La innocència

Llegeixo al diari electrònic Vilaweb que Ciutadans va demanar que el discurs del president de la Generalitat fos trilingüe: en català, en castellà i en la llengua dels sordmuts. I, la veritat, no em sembla prou postnacional. Tothom sap que els sordmuts catalans i els sordmuts castellans també tenen diferències lingüístiques que haurien fet necessaris dos intèrprets. Però no només això.

I els aranesos? Que potser no tenen tants drets lingüístics com els catalans que parlen en castellà i els catalans sordmuts? Però tampoc és suficient. El català és la llengua pròpia de Catalunya, però, com bé diuen els de Ciutadans, el castellà és la llengua de la meitat de la població. Per tant, i seguint amb el raonament, també haurem de tenir en compte el gran nombre de catalans que parlen àrab i xinès. Naturalment, l'àrab i el xinès no són llengües cooficials a Catalunya, però és que el castellà va haver-hi un dia que tampoc ho era. Potser un dia ho seran. En tot cas, mentre no ho siguin, seria discriminatori ser més solidaris amb els drets lingüístics dels uns que dels altres. Tots els catalans que volen una part dels discursos de Montilla en castellà han de ser els primers a exigir justícia amb els àrabs i xinesos que viuen i treballen aquí. I sé que els de Ciutadans ho seran perquè han declarat que no descarten enraonar al Parlament en llatí "perquè tothom ha d'expressar-se com vulgui". (El llatí no farà mai retrocedir el castellà, però l'àrab i el xinès potser sí.) Per tant, Montilla hauria de fer el discurs a mitges en català, aranès, castellà, àrab i xinès. I, naturalment, comptar amb cinc intèrprets al llenguatge de signes de totes aquestes llengües. Fent-ho així, i tenint en compte que la majoria de polítics troben que fer el plural genèric és sexista i que, per tant, s'ha de dir "tots i totes" i "els catalans i les catalanes", el discurs de l'any que ve durarà tres hores, però no passarà d'una simple i postnacional salutació.