Aldarulls

Avui fa vuit dies que el Barça va guanyar la Copa d'Europa. Els jugadors són de vacances o amb la selecció, en Belletti ja ha deixat de resar amb xancletes a París i els damnificats per les entrades han abandonat les protestes. Però es continua parlant dels aldarulls a Canaletes. El primer que se'ns acut per entendre els incívics és que no estan acostumats a guanyar. No en saben. Tot i que alguns havien fet assajos durant les festes de Gràcia o al famós botellón del Raval, la majoria de joves que eren a Canaletes celebraven una victòria del Barça per primera vegada. Un símptoma de la malaptesa mostrada -i que els sociòlegs prefereixen atribuir a l'odi social- fou la desorientació que guiava els seus actes: van saquejar una botiga de texans cars, ells que sempre els duen estripats; van robar ulleres de sol, ells que viuen de nit; van assaltar una botiga de fast food, ells que són vegetarians i toquen els bongos.

Per combatre aquesta mena d'ignorància, l'alcalde Joan Clos ha tingut unes quantes idees brillants. Una de les seves propostes per a futures celebracions és la detenció preventiva dels sospitosos habituals (com ja va passar, de fet, just abans dels Jocs Olímpics del 92 amb les prostitutes i els independentistes). Una altra proposta més assequible és que s'endureixin les penes per als detinguts: pagar 80 euros per uns Levi's i unes Ray-Ban era tot un negoci. Una nova idea, encara, és traslladar la festa a un altre punt cardinal de la ciutat: primer va suggerir les fonts de Montjuïc, després va proposar la plaça del Fòrum i ara ha apuntat al Tibidabo. Aquests tres llocs comparteixen una lògica: de dia s'hi arriba amb tramvia o carrilet, no tenen un McDonald's a prop i no hi ha venedors de cervesa ambulants. També tenen un altre tret comú: són lluny, molt lluny del centre, i de nit no hi passa un taxi ni que regalin ambientadors en forma d'avet. Culés: ens espera un futur de peregrinacions matineres i butllofes als peus.