Lectors escriptors
La proliferació dels clubs de lectura ha fet renéixer la tradició de la cultura oral i els tallers d'escriptura revifen el gust per la lletra
La lectura és avui una pràctica eminentment solitària, silenciosa, individual. La lectura pública, col·lectiva semblava cosa del passat, una conseqüència natural de l'analfabetisme massiu. Del llunyà segle XVII, quan els amos adoctrinaven els criats amb lectures religioses i exemplars. També del segle XIX: per desvetllar amb pamflets consciències polítiques de la classe obrera. Les actuals revolucions tecnològiques, l'abaratiment del preu dels llibres -gairebé sempre tenim l'opció de comprar una edició de butxaca-, els préstecs bibliotecaris i la universalització de l'ensenyament faciliten l'hàbit de llegir a casa. Però la transmissió oral del llegat literari es troba al centre d'un vessant cultural (popular, no bibliòfil) que encara no està mort i enterrat. Al contrari, reneix. Modestament, però reneix. En aquesta tendència s'ha d'encabir l'èxit que tenen a Barcelona els clubs de lectura, una iniciativa que permet esquivar -si més no durant unes hores a la setmana- un dels mals dels nostres temps hipermoderns, la solitud no desitjada.
A la capital catalana, el club de lectura és sobretot una activitat lligada a les biblioteques públiques. La seva consolidació reforça els arguments dels moviments cívics (i utòpics) que defensen la gratuïtat de la cultura. El nombre d'inscrits a aquestes trobades literàries de la xarxa bibliotecària barcelonina no és espectacular -1.143 en el present curs-, però l'índex de lectura del país tampoc dóna per més. Els clubs de lectura tenen un conductor que dirigeix el debat a l'entorn del llibre proposat. Quan es tracta d'un club generalista, els títols que més agraden tracten sobre conflictes de la vida quotidiana, temes d'actualitat, història i cultures exòtiques. Els clubs sobre els clàssics de la literatura provoquen menys passions entre el públic, que sempre és majoritàriament femení.
El col·loqui, la paraula oral no adquireix únicament protagonisme en el moment de la recepció, sinó també en el de la producció. Sobretot quan l'autor gaudeix de molta vocació, però li manca una mica d'empenta. Així, els mecanismes participatius dels clubs del lectura s'han traslladat als tallers d'escriptura, que viuen una edat d'or: tothom vol repetir l'encert comercial del novell Ildefonso Falcones amb L'església del mar (Plaza & Janés) i triomfar a la diada de Sant Jordi d'enguany. Parlem d'això: d'una certa afició a llegir i escriure.
