Dos segles d'una borsa

La Borsa de Barcelona

1830-2006.

Joan Hortalà i Arau

Borsa de Barcelona. Servei d' Estudis.

Barcelona, 2006. 70 pàgines

Aquesta és una obra per a curiosos de les dades i dels cicles econòmics i borsaris. Amb molts números -potser massa, encara que és difícil evitar-los tractant-se d'una publicació del Servei d'Estudis de la Borsa de Barcelona-, l'economista Joan Hortalà desglossa, analitza i narra les etapes de la borsa des de el 1846 fins ara.

Hortalà, que és president de la Borsa de Barcelona, ja ens havia explicat altres aspectes de la borsa i, sobretot, de l'antic Mercat Lliure de Valors. Ara s'endinsa en els cicles que s'han succeït en prop de dos segles d'activitat borsària, en quatre etapes: la primera, des del naixement del Mercat Lliure, el 1830, fins al 1914; la segona, des d'aquest últim any fins a la Guerra Civil (incivil), durant la qual van conviure el vell Mercat Lliure i el nou Mercat Oficial; la tercera, des del final de la guerra fins al big-bang, de 1988; i la quarta i última, des d'aquest moment fins al juliol d'enguany, quan, com explica l'autor, va ser la pròpia borsa, ja convertida en societat anònima, la que va sortir a cotitzar en borsa.

Hi ha poca literatura en aquest treball. L'important són els cicles, els volums i la determinació dels fluxos cap al mercat de deute, de renda variable o d'obligacions. Tot depèn de la conjuntura o de què primi el dividend, la plusvàlua o la facilitat per desemborsar l'import de les accions a poc a poc amb la fórmula dels dividends passius. Resulta alentidor veure escriure Joan Hortalà, aquell professor que molts van descobrir els primers anys setanta com a traductor a Espanya de l'economista nord-americà Richard Lipsey. A vegades impulsiu, Hortalà pren distància aquí i ens regala els gràfics dels cicles borsaris. Els més destacats, sobre l'onada de creixements i caigudes succesives del mercat, enganxats sempre al cicles econòmics.

Hi hagué un moment en què la ciutat semblava embogida per la borsa. Es contactava a tot arreu: a la seu del Casino Mercantil del carrer d'Avinyó; a la Borsa Oficial a la Llotja de Mar, o al Bolsín Catalán, a la Rambla. En la obra no falten mencions a èpoques com la cèlebre matança, que va comportar el tancament, l'any 1914; la febre de l'or, entre els anys 1867 i 1885, també analitzada de forma rigurosa, com sempre, per aquest cronista de l'economia catalana que és l'historiador Francesc Cabana en el seu llibre Bancs i banquers a Catalunya, o el big-bang de 1988. Potser en aquest punt es troba a faltar una mica més de deteniment, ja que és la gran revolució de la borsa espanyola amb la desaparició de les borses com a autoritats, la fi dels agents de canvi i el naixement de l'actual borsa interconnectada. I una de les moltes dades curioses: l'índex 100 del 1846 s'havia convertit en 23.750 en acabar el treball, el juliol de 2006.

La borsa era una necessitat per a l'economia catalana, en un context de creació d'empreses i de revolució industrial. Malgrat alguns excessos, com les operacions dobles, aquell Mercat Lliure va funcionar bé apuntalat pels bancs que el garantien i va portar prosperitat fins que va arribar al 1914 la matança amb el tancament per evitar una hecatombe encara major.

El cert és que Barcelona va rebutjar en el seu moment acollir el mercat oficial, però va aconseguir tirar endavant les operacions borsàries amb fortalesa. I així s'arriba fins a l'evolució recent de l'índex general, amb el fenomen del fum de l'empresa Terra enaltida i enfonsada. La Borsa, que ha sortit a borsa, segueix viva dos segles després, sempre amb guanys a llarg termini, com deixa clar aquest treball d'Hortalà.