Paral·lel: el mite reviscola

Ara fa deu anys, l'empresa propietària d'El Molino va fer fallida i la mítica sala del Parallel va tancar portes. Era la constatació del declivi d'un gènere, el music-hall, que l'havien fet famosa a tot el món. I en un pla simbòlic, l'àmplia avinguda perdia l'últim vincle amb el seu passat més esplendorós, amb l'època en què era l'epicentre de la diversió de la ciutat i se la coneixia com "el Montmartre de Barcelona". Desaparegut aquest signe d'identitat d'un temps extingit, semblava que el mite del Paral·lel s'havia acabat per sempre. Però una successió d'esdeveniments en els últims mesos l'han fet reviscolar.Avui, una dècada després d'aquell tancament, el panorama ha canviat força.

Els nous propietaris d'El Molino volen adequar la sala als nous temps sense oblidar-ne el caràcter original

L'SGAE gestionarà l'antic Teatro Español i l'obrirà a tots els gèneres artítics, sobretot els minoritaris

La intervenció de l'Ajuntament permetrà rescatar el Teatre Arnau, que acollirà arts escèniques

"El Paral·lel s'ha convertit en una zona poc cuidada. Cal una actuació decidida", diu Joan Lluís Bozzo

- El Molino. Fa només unes setmanes, l'Ajuntament va aprovar per unanimitat el projecte de recuperació d'El Molino, plantejat per uns nous propietaris, l'empresa Ociopuro, que volen adequar la sala als nous temps, però sense oblidar-ne el caràcter i tornant-la a posicionar en un lloc privilegiat de l'imaginari col·lectiu. D'aquí a un parell de mesos començaran les obres de remodelació, que respectaran la façana original, amb les característiques aspes, però refaran per complet l'interior.

El més espectacular de la intervenció, però, serà l'afegit d'un nou edifici, en la part posterior de l'actual, amb una façana de línies contemporànies que dibuixarà una mena de teló lumínic i suposarà elevar l'alçada de l'edifici fins arribar a 27 metres de les construccions veïnes. El pressupost global del projecte, que ha dissenyat l'estudi d'arquitectes BOPBAA, s'ha calculat en sis milions i mig d'euros. La inauguració està prevista per a finals de 2008 o començaments de 2009.

Els representants de la propietària expliquen que encara és d'hora per parlar de la programació del nou Molino. Però en qualsevol cas tenen clar que serà la pròpia d'un cafè-concert, amb números de varietats, flamenc i d'aquells tipus d'espectacles més desatesos a l'actual cartellera barcelonina. En atenció als nostàlgics, també han previst oferir puntualment algun espectacle de music-hall.

- De l'Español al Paral·lel. Un altre espai que s'està preparant per als nous temps és l'antic Teatro Español, el teatre més veterà del Paral·lel (va obrir les seves portes l'any 1892). Després d'una història sinuosa, la sala, que va funcionar com a discoteca amb el nom d'Studio 54, es va reorientar com a espai per a espectacles amb el nom de Scenic Barcelona. Però davant la possibilitat que s'acabés convertint en un gran prostíbul, l'Ajuntament la va acabar expropiant, i a través d'un concurs en va adjudicar la gestió a la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), que justament l'ha rebatejat amb el nom de Paral·lel.

El maig de 2006, l'entitat va presentar un projecte que preveu tant la reforma de l'edifici per a millorar-ne les condicions de programació d'espectacles com un ambiciós contingut, que en un ritme de creixement progressiu vol arribar a un centenar d'actes mensuals. En el disseny de la programació es vol reflectir la diversitat de gèneres que un dia varen conviure en aquest "carrer del teatre", com es coneixia la zona entre el món de la faràndula, amb una especial atenció a aquelles manifestacions artístiques minoritàries i poc presents al panorama escènic de la ciutat, i donant prioritat als nous talents i als llenguatges emergents. La intenció és fer-ne un espai polivalent, plural i pluridisciplinar "amb el major ritme de funcionament possible", diu Ramon Muntaner, director de l'SGAE per a la Zona Mediterrània. Un equipament "obert a tota la professió, tant als associats de l'entitat com als que no ho són", on oferir des de cursos formatius fins a projeccions videogràfiques passant per presentacions i congressos, sense oblidar la programació continuada d'espectacles i l'oferta gastronòmica.

En la redacció del projecte de l'SGAE es recull la necessitat d'obrir l'equipament al barri i portar a terme activitats socials que el converteixin en un referent veïnal. Segons els plans inicials, les obres per adequar l'espai als nous usos i a l'estètica buscada pels actuals gestors (principalment, aïllar-lo acústicament i independitzar-ne les intal·lacions de l'hotel veí, dotar-lo d'una bona infraestructura tecnològica i modernitzar-ne els interiors) s'haurien d'haver portat a terme durant el segon semestre de 2006, i estava previst obrir-ne les portes a la primavera de 2007. Però Muntaner explica que l'envergadura de les intervencions ha endarretit una mica les obres i la inauguració no es farà fins a finals d'aquest any. "Encara estem acabant de definir els detalls del que hi farem. Però ja hem pogut constatar que el projecte ha generat molta il·lusió. Hem començat a rebre moltes propostes de gent que hi vol participar", assegura. I evita donar més explicacions sobre contingut i continent "per mantenir la sorpresa".

- Teatre Arnau. La intervenció de l'Ajuntament permetrà també rescatar de la ruïna el Teatre Arnau, inaugurat l'any 1903 i que va tancar les seves portes amb el tombant de mil·leni. El Consistori ha iniciat la redacció del Pla Especial d'Usos que ha de permetre l'expropiació del teatre. "El destinarem a activitats culturals i arts escèniques", explica el regidor de Cultura, Carles Martí, però diu que encara és massa d'hora per a concretar més. "Abans hi han d'entrar els tècnics i els arquitectes i han de veure fins on es pot arribar, de quin aforament es pot disposar i quin tipus d'espectacles s'hi poden fer", diu el regidor.

Martí creu que fins a començaments de l'any que ve no es podran definir els continguts. I en funció d'aquests es decidirà quin model de gestió li convé.

- En actiu: Victòria, Apolo i Condal. El fet que l'Ajuntament hagi intervingut en poc temps en tres espais del Paral·lel planteja la qüestió de si hi ha una voluntat global de revitalitzar la mítica avinguda, o si es tracta només d'actuacions puntuals. "La idea de fons és que el mercat ha abandonat el Paral·lel, i hi ha una sèrie de peces emblemàtiques que si els poders públics no se n'ocupen es perdran. És a partir d'aquí que prenem posicions", assenyala. I explica que, de cara a la propera legislatura, l'Ajuntament es planteja posar en marxa una taula de converses entre tots els agents implicats en el Paral·lel, des dels veïns als responsables dels teatres que ara per ara es mantenen en actiu (Victòria, Condal i Apolo) per mirar de decidir entre tots quines actuacions s'hi haurien de portar a terme. "Es tracta de seure i parlar-ne. Mirar si hi convenen intervencions urbanístiques, de promoció i culturals. Segur que s'hi pot fer alguna cosa, però hem de veure què", diu el regidor.

Una de les persones que més han reivindicat una intervenció global al Paral·lel és Joan Lluís Bozzo, director de la companyia Dagoll Dagom i responsable de la gestió del Teatre Victòria dintre de la societat Tres x Tres (Dagoll Dagom, Anexa i Tricicle). En la seva opinió, el Paral·lel "s'ha acabat convertint en una zona de ningú, poc cuidada i poc atractiva. Li cal una intervenció a fons".

Inaugurat l'any 1903 amb el nom de Pabellón Soriano, el Teatre Victòria deu el seu aspecte actual a una remodelació feta l'any 1992. Té un aforament de 1.224 localitats i una línia de programació de grans espectacles, pensats per a un públic ampli, i és l'escenari habitual (tot i que no l'únic) de les produccions de Dagoll Dagom i Tricicle.

La segona sala actualment en actiu a l'avinguda és l'Apolo, que l'any 1991 Matias Colsada va reobrir al mateix edifici on hi havia hagut el teatre històric del mateix nom. Des de la mort de l'empresari viu en una situació de provisionalitat motivada pel litigi per l'herència de Colsada. Fins que es resolgui la disputa, el teatre compta amb un administrador nomenat per un jutge, i un equip de treballadors pel funcionament diari. Del disseny de la programació se n'ocupa l'empresari teatral valencià Enrique Fayos.

Pel que fa al Teatre Condal, inaugurat també l'any 1903 (llavors es deia Teatro Onofri), des de 1992 el gestiona l'empresa Focus, que l'ha posicionat com el seu teatre per a la comèdia, adreçada també a un tipus d'espectador heterogeni. El responsable de Focus, Daniel Martínez, valora de forma molt positiva el fet que l'Ajuntament hagi decidit implicar-se en el rescat d'espais emblemàtics del Paral·lel. "Barcelona mereix tenir una zona de la ciutat dedicada al món del teatre. Fins ara ho hem reivindicat des del sector privat. La gran alegria és que sembla que també l'Ajuntament ho té en el seu mapa estratègic, sense el qual això no seria possible", explica.