Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
Art

Perdre la identitat

Una multitud de mosques virtuals escriuen amb el seu vol nerviós les paraules JO/ JO/ JO sobre un fons blanc, en una seqüència de brunzits infinita i en totes les llengües possibles. Sense treva, el molest aleteig d'un insecte fa possible el llenguatge i la seva operació de vanitat (EGO). El vídeo és d'Antoni Abad, i suggereix que no sempre és una boca la que parla, sinó la manifestació d'un subjecte (kafkià) que s'expressa. En una altra obra de Javier Codesal veiem tres fotografies d'un home gran titulades L'edat del pare, un altre tipus de singularitat, que, al contrari de Je o Moi, accepta l'alternativa del desgast, la inestabilitat, el trànsit cap als límits d'allò viu. Una tercera obra de Patricia Dauder, els dibuixos titulats Crani, Unfinished Savage, Two niggers, Nen d'esquena " i Cap Negre, revelen la pèrdua de la identitat de les singularitats lliures i anònimes que recorren tant els éssers humans com els animals, o les pedres. Dauder ens parla del que significa encarnar-se en un cos, convertir-se en estat d'aquest cos, i del seu esvaniment i la dissolució de les formes.

Són alguns treballs presents en la Col·lecció d'Art Contemporani 3 del Centre d'Art La Panera, com a part del fons artístic de l'Ajuntament de Lleida. Glòria Picazo, directora d'aquest espai, proposa una nova lectura i el diàleg d'una trentena d'obres d'autors espanyols, moltes de les quals ja s'han vist en la 3a. i 4a. Biennal d'Art Leandre Cristòfol que s'organitza des de fa set anys en les noves dependències de l'equipament ilerdense. No existeix un fil conductor, però pràcticament tots els treballs exploren la sensibilitat i profunditat humanes en un món d'indiferències en el qual l'individu perd la seva identitat, la de les coses que l'envolten i el seu món.

Juan Aizpitarte i Ixiar García ofereixen en el vídeo documental Benidorm, Benidorm el punt de vista d'empresaris i treballadors, turistes i habitants, que viuen en una petita ciutat monstruosa, de desmesurada arquitectura i culturitzada pel kitsch més ordinari. En una sèrie fotogràfica, Lara Almárcegui treu a la llum espais marginals, descampats, enderrocs, solars abandonats i construccions precàries que podem trobar en qualsevol paisatge, encara que són enclavaments singulars, mai separats dels esdeveniments que hi han ocorregut. Iñaki Álvarez presenta un document sobre la por, a través del testimoni d'una sèrie de persones que han passat per alguna experiència traumàtica.

El món dadà també és present en aquesta col·lectiva. El signen David Bestué i Marc Vives, amb el vídeo que mostra les seves Accions a casa. Es tracta de cent accions encadenades que van des de robar alguna cosa a la planta del vestíbul i exhibir-la al balcó, jugar-se la vida patinant a terra sobre unes pastilles de sabó mentre es va tirant aigua amb una regadora o divertides al·lusions a autors clàssics del videoart, com Fischli & Weiss o Bruce Nauman. Martí Guixé ofereix al visitant el seu Spamt karaoke, un disseny que qüestiona els nostres hàbits alimentaris, amb una nova versió del pa amb tomàquet més higiènica i gustosa, ja que l'usuari de l'invent no fa engrunes (el pa és a dins del tomàquet i la porció de tomàquet supera a la del pa). La Ribot també s'apunta amb una versió molt personal de l'ungüent; en Another pa amb tomàquet, la coreògrafa frega la nuesa del seu cos amb all, tomàquet i oli, convertint la seva pell en un espai d'emissió i recepció de missatges accentuats per l'agressivitat dels gestos i per la poderosa banda sonora de Carles Santos.

Abigail Lazkoz, Valeriano López, Alicia Framis, Rogelio López Cuenca, Jose Luis Moraza, Marina Núñez, Alberto Peral, Pedro Ortuño, Javier Peñafiel i Àlex Gifreu, Concha Prada, Josu Rekalde, Jordi Colomer i Eulalia Valldosera són altres artistes que completen un recorregut al qual se suma la sèrie de vídeos titulada Ladies & Gentelmen, una benvinguda de la comissària Neus Miró amb pellícules recents en format documental, cinematogràfic i d'animació.

La col·lecció de llibres Impasse, que des de 1977 -any de la primera edició de la Biennal Leandre Cristòfol- publica el Centre d'Art La Panera, dedica el seu sisè i setè número a les Ciutats negades. Visualitzant espais urbans absents i recuperant espais urbans oblidats. El projecte editorial està dirigit per José Miguel Cortés, i en ell col·laboren una vintena d'artistes que han treballat el tema de la ciutat, no des del punt de vista arquitectònic o urbanístic, sinó a partir d'aquests espais urbans que han estat deixats de banda pels discursos polítics dominants.

Encara que només sigui per perdre's visualment en les Arquitectures prematures d'Isidoro Valcárcel Medina, val la pena l'aventura per aquestes urbs desublimades.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 22 de marzo de 2007