Entre erudició i novel·la negra

Les editorials han après que, posats en la indústria de l'oci, cal aprofitar les pel·lícules. Al solc de Los Borgia, vuit són els títols d'enguany a les llibreries. L'excepció a aquest guió oportunista és l'únic escrit en català, el tercer volum del Diplomatari Borja (Tres i Quatre, 415 pàgs., 58 euros), ingent esforç que des del 2002 duu a terme l'Institut Internacional d'Estudis Borgians per a recopilar la documentació dels arxius europeus sobre els papes borgians. L'entrega va dels anys 1429 a 1444.

Un cert revisionisme, un justificar que l'incest, la sang i el verí marca Borja responia a la flaire dels temps uneix tres obres de divulgació: Los Borgia, historia de una ambición (Temas de Hoy, 260 pàgs., 19,50 euros), del periodista Juan Antonio Cebrián; La vida secreta de los Borgia (Espejo de Tinta, 230 pàgs., 17,50 euros), del també periodista Juan Ignacio Cuesta, i Los 7 Borgia (Nowtilus, 400 pàgs. 16,95 euros), d'Ana Martos. És a dir: el penjament de pèrfids és del XVIII, en Cèsar va ser un príncep d'esperit renaixentista i Lucrècia, al fons, només intentava ser feliç. Aquesta imatge, de ser així, no interessà gens Guillaume Apollinaire, que, posseït pels efluvis del simbolisme i el malditisme, va escriure el 1913 La Roma de los Borgia (Valdemar, 168 pàgs., 12 euros), on no escatima verí, morts i sexe.

La vida dels Borja era de novel-la. Dumas, Blasco Ibáñez, Somerset Maugham i d'altres així ho van entendre. Per la novel·la negra vol anar Réquiem por el joven Borgia (Algaida, 408 pàgs., 19,50 euros), intriga d'Elena i Michela Martignoni, que furguen en la mort de Joan, fill d'Alexandre VI. Amb aquest episodi, posant-hi un detectiu, juga La conjura Borgia (Robinbook, 320 pàgs., 19,90 euros), de Fabio Pittorru. Mario Puzo, l'autor d'El Padrino, ho tenia clar: Joan va ser assassinat pel seu gelós germà Jofre. El notari dels Corleone ho va escriure: ell és el pare del binomi Mafia-Borja gràcies a Los Borgia (Planeta, 448 pàgs., 14 euros). No va acabar-la. Ho van fer la seva assistent (i amant), Carol Gino, i l'historiador (i amic) Bert Fields, el que explica que quedés bé però poc apassionant i que hi sortís l'incest, que no agradava al amb això purità Puzo. Curioses delicadeses per escriure d'una família que no estava per orgues.