'Ladies Macbeth'

D'una manera molt útil, Juliâo Sarmento ens recorda la necesitat de l'esforç, doncs insinua que una obra -literària, visual- per si mateixa alimenta i anul·la alhora les perspectives des de les quals desitjaríem contemplar-la, entendre-la. En aquesta ambigüitat deliberada s'escuden els seus darrers treballs, un conjunt de dibuixos i dues instal·lacions que exhibeix a les sales de la barcelonina galeria Joan Prats. L'artista portuguès (Lisboa, 1948) ens ensenya sempre a preguntar-nos per les nostres intencions, no per les seves (com a artista), de manera que cada dibuix, cada peça exposada, és abans que artefacte, reflex. Un mirall que resulta astutament pervers.

Sarmento utilitza fragments de textos, cites, d'autors com ara Blanchot i Foucault, i les barreja amb escrits propis, amb frases de cançons populars -"I can't live without you", "You are always in my mind", "Touch me", "Please, love me more"- i dibuixos de plantes d'habitatges, espais privats on l'home és incapaç de regnar si no és mitjançant el desig.

En aquesta expedició pel més pur pensament postestructuralista lligat a l'imaginari popular, l'espectador interpreta la pròpia receptivitat de la seva pròpia voluntat, que sempre guarda relació amb la comunicació amb l'Altre. Els dibuixos que mostren el cos vestit d'una dona (una dona sense rostre, sense cap) remeten a tota la literatura batailleana, al surrealisme més literari: una dona idealitzada que quan salta del paper a les tres dimensions es converteix en un nino sense ànima, "alterada" i anul·lada per la maternitat.

Les petjades que deixa la mà de l'artista sobre el paper són pistes expressives que trenquen l'esquematisme de la figura. Explica el comisari i crític David Barro al text del catàleg editat amb motiu de l'exposició: "És el llenguatge com a desencontre, com a sombra, com a penetració d'allò que no es pot dir. Blanchot va desformatejar l'ordre del text i Sarmento, a les seves obres, busca també quebrar el senti de la seqüència, o al menys, interrompre'l".

Sí, Borges tenia raó. "Els miralls i la còpula són abominables, perquè multipliquen el nombre d'homes". I així, infinitament malèfiques, és com es "comporten" les imatges de Carmen Mariscal (1968). És possible que a la dona retratada una i mil vegades -la pròpia artista- li hagin arrebassat l'ànima, o simplement que aquestes fotografies no siguin més que records d'una juventut passada. Tot i que no hi ha dubte que hi ha una gran bellesa en tot aquest artifici. La galeria Llucià Homs exposa les sèries Doble / Desdoble que l'autora mexicana ha realitzat com a exercici analític d'un tipus d'histèria comú en homes i dones, que no és altre que el desig d'eternitat.

La instal·lació titulada Umbilicos és la més eloqüent; es composa d'una fotografia a tamany natural, en blanc i negre, d'una dona mig despullada, del malic de la qual surten uns fils elèctrics que la connecten amb sis escultures de nadons de vidre. En altres sèries, l'artista s'autorretrata de forma fragmentària: cames col·locades com les d'un Crist en la creu, braços i cap en posició de turment. Freud deia de Macbeth era una obra sobre la manca de fills. És possible que Carmen Mariscal hagi topat amb el seu millor correlat plàstic.

L'exposició d'Anthony Gayton (Devon, Regne Unit, 1968) arriba a la galeria MITO avalada per l'assagista Edward Lucie-Smith. La composen quatre sèries de fotografies digitals, cadascuna relacionada amb els quatre elements bàsics de la matèria, Terra, Aire, Foc, Aigua, tot i que en el fons no deixen de ser pretextos per a què l'artista interpreti alguns episodis bíblics en clau homoeròtica.

El Noli me tangere de Tiziano, The Lament for Icarus, d'Herbert Draper, el Death of Procris de Piero di Cosimo o alguns dels més coneguts quadres del grup pictòric prerrafaelista passen pel túrmix del photoshop, rubricats per poemes, com els versos de Whitman que acompanyen la imatge tenebrosa d'un jove despullat en postura c aravaggiesca. Mai la religió i la poesia han servit de manera tan virtuosa -deus ex machina- a la banalitat.

The players

Juliâo Sarmento

Galeria Joan Prats

Rambla de Catalunya, 54, Barcelona, 321. Fins al 5 de juny

Doble / Desdoble

Carmen Mariscal

Galeria Llucià Homs

Consell de Cent, 315, Barcelona. Fins al 23 de juny

The Angelus & Other Stories

Anthony Gayton

Galeria MITO

Rosselló, 193, Barcelona. Fins al 13 de juny