Sense agafadors

Comelade, Casasses,

Perejaume

Toni Sala

Edicions 62

Barcelona, 2006. 139 pàgines

És innegable que entre l'obra artística creada pel músic Pascal Comelade, pel poeta Enric Casasses i pel pintor Perejaume hi ha tot un seguit de lligams i concomitàncies estètiques que superen les coincidències de l'edat -tots tres estan a la vora de la cinquantena- i el fet que la seva trajectòria s'hagi més o menys desenrotllat al marge de la línia oficial de la cultura, com si encara volguessin mantenir-se fidels a l'ideari contracultural que va forjar l'aprenentatge vital de la seva joventut. En tots tres s'hi pot trobar l'afany de transformar el món petit del seu localisme en una experiència d'abast universal, la voluntat de construir cada obra com si fos un necessari pas endavant respecte a l'obra anterior, hereus conscients de les aventures avantguardistes, i l'ús experimental de la matèria primera del seu ofici com un cop de puny a la cara del tòpic i l'encarcarament: els instruments musicals de Comelade són de joguina, Casasses exacerba les possibilitats i l'oralitat poètica de la paraula, i Perejaume revesteix la realitat pictòrica d'ingenuïtat pagesa.

A la seva manera, tots tres dignifiquen les trampes de la tradició perquè la regiren i la sacsegen d'acord amb el més estimulant que han anat recollint en uns altres àmbits culturals radicalment moderns: la música de Comalade és i no és una música d'envelat, la poesia de Casasses és i no és una poesia de trobador, i la pintura de Perejaume és i no és una pintura de museu. I com és cada una de les activitats d'aquests artistes, i què representa dins de la seva parcel·la, és el que Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969) intenta explicar a Comelade, Casasses, Perejaume, un llibre a mig camí entre el retrat literari, l'estudi i el reportatge periodístic, i que convé llegir-lo com un "agraïment" a la seva feina, "una manera de compartir la satisfacció que em produeixen determinades obres".

En els tres textos que Toni Sala reuneix aquí, el lector pot veure a Pascal Comelade a la seva casa de Ceret, pot passejar amb Enric Casasses per L'Escala i rodalies, i acompanya Perejaume pel boscos del Montnegre, a Sant Pol de Mar, i viatja amb ell fins a un poble de la Rioja on ha de realitzar una instal·lació artística. Entremig de les paraules dels artistes que recull Toni Sala, el lector va seguint els seus avatars i les seves peripècies individuals, i alhora pot estar d'acord o no amb els judicis i les interpretacions que l'autor va formulant sobre la seva obra en progrés.

Dues són les característiques compartides que hi descobreix Toni Sala, una mena d'aire creatiu propi dels que trepitgen per primera vegada un territori verge després d'haver trencat la llei de la rutina (i no pot ser casualitat que en els tres textos esmenti la figura medul·lar de Ramon Llull, que en Comalade, Casasses i Perejaume hi localitzi algun vincle amb la puresa natural del primer creador en llengua catalana) i el privilegi d'obtenir una comunicació directa i immaculada amb el públic perquè s'estalvien l'enfarfegament, l'afectació i la fatiga, perquè tornen a col·locar l'art en l'espai de la realitat immediata, un aspecte molt positiu que Toni Sala va recalcant al llarg del llibre i que fa que digui sentències de bona voluntat com aquesta: "Ja que en català és possible anar alimentant-se no del contrast amb el públic sinó de la subvenció econòmica del premi o de la subvenció moral de les crítiques que els amics et publiquen, l'honestedat de sotmetre l'obra al públic és dels pocs agafadors possibles".

El lector es pot arribar a fer una mínima composició de lloc de la personalitat dels tres protagonistes, pot entendre una mica els seus interessos estètics, i pot intuir les seves rutes particulars en el moment d'enfrontar-se al treball creatiu, perquè Toni Sala està ben informat sobre els personatges amb qui treballa, perquè sap copsar amb força competència els detalls significatius de cada personalitat i perquè ho fa tot amb una prosa acceptable i que grinyola en ben poques ocasions. Però una vegada acaba de llegir el llibre i escolta alguna peça de Comelade, llegeix algun poema de Casasses i contempla algun catàleg de Perejaume, el lector sap que l'esforç de Toni Sala per esbrinar què s'amaga rere l'obra i la figura dels tres artistes reunits aquí ha estat en va, que no ha sabut fixar ni resoldre el misteri i els enigmes que destil·len cada una de les tres obres que es volen homenatjar. No és un mal testimoni, però es té la impressió que Toni Sala, possiblement, haurà d'inventar-se un altre agafador per sotmetre la seva obra al públic.