Els grans clàssics juvenils

De Robinson Crusoe a Peter Pan. un cànon de literatura juvenil.

Vicenç Pagès Jordà

Proa (Col·lecció La mirada, 74)

Barcelona, 2006. 256 pàgines

Vicenç Pagès ens ofereix una tria personal dels grans clàssics de la literatura juvenil, un cànon, tal com diu la coberta d'una forma més contundent. A la introducció, Pagès es mostra sensat tot concretant-ne els objectius, "crear una mena de cànon individual que pugui ser contrastat i personalitzat per altres lectors... Llibres que poden resultar atractius pels adolescents i que tenen el mínim de qualitat que pot exigir un lector adult", i centrant la tria en vint-i-vuit obres publicades entre el segle XVIII i principis del XX. Una selecció elaborada, des de la passió del jove que fou, com a homenatge a les obres que el definiren com a lector, com a reivindicació de la literatura de qualitat i com a reacció a la narrativa juvenil actual.

Un dels objetius del llibre 'De Robinson Crusoe a Peter Pan' és generar un diàleg ric al voltant de la lectura. Allò més discutible, però, són alguns dels criteris usats

Tota tria personal sempre és qüestionable, tant per les obres triades com pels criteris seguits. En la major part de les obres elegides per Pagès hi coincidirien una bona colla de lectors que han llegit autors com Twain, London, Verne, Stevenson, Dumas, Doyle,... i si poguessin hi afegirien les seves sensacions. De fet, un dels objectius del llibre es generar un diàleg ric al voltant de la lectura. Allò més discutible, però, són alguns dels criteris usats. Per exemple, el fet de posar en un mateix sac la major part de la literatura juvenil actual, i en especial, sobta el fet que l'autor tanqui la literatura infantil i juvenil amb l'edició de Peter Pan, el 1911, "en què crec que tota la literatura juvenil ja està escrita... Queden fora de la selecció... els llibres de Tolkien, Dahl, Le Guin, Ende,... que vénen a ser variacions de temes tractats abans de Peter Pan". I afirma més tard: "Peter Pan és la fi, però també la culminació, de la literatura infantil i juvenil." Tot i que l'autor considera que al segle XX hi ha obres destacables, que per sort recomana en alguns apartats del llibre, amb aquestes afirmacions dóna una minsa, per no dir nul·la, oportunitat a la literatura actual, i si bé considera que la literatura evoluciona, no contempla així cap evolució tant en la narrativa infantil i juvenil com en els gustos i hàbits lectors. I si la justificació és la reiteració dels temes tractats, ¿no es podria afirmar el mateix de la literatura en general? Sovint, es comenta de forma sintètica que, al llarg dels anys, aquesta ha girat al voltant de dos o tres temes essencials, tals com la vida, la mort o l'amor. Alguns dels escriptors del segle XX, citats per l'autor com a recomanables, han fet aportacions imprescindibles a la literatura juvenil. La seva influència ha estat tan determinant que n'ha fet variar el curs, i la seva qualitat ha estat tal que ha trencat les barreres que aixequen sovint les etiquetes d'infantil o juvenil. És el cas d'autors que són fills de la tradició que relaciona l'autor: Dahl, Salinger,Tolkien,... i fins i tot Rowling, per citar-ne només alguns.

L'autor raona a fons les seves decisions i reivindicacions amb una introducció clara i concisa, que acaba amb un decàleg adreçat als lectors, un seguit de pautes per esdevenir lector: El que no hem de fer amb els llibres. Després ve la part central, el comentari de cada llibre. El lector no es trobarà amb una obra d'apunts literaris sobre cada llibre -com així van fer obres semblants: La infancia recuperada, de Fernando Savater o Si un matí d'estiu un nen, de Roberto Cotroneo-, sinó amb un llibre de recursos adreçats als mediadors. Aquesta part s'anomena Guia orientativa, amb un treball impecable per part de l'autor.

És una guia breu i esquemàtica de cada llibre, que conté, entre d'altres, un resum, una relació dels personatges i característiques principals,..., i amb un apartat destacable anomenat Club de lectura, on trobem el suggeriment d'un seguit de preguntes que ens ha de permetre el diàleg amb altres lectors o bé l'aprofundiment en les obres comentades.

També és interessant l'apartat Parents i amics , la recomanació d'obres de l'autor del llibre o d'altres de similars. De Robinson Crusoe a Peter Pan esdevé una obra de referència que hauria d'estar present a les cases de molts lectors, i sobretot, dels mediadors -pares, educadors, bibliotecaris,...-, d'aquells que tenen lectors potencials a prop. Una obra coherent i impecable, però que necessitaria d'un complement centrat també en les obres que, durant el segle XX, han esdevingut grans clàssics.