aquest temps?

Resposta. Abans, per les condicions en què havíem de treballar i la manca de regulació, la dansa era una mica un campi qui pugui. Ara les coses han canviat, la gent també és més madura, i per primer cop l'associació comença a ser l'interlocutor en el món de la dansa, està on ha d'estar, en les converses amb les administracions i en totes les taules de diàleg, en qüestions com la concreció del Pla Integral de la dansa o l'Estatut de l'Artista.

P. Per què cal que se celebri un dia internacional de la dansa?

R. M'agradaria que no calgués tant. Sempre diem que l'important són els altres 364 dies, però està bé que un dia a l'any tingui més presència. De tota manera, des de fa tres anys l'associació el celebra d'una manera menys festiva i més seriosa, amb reflexió i debat.

P. Nats Nus també fa vint anys. Amb quin esperit hi arriba?

R. Fa molta il·lusió saber que en aquest país una companyia dura vint anys. Ja en som un grapat. I això demostra la tossuderia de la professió per seguir endavant.

P. Ha estat un camí difícil?

R. Ara comença a ser una mica més fàcil. En termes artístics han estat vint anys meravellosos però amb una lluita constant. Les condicions laborals en a qüestions com infraestructura o comunicació no han estat a l'alçada del que es mereixia la dansa en aquest país. A nivell econòmic i laboral sempre hem estat en la corda fluixa. Volíem ser ballarins i coreògrafs i hem hagut de ser empresaris, transportistes, productors...

P. Però des de fa uns anys el panorama ha millorat.

R. Des de l'arribada del tripartit al Govern hi ha hagut una voluntat política de fer alguna cosa per la dansa. Tots plegats es van adonar que calia un esforç superior a altres modalitats escèniques i hi va haver una injecció de moltes coses, en especial en termes econòmics. Hi ha més difusió, s'han obert espais de creació, s'han fet programes de residències que milloren les condicions de treball de les companyies, els canvis al Mercat de les Flors fan que es programi més dansa... Portàvem molt dèficit i ara que han regat han començat a sortir moltes plantes.

P. Com han vist canviar la societat al llarg d'aquest temps?

R. El tòpic que no hi ha públic per a la dansa contemporània és mentida, sempre hi ha estat, però si no l'informes, si no li dones la possibilitat que vegi dansa, no hi va. El Mercat de les Flors ara s'omple, i la gent és la mateixa que fa un any i mig. El que la societat necessita és que les coses estiguin al seu lloc, i trobar-se una cartellera lògica. I encara hi ha buits, hi ha certs formats de dansa que no saps on es poden veure. No ens pensem que està tot solucionat. Als teatres públics s'ha de programar més dansa. I els privats han de començar a fer-ho. Molts dels meus espectacles s'han vist molt més fora que aquí.

P. Però comença a funcionar un cert circuit de dansa?

R. Per la meva experiència personal, pel que fa a la companyia per adults he de dir que no. I és el tema més urgent a solucionar.

P. Nats Nus és companyia resident del Teatre-Auditori Sant Cugat. Quin balanç en fa?

R. Pel que fa a la residència tècnica, degut al gran volum del teatre n'hem pogut disposar el just, no més. Però ens ha permès engegar un vell projecte de la companyia, dur la dansa a les escoles. En dos anys hem treballat amb 1.600 alumnes, amb uns resultats magnífics, i l'any que ve continuarem. Ha quedat palès que la dansa té molts vessants positius per l'educació, que trenca barreres socials i de comunicació. I és una forma de crear públic per al futur.

P. Celebren els vint anys de la companyia amb Mies, un espectacle que serà al Teatre Nacional de Catalunya del 28 de juny al 8 de juliol. Com serà aquesta peça?

R. Jo estudiava arquitectura i ho vaig deixar a cinquè per dedicar-me a ballar. Sense buscar-ho, la dansa m'ha retornat als meus orígens, de la mà d'un arquitecte que sempre m'ha agradat molt. Ens hi apropem des d'una percepció molt personal, no urbanística ni arquitectònica. Fem un viatge des del pensament de Mies fins als cors de les persones que habiten els seus espais o els contemplen.

P. I com veu Toni Mira el seu futur professional?

R. Vull seguir sent coreògraf. He treballat molt la poesia visual, el vídeo, i vull aprofundir-hi. També vull treballar molt en el món dels infants, des de Nats Nus Nens i a través del projecte de dansa a les escoles. I convé pensar en un espai on els nens puguin desenvolupar la seva creativitat a través del cos.