La llarga ombra de Peret

Molts músics ja li van retre honors i homenatge a Peret, Rey de la rumba, un disc en el qual artistes tan dispars com Fermín Muguruza o Los Enemigos rendien tribut a la seva figura. Malgrat que el disc es va concebre a Madrid, és a Barcelona on tota una generació d'artistes segueixen considerant Peret com un dels grans de la música popular, atenent tant a la seva empremta com a la seva capacitat per saber vendre la seva figura i el seu art. Sense entrar en el vell debat de qui va ser abans per a la rumba catalana -El Pescaílla o el propi Peret-, infinitat d'artistes el reconeixen com el puntal d'una música que ha donat a Barcelona i Catalunya carta de naturalesa sonora. En això tots hi estan d'acord.

I tan és acudir a Sicus Carbonell, gitano i membre de Sabor de Gracia, com a Joan Garriga, paio i líder de La Troba Kung Fu, probablement un dels grups de rumba fusionada més interessants del moment. Per al primer, Peret és, a més de moltes altres coses, "un artista bestial a l'escenari, sense oblidar un olfacte comercial i una habilitat com a músic que li ha permès fer èxits gairebé amb qualsevol cançó". Sicus, l'avi del qual havia estat company de Peret en els seus temps de venedor ambulant i que ha tingut el rumber com a amic de la seva família, destaca igualment "el seu domini de la guitarra, fins al punt que només ell sembla manejar tres guitarres, tal és la seva força rítmica". Sense voler mediar en l'eterna discussió sobre qui és el pare de la rumba catalana, Sicus té clar que sense Peret "no hagués tingut la difusió de la qual ha gaudit, ja que ell va ser qui la va moure pel món".

Per la seva part, Joan Garriga, qui sol tenir Sicus com a col·laborador habitual a la seva banda, destaca de Peret "la forma de posar la seva veu en les cançons. "Una forma especial que jo reconec com antiga en el millor sentit de la paraula, com una forma de treballar-la anterior al domini de l'anglès i de la penetració de la música anglosaxona a Espanya i Catalunya", explica. En aquest sentit, Garriga va descobrir amb Peret que "tant el castellà com el català poden ser utilitzats amb vivesa, gràcia i desimboltura", a més de tenir-lo com a model per aprendre a "promocionar-se com artista seguint mètodes artesanals que li han donat molts fruits". Considerant-lo com "un intèrpret molt bo", Garriga creu que la major influència de Peret és que "gairebé tot el món es coneix una de les seves cançons".

Dani Macaco és un dels que es coneix cançons de Peret, la influència del qual situa en el seu grup Macaco "per exemple remuntant-me als cors del meu primer disc, directament marcats per la forma en la qual Peret feia els seus". Músic que en la seva trajectòria ha begut tant de fonts autòctones com anglosaxones, per a ell Peret és com James Brown "perquè és molt funky, té un punt d'hortera que m'agrada i les seves lletres són també simples, directes i senzilles".

De la infància ve també la influència de Peret en Estopa, que reconeixen al seu pare com a introductor dels dos germans a l'univers de Peret. És per això que encara que la seva rumba urbana no té les mateixes característiques que la rumba catalana de Peret, els germans Muñoz afirmen que la influència de Peret "és genètica, ens ha vingut per sang". Posats a destacar un aspecte del qual se sentin hereus de Peret, els Muñoz apunten "la marxa, aquesta capacitat que té Peret per transmetre força i alegria en les seves cançons". Afirmen que el seu guitarrista Juan Maya és "l'ambaixador de Peret" al seu grup. "Les lletres de Peret ens transmeten un punt d'alegria agredolç, una rerefons de pena i lament manifestats amb somriures. Sense el so de Peret simplement no hauríem existit", afirmen categòrics els Estopa.

Probablement tampoc haurien existit Los Manolos, grup que va encarnar el renaixement de la rumba a començaments dels anys noranta. Una part d'aquesta banda va crear més tard El Ventilador, un segell discogràfic encara actiu en el qual treballa Josep Gómez com un dels seus responsables. Per a Gómez, aquest Peret amb el qual tants contactes ha tingut al llarg de la seva carrera és principalment "una icona que per a la rumba catalana funciona igual que Elvis per al rock and roll". Gómez destaca de Peret "la seva capacitat per dirigir-se al públic des de l'escenari i la seva habilitat per manejar els seus recursos expressius". D'altra banda, seria també destacable l'economia del seu llenguatge, "aquest minimalisme a l'hora d'utilitzar recursos com ara una simple veu, una guitarra i uns palmeros per aconseguir esplèndids resultats". Tots aquests elements fan de Peret "un artista capaç de superar fins i tot el pòsit franquista que els més grans poden unir al seu record, fins al punt de convertir-se en un referent indiscutible". Malgrat que alguns grups vinculats a El Ventilador tenen arrel rumbera, Gómez en recorda un que no treballa amb ell, Carles Mestre, líder de la Simfònica de Gavà, com el gran peretià entre tots els músics que ha conegut.

Carles Mestre, rumber paio, irònic i mordaç en les seves lletres, destaca de Peret el mateix que Gómez; és a dir, "la capacitat de fer música contagiosa i franca amb a penes unes palmes, una guitarra i una veu". Assenyalant seus "enginyosos arranjaments" i admirant "aquesta actitud vacil·lona i plena de desimboltura que el caracteritza", Mestre afirma: "encara que no em trobo pròxim al món de Peret, m'agradaria heretar d'ell aquesta manera de moure's a l'escenari que el converteix en un artista total, complet".

Un altre dels grans admiradors de Peret és Muchachito, líder de Muchachito Bombo Infern, un artista i grup producte dels bars i última de les grans aportacions de Barcelona, concretament de Santa Coloma de Gramenet, a la rumba urbana. Per a Muchachito, l'admiració per Peret ja va néixer en la seva infància, "quan amb una escombra o una guitarra de joguina em posava davant d'un mirall i l'imitava, pas immediatament anterior a comprar-me els seus discos i descobrir la senzillesa amb la qual aquest artista feia cançons estupendes". Muchachito destaca de Peret: "cadascun dels seus cops de guitarra transmet força i vitalisme, de manera que fins i tot ha influït a aquells músics que no toquen la rumba".