Televisors que van marcar època

L'invent del segle, una finestra oberta al món, la reina de la casa o la caixa ximple són alguns dels apel·latius que al llarg de la història han servit per denominar la televisió, que es va fer un lloc a les llars espanyoles a partir dels anys cinquanta i avui és per a molts un electrodomèstic imprescindible. En aquest mig segle, els receptors han anat canviant el disseny, i dels senzills primers aparells hem passat a enormes pantalles planes panoràmiques. L'exposició Televisors que han fet història, que fins al proper 4 de febrer es pot visitar a la sala polivalent de Mercantic, a Sant Cugat del Vallès, reuneix prop d'una seixantena de televisors i altres aparells audiovisuals de la col·lecció privada de Francesc Arellano que permeten repassar l'evolució de la petita pantalla des dels seus inicis fins avui.

Una exposició reuneix a Sant Cugat uns 60 aparells desde els seus inicis fins avui en dia

La inauguració de la mostra va comptar amb la participació del president de l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de la Televisió, Manuel Campo Vidal, qui va elogiar l'excel·lència de la col·lecció, una de les més completes que existeix. El seu impulsor és Francesc Arellano, un barceloní que durant més de vint anys ha aconseguit recopilar prop de 120 televisors antics. A Mercantic es pot veure una selecció de 60 aparells fabricats en països com els Estats Units, el Japó, l'antiga URSS, la Gran Bretanya i Holanda entre la dècada dels trenta i la dels vuitanta.

L'exposició s'obre amb un bust de John Logie Baird, l'enginyer escocès que el 1926 va aconseguir transmetre imatges en moviment a llarga distància basant-se en les tècniques ideades per Paul Nipkow 12 anys abans. Després de la seva troballa, es va anar perfeccionant l'invent i els primers models que es van comercialitzar eren ràdios que incorporaven un petit monitor de vuit o nou polzades, com l'Ekco T5-46 dels quaranta que es pot veure a la mostra. Amb el temps i a causa de les reduïdes dimensions de les pantalles, es venien amb una lupa que podia ser fixa i que permetia seguir la transmissió amb major claredat. Però aquest recurs tenia un petit inconvenient: aquells que no estaven asseguts just davant del televisor veien les imatges distorsionades.

Els receptors van anar guanyant en polzades i de les carcasses de fusta es va passar a les de baquelita als anys cinquanta. La mostra inclou un dels primers models fabricats a Espanya en aquella època, el Philips Raffael-L, i també un dels més presents a les llars espanyoles, un model Philips que s'importava d'Holanda. El preu dels televisors rondava aleshores les 25.000 pessetes i el salari mínim era de 120 pessetes, de manera que eren pocs els qui en podien adquirir un en aquells anys.

Amb la dècada dels seixanta van arribar els dissenys elaborats i els acabats de luxe. L'exposició recull dues bones mostres d'aquest pas endavant: un Invicta fabricat a Espanya i el televisor de consola amb portes plegables Bush Radio Nineteen. L'arribada de l'home a la Lluna, el 1969, va marcar una època i també l'aparença d'alguns televisors. Una de les joies de la col·lecció és, precisament, el japonès Nivico, un model de set polzades inspirat en el casc d'un astronauta que JVC va posar a la venda el 1970, un any després de la conquesta de l'espai.

L'exposició inclou també la recreació d'una set de televisió que ocupa el centre de la sala i es compon de diverses càmeres antigues, monitors i magnetoscopis. En una pantalla plana d'última generació es projecta, a més, un documental de TVE que repassa els 50 anys de televisió a Espanya i diversos professionals del món audiovisual han escrit algunes frases sobre aquest mitjà de masses: "Mira la televisió amb moderació. És la teva responsabilitat", recomana, per exemple, el realitzador Sergi Schaaf.