La reclusió de l'arquitecte

La ciutat és la seva gent, els seus accidents, les seves paradoxes. La ciutat és la seva singularitat, o més ben dit, singularitats; els seus punts d'ebullició, de fusió, de condensació. La polis com a símbol, com a esdeveniment -tot esdeveniment és ideal-, és problemàtica, ja que mai no hem de confondre-la amb l'essència. Això fa que el ciutadà, conscient de la condició epidèrmica de la ciutat, hagi d'adoptar davant d'ella una actitud objectiva. És la societat civil la que qüestiona el seu entorn i crea les seves pròpies incerteses.

Aquesta reflexió ve a tomb pel cartell de les Festes de la Mercè d'aquest any, un subsímbol de la metamorfosi político-festiva que reflecteix en temps real el grau menor o major de dissentiment del ciutadà. Un oportú baròmetre que cristal·litza els punts ordinaris, la pressió i l'empenta de la seva gent. La polèmica creada al voltant del dibuix de l'afamat pintor barceloní Vicente Rojo no desfà, més aviat constreny, el nus gordià de les arbitrarietats a què els gestors municipals sotmeten l'entorn cultural -recordem el cas Picasso, "prohibit rectificar", diu la classe política-. A saber: la desídia a l'hora d'assumir una singurlaritat, d'expressar un discurs, de responsabilitzar-se més enllà de l'aritmètica pressupostària.

No hi va haver criteris -ni tampoc pudor- quan des de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona es va decidir, el 1998, que una palmera al vent, pintada per Ramón Herreros, representés la depre d'una ciutat que s'havia de (re)inventar urgentment a través d'un esdeveniment universal. I tampoc no n'hi ha hagut ara per evitar que un cartell amb el símbol de l'aigua petrificada d'una font lluminosa condueixi el nostre conscient a la idea de la imatge corporativa de la marca Barcelona. "¿Quin producte volem vendre?", es pregunten avui els hereus de Joan Clos, quan intenten definir les línies bàsiques del seu discurs electoral.

Mentrestant, els artistes callen.

¿Què ha passat des de l'aplaudit cartell dissenyat el 2004 per Perejaume, que ironitzava sobre l'artista/turista plantat? Pot ser que aleshores els gestors polítics l'utilitzessin per expiar la seva insuportable pietat pel totxo, i que ara, més rejovenits, estiguin totalment convençuts de la bondat de la condició epidèrmica de la city,el punt just per acabar d'eixamplar l'esquerda, però no en excés per no aprofundir-la inexorablement.

La dessecación del pensament. La font.

La ciutat com a identitat, com a símbol de les contradiccions del progrés, és capturada per la càmera de Jordi Bernadó. La galeria 292, filial de Senda, exhibeix alguns dels paisatges urbans (Detroit, Hong Kong, Chengdu, Las Vegas, Tenerife, Tòquio, Texas) que el fotògraf barceloní portarà el proper 30 de setembre a la fira berlinesa ART FORUM, dins del programa BIG CITY LAB, comissariat per Friederike Nymphius. La ciutat-laboratori, dinamitzadora del procés de modernització, lloc de vigor, llibertat i progrés, on emergeixen noves estructures de vida, però també on la multiculturalitat es manifesta en els silencis i l'esquizofrènia. La ciutat com a analogia i equivocitat, com a tercera dimensió on els individus han abdicat davant del que és possible i el que és real.

Navarro Baldeweg (Santander, 1939) inaugura la temporada de Senda amb la sèrie de dibuixos i pintures de mitjà i gran format titulada Habitació amb figura. Variacions. Menys barroca, però igualment colorista, l'obra de Navarro descobreix vistes de la seva casa i l'estudi, a vegades amb ell mateix i persones del seu entorn, com a part de representacions més àmplies del seu entorn natural que envolta tots dos edificis a Xaló (Alacant). Enrique Juncosa afirma en el text de presentació del seu treball que "la pintura de Navarro Baldeweg es desenvolupa de manera interessantíssima allà on el color s'utilitza sistemàticament i s'endevina l'existència prèvia del minimalisme i els seus debats metalingüístics -i en general de tota una tradició analítica de la pintura- (...). Le seves representacions del paisatge estan marcades pel món interior de l'artista, o si es vol per la seva forma de mirar les coses com a part d'alguna cosa contínua".

L'"habitació amb figura" de Baldeweg permet un consol. El de la reclusió de l'arquitecte davant la inevitable esquerda.

Habitació amb figura

Navarro Baldeweg

Galeria Senda

Consell de Cent, 337,

Barcelona.

Fins al 20 d'octubre

Peter Halley

Jordi Bernadó

Espai 292

Consell de Cent, 292,

Barcelona.

Fins al 20 d'octubre