Reflexió

La tradició diu que, el dia abans d'una jornada electoral, s'escauen 24 hores de reflexió. Amb el referèndum de l'Estatut, en canvi, la jornada de reflexió ha començat una mica més tard: l'endemà de la polèmica victòria del sí. "Hem de fer una reflexió" ha estat la frase que els partits s'han tret de la màniga per apaivagar l'impacte d'una abstenció monumental. L'art d'entomar la realitat amb cara de pòquer és una de les assignatures que més dominen els caps de premsa dels partits. La decepció de molts dels que ens vam abstenir podria traduir-se en una maldat tan oportuna com oportunista: tant de bo els nostres representants polítics haguessin reflexionat abans d'iniciar tot aquest procés i no després. Els jocs de mans dels partits per justificar els resultats (dolents per a totes les opcions, marcats per l'evidència de l'abstenció) han inclòs la retòrica de sempre però afegint-hi aquest matís reflexiu que pretén demostrar capacitat autocrítica. Com a fet diferencial, ERC ha admès la derrota, i això l'honora.

"He entendido el mensaje", va dir Felipe González quan va guanyar, de miracle, les últimes eleccions. Després es va veure que González no havia entès res i la cosa va anar com va anar. Per això, i escaldat per promeses reflexives postelectorals precedents, convé malfiar-se d'aquestes bones intencions. Per ara, la reflexió ha engegat l'enèssim procés d'autodestrucció a ERC, ha disparat els sobresaturats índex d'autocomplaença de CiU i ha rematat de manera fulminant la trajectòria de la màxima i molt honorable figura del govern. El filòleg Carod-Rovira potser els hauria de recordar les diferències entre el verb reflexionar i el substantiu escabetxada i els electors potser hauriem d'acostumar-nos a no ser tan exigents i aprendre a votar sense reflexionar.