La identitat de la Catalunya negra

El 33 estrena aquest dissabte, en horari de màxima audiència (22.05 hores) Catalunya negra, un documental del realitzador congolès Gilbert-Ndunga Nsangata que aborda els conflictes identitaris dels fills dels immigrants subsaharians que actualment viuen a Catalunya. Al llarg del film, el mateix Nsangata s'entrevista amb quatre joves que ofereixen el seu testimoni sobre aquesta qüestió. Cada cas és diferent, però tots han de construir la seva identitat després d'enfrontar-se a la pugna entre la fidelitat a les seves arrels i la integració plena en la comunitat d'acollida.

Nsangata va abandonar el seu país d'origen per motius polítics fa quatre anys i va anar a viure a Sabadell. Poc després de la seva arribada, va decidir analitzar la situació dels immigrants africans de segona generació que viuen a Catalunya i reflectir-ho en un documental, que finalment han produït Alea Docs & Films, Televisió de Catalunya i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Una de les protagonistes de Catalunya Negra és la jove Sanata N'Dembele. El seu pare, Mambe, es va instal·lar a La Fullola (Lleida) ara fa 17 anys i quan va regularitzar la seva situació va portar-hi a la seva família.

Ara imparteix un taller de cultura africana per acostar el seu país a Europa i contribuir a fer que "els joves africans coneguin els seus orígens i puguin viure dignament a Europa", explica Mambe. Encara que ha viscut tota la vida a Lleida i parla català perfectament, aquest contacte diari amb els seus costums fa que Sanata no oblidi la seva terra natal, Mali, amb la qual l'uneix un cert sentiment de pertinença. "Tinc dues cultures i em crec afortunada per això, però no em plantejo constantment si sóc catalana o de Mali", diu Sanata.

El director del documental intercanvia les impressions que extreu de les seves entrevistes amb un especialista en immigració africana, Inongo Vi Makome, i amb Cesar M'Bah Abogo, un noi guineà que estudia una diplomatura en relacions internacionals a Barcelona. Cesar es pregunta, precisament, perquè s'obliga a aquests nois a escollir entre la terra dels seus pares i el lloc en el qual han nascut. Vi Makome considera, a més, que la integració d'aquests nois no és del tot fàcil. "No se senten catalans, però no perquè no vulguin sinó perquè no són acceptats. Tampoc se senten africans, els seus pares són d'allí, però ells no viuen a l'Àfrica". "En la nostra generació", afegeix, "vam cometre l'error de venir pensant que no ens quedaríem i vam viure en la provisionalitat. I amb aquesta mentalitat hem educat els nostres fills".

Molts d'aquests joves s'enfronten així a la paradoxa de l'immigrant. La mare de la Fàtima Yara Darboe, una de les noies que participa en el documental, ho resumeix en poques paraules: "Ells no tenen país, quan anem a Gàmbia ens diuen que no han nascut a Gàmbia, cosa que és veritat. Però aquí diuen que no són catalans perquè la família és d'allà. Però si han nascut al Vall d'Hebron, de Barcelona!".

Un altre dels conceptes sobre els quals es discuteix al documental és precisament la "integració". L'escriptora de Benín Agnès Agboton i el seu marit, Manuel Serrat Crespo, que també aporten la seva opinió a Catalunya negra, creuen que és "un procés d'anada i tornada" i no una qüestió d'assimilació per part dels nouvinguts. "La integració d'un immigrant suposa la construcció d'una nova societat, és com un procés de alquímia, es barregen els costums i es construeix una societat nova diferent", conclou Manuel.