Pest des de Buda

Des del Baluard dels Pescadors, a Buda, miro a l'altra banda del riu, i Pest se m'ofereix en el seu garbuix de carrers i places, de palaus i esglésies i museus. Pest és la ciutat viva, per dir-ho d'alguna manera, la ciutat que batega, que es mou. La ciutat moderna, amb grans avingudes, amb botigues, cafès i restaurants. Tinc al davant el pont de les Cadenes, que va ser el primer punt permanent per creuar el Danubi -això és el que diuen les guies-. És un pont penjat que se sosté amb dues estructures de pedra enfonsades al riu i coronades per un gran arc. Els alemanys, quan van abandonar Budapest, el van volar, i la seva reconstrucció va ser inaugurada el 1949, cent anys després de la seva primera inauguració.

A Pest, tot i que és ple d'edificis grans i ambiciosos, no hi ha pas cap edifici feliç

A Budapest, cal anar amb compte entre el que és de primera mà o refet. Budapest és una ciutat apedaçada i molts dels seus edificis són de després de la Segona Guerra Mundial. Això sí, refets tal com eren abans. I, és clar, tot plegat dóna a la ciutat aquest aire una mica d'opereta que té. I, a més, els edificis que queden, els que no van sofrir danys irreparables, els que no van necessitar tornar a ser construïts tal com eren, no és pas que siguin uns edificis d'arquitectures inoblidables. A Pest, tot i que és ple d'edificis grans i ambiciosos, no hi ha pas cap edifici feliç. Però, en canvi, la ciutat té un to mitjà d'una harmonia envejable. És famosa la presència a Budapest d'una abundant arquitectura secessionista. Doncs bé, sí, n'hi ha molta, però qui la compari amb la vienesa es quedarà força decebut. I és que els hongaresos, molt nacionalistes, encarregaven els seus edificis a arquitectes hongaresos, i els de la capital de l'imperi no van construir res a Pest. Ni Otto Wagner, ni Olbrich, ni Hoffmann. Des del punt de vista dels grans noms, la ciutat és un desert. Això no voldria dir res, però, si la talla dels arquitectes secessionistes hongaresos fos la dels seus col·legues de la capital imperial, però, la veritat, no és pas així.

Hi ha a Pest molts edificis d'aquest estil, ben fets, sòlids, de pedra, amb decoracions escultòriques i mosaics, ferros forjats i línies fantasioses -veig ara des d'aquí l'hotel Four Seasons, a l'antic palau Greshan, el més luxós de la ciutat, just a la vora del riu, i és un edifici contundent, però encarcarat, amb una simetria carrinclona i uns motius decoratius mancats de gràcia. Però fa el seu efecte. Agrada. Darrere, la mateixa basílica de Sant Esteve és impressionant per les seves dimensions, els seus marbres, la cúpula gegantina, d'estil neorenaixentista, però no deixa de ser una baluerna neoclàssica tardana -es va acabar el 1905- de cartró pedra.

I així una mica tot, a Pest, que bull mentre s'escampa plana enllà, mentre la sang del trànsit i de les noves ambicions, del capital alemany i les mirades russes, dóna vida a un passat dur i tumultuós, dramàtic, però sempre tossut i confiat en la seva supervivència. Des d'aquest punt de vista, exemplar. Cap a l'esquerra veig les randes neogòtiques i la cúpula de l'edifici del Parlament, mona de Pasqua simbòlica de la qual els hongaresos n'estan molt. I entre Sant Esteve i el Parlament, l'amplíssima avinguda Andrássy -que es va omplint de botigues de les marques prestigioses, i cares, d'Occident- porta fins a la immensa plaça dels Herois, una mica desangelada -tot i que està presidida per un àngel- perquè no és una plaça viva, una plaça de la vida de la ciutat, sinó una plaça representativa, una plaça oficial, una plaça política. Al fons, els jardins de Városliget, a l'esquerra, el conjunt neogrec del Museu de Belles Arts i a l'esquerra el Palau de l'Art, edifici per a exposicions temporals, mig grec, també, amb notes pompeianes, mig quatrecentista florentí. I, al mig, el monument als herois. Els homes que van construir Hongria, que la van conduir fins al mil·lenari que el monument commemora. Columnes de pedra i estàtues de bronze, caps de tribus i reis, carros i cavalls al·legòrics, tots sota l'ombra de sant Gabriel, dalt d'una altíssima columna central, que porta la corona de sant Esteve i la creu apostòlica. El mil·lenari d'Hongria es va celebrar el 1896, però el monument no es va acabar fins al 1929. De fet, el mil·lenari va ser la gran excusa per al creixement i la modernització de Pest.