RBA doblarà els títols en català

Ho vam fer perquè no sabíemque era impossible", cita Enrique Iglesias, conseller delegat de RBA des del 2000, per explicar la meteòrica expansió del grup, creat el 1981 per produir col·leccionables i independitzat de Planeta el 1998, sis vertiginosos anys en els quals ha triplicat la seva facturació (que avui s'acosta als 500 milions d'euros) i que els ha deixat a caixa 60 milions més "per seguir creixent".

En els pròxims quatre anys, RBA vol incrementar un 80% laseva facturació, cosa que en part només e pot assolir amb la compra de més empreses. "Estem en posició expansiva", admet Iglesias, satisfet de l'última jugada del grup, la fusió (67%) amb el conglomerat de revistes Edipresse-Hymsa, perquè ha donat un tomb al perfil corporatiu de RBA, que amb aquesta operació s'ha convertit en un dels principals grups de comunicació espanyols, malgrat no haver entrat en premsa, ràdio i televisió.

La divisió de llibres 'només' aporta el 7% del grup RBA, si bé la facturació del 2005 (30 milions) equivalen als d'Anagrama i Tusquets juntes

Descartada la ràdio i a l'espera que es creï un forat en algun diari, la televisió és un objetiu del grup, sobretot amb l'arribada de la TDT

"El 56% de la nostra facturació són ara les revistes i un 37%, els col·leccionables; abans era gairebé al revés". La menor dependència d'ells converteix RBA en una empresa encara més estable i li permet diversificar en altres línies, en particular en l'àmbit audiovisual, amb major tranquil·litat. "Els col·leccionables són molt rendibles però posseeixen un component de risc molt alt, que no es dóna en les revistes, més patrimonials", diu Iglesias.

Però l'empremta d'aquests productes en RBA és tan profunda que ha convertit la seva raó de ser, el màrqueting, en "un manament per a tot el grup; l'exigim fins i tot als llibres". Aquest filtrar-ho tot amb els estudis demercat s'uneix a la filosofia de l'accionariat -de tipus familiar- de reinvertir els beneficis en el negoci: "Aquí no es diversifica ni en avions, ni en immobiliàries, ni en futbol", enumera Iglesias, que va

treballar quatre anys a Planeta i abans, a la consultoria Arthur Andersen. La transversalitat informativa

entre les quatre divisions del conglomerat i l'estricta externalització de tots els serveis possibles ("no tenim ni un metre quadrat de magatzem, ni una sola màquina d'impressió: volem ser molt lleugers per poder seguir creixent") marquen el caràcter d'un grup format per 700 persones però que en mou indirectament 2.400, que creix en les seves quatre línies i que ara s'endinsa en l'audiovisual, en un desenvolupament inusual els últims anys en el sector editorial espanyol.

Revistes. És la divisió insígnia de RBA. Té 54 capçaleres, 30 de les quals han arribat amb el grup Edipresse -Lecturas (1.273.000 exemplars), Clara, Labores, el 50% de Semana (1.143.000)...-i que reforcen el lideratge en el sector d'un grup que ja comptava amb publicacions emblemàtiques com El mueble (que amb els seus 1.083.000 exemplars és el suport publicitari en paper més important d'Espanya després d'Hola) i National Geographic (969.000). En total, són 13 milions de lectors al mes i 65 milions d'exemplars venuts a l'any.

Col·leccionables. Amb el 39% de la quota del mercat, RBAtambé és líder en aquest sector, on edita cada any més d'un centenar de llançaments. És el segon operador del món, present a 47 països estrangers (la majoria, amb partners) i en més de 12 llengües diferents, el que converteix aquesta divisió en la que més aporta a la facturació internacional del grup, que ja és un 17,5% del total de RBA. El 55% dels seus col·leccionables són llibres, però el d'El cuerpo humano és el seu best-seller -18 milions d'unitats venudes-, que ha arribat a ser fins i tot promoció d'un diari, subsector que està fent créixer notòriament la divisió, segons Iglesias.

Llibres. Potser perquè el fundador, Ricardo Rodrigo, ve d'aquest sector i perquè només té set anys d'antiguitat, quan al 2000 es va adquirir l'editorial La Magrana i es va afegir als escassos volums de salut que fins aleshores s'editaven sota el segell d'Integral, a la divisió de llibres se li deixa que només aporti el 7% al grup RBA, si bé els 30 milions que va facturar el 2005 equivalen als resultats que presenten editorials com Anagrama i Tusquets juntes o els d'Edicions 62 si se li descompta la distribuïdora. "El lideratge aquí és difícil però si en set anys ens hem col·locat entre els cinc primers, les possibilitats d'expansió són grans i per això seguirem invertint molt", afirma Iglesias. Fins ara, és així: en aquest temps han publicat 2.200 títols i han consolidat 16 segells, molts a través de compres o acords (Serres, Molino, Gredos). Jorge Bucay, amb més de dos milions d'exemplars venuts de les seves

obres, és l'estrella. Però aquest any es doblarà el nombre de títols en català i s'apostarà per l'edició de narrativa, en particular castellana, amb fitxatges tan sonats com els de Suso de Toro (que a la tardor editarà Palabra de honor, perfil amb veu de José Luis Rodríguez Zapatero a partir d'entrevistes al propi president del Govern, al seu germà i col·laboradors més íntims; així com la seva nova novel·la, però ja per al 2008) i Jordi Soler.

L'última demostració de poder del grup és la convocatòria del Premi Internacional de Novella Negra RBA, el millor dotat del món en el seu gènere, amb 125.000 euros. Per a l'ampliació del catàleg en català que s'ha proposat RBA a través del seu segell La Magrana, el grup acaba de firmar un acord de coedició amb Dèria Editorial que li permetrà cobrir l'àrea d'assaig més periodístic, mentre que la línia d'història i pensament polític vindrà alimentada pels títols gestats amb L'Avenç, empresa editora de la revista del mateix nom, de la qual RBAva adquirir el 50% l'any passat. "El 2005 vam publicar una vintena de títols en català i esperem tancar el 2007 amb uns 50", apunta el director editorial del grup, Joaquim Palau. Aquesta ampliació es farà a partir de tres eixos: la recuperació de llibres d'autors que ja estaven en el catàleg, com Josep Navarro Sautaeulàlia, i de clàssics catalans oblidats (com Llorenç Riber), l'increment d'autors estrangers traduïts, i els "fitxatges" d'autors que ara estan a d'altres editorials, com el de Maria Jaén.

Audiovisuals. És la més jove de les divisions creades per RBA. L'activitat va començar fa menys de sis mesos amb la compra del 50% de la productora Órbita Max i la creació d'Estudios Siglo Actual, al 50% amb la famosa creadora de sèries i dibuixos animats BRB. El fitxatge de l'ex conseller de Cultura de la Generalitat Ferran Mascarell ha posat cara al projecte. Descartada la ràdio -un "mercat hipermadur", segons Iglesias-, i a l'espera que es creï un forat en algun diari -"no en crearem un, però sí podríem

entrar en algun ja existent si hi ha l'oportunitat"-, la televisió sí sembla un objectiu de RBA, però no en l'actual panorama sinó en el que es donarà amb l'arribada de la Televisió Digital Terrestre, que el 2010 podria comportar una oferta mínima de 44 canals. "Aquí podem ser claus ja només passant els nostres continguts de suport paper a l'audiovisual. Volem proveir de continguts i produir-los i no descartem llavors ser operadors d'algun d'aquests canals, amb un contingut d'alta qualitat per a un públic que ja és client nostre de publicacions", afirma. Les inversions seran fortes -"cal passar els nostres continguts a format digital i convertirlos en producte multiplataforma, amb Internet i mòbil"-, però, per a Iglesias, serà més fàcil per a RBA introduir l'audiovisual en el seu actual procés productiu de continguts per a suport paper que a les actuals productores audiovisuals generar aquests continguts. En qualsevol cas, no esperen grans resultats "fins d'aquí a tres o quatre anys i en funció que surtin o no els molts projectes que ja tenim a sobre la taula".