Avis

Fa uns quants anys el 33 va emetre dins de l'espai 60 minuts un reportatge, de factura francesa, esplèndid i ben curiós. Es deia La doble vida de la senyora Ermelinda i bussejava en la història de la dona del títol: nascuda el 1909 en el si d'una família portuguesa benestant a Lourenço Marques, la capital de Moçambic, avui Maputo. Una de les singularitats de la peça és el punt de vista de l'autor, Aldo Lee, d'origen sud-africà i nét de la senyora Ermelinda. Lee vivia obsessionat per l'àvia, morta poc abans, a qui havia deixat de freqüentar per imposició de la seva mare. Una decisió que ell mai no havia comprès, perquè desconeixia què havia provocat el sorprenent allunyament entre les dues, motiu que descobreix durant el rodatge i que desvetlla al teleespectador: l'àvia va tenir els últims anys de la seva vida un amant negre, fet que la filla no va tolerar. El documental L'altre Jaume, que el 33 va oferir divendres passat a Taller.doc -programa reservat a documentalistes novells-, recorda La doble vida...

El seu director, Jaume Pujadas (Girona, 1981), també és nét del Jaume del títol, mort quan ell encara no havia nascut, i, com Aldo Lee, emprèn un viatge psicoterapèutic al passat per mirar d'entendre el perquè d'una "absència que ho omple tot". Una absència que, d'alguna manera, acosta però també distancia les dues dones de la vida de l'avi Jaume, l'esposa i la filla. Àvia i mare, respectivament, de l'autor del curt.

A través dels testimonis d'aquestes dones, la Montserrat i l'Anna, així com de les lúcides paraules del mateix Jaume Codony, l'avi de la història, que l'autor ha garbellat d'un feix de cartes enviades des d'Argèlia, on va fer de metge durant els anys seixanta, i d'un viatge amb l'àvia al país nord-africà, el director reconstrueix el puzle sentimental familiar. En un exercici gairebé psicoanalític, Jaume Pujadas enfronta les veus de l'àvia i de la mare, entrevistades per separat.

Les seves confessions de divan dirigides a la càmera -en realitat, al nét i al fill, situat al darrere- esdevenen declaracions d'amor cap el marit i el pare, mort prematurament, i, de pas, il·luminen el veritable origen de la boira que enterboleix la relació entre les dues. La filla encara avui li retreu a la mare que, sent només una adolescent, la deixés en un internat aquí, a Catalunya -"vaig aprendre a viure com en una presó", diu l'Anna amb els ulls plorosos en un moment del documental-, mentre que la Montserrat, en canvi, va marxar amb l'espós a Argèlia, on el matrimoni va viure una llarga temporada.

Lluny d'abonar l'exhibicionisme moral, L'altre Jaume, en la línia de La doble vida... i, per descomptat, del clàssic català d'aquesta mena de subgènere, que alguns experts han etiquetat ja de "documental amb propietats curatives", Les tres Elses, on Elsa Casademont retrata els lligams entre tres generacions de dones de la seva família -l'àvia, malalta d'Alzheimer, la mare i ella mateixa-, es percep com una travessia introspectiva a la nissaga de l'autor, però sobretot com un acte de tendresa vers les dues dones protagonistes, que s'intueixen importantíssimes a la seva vida.

L'altre Jaume, a més, revalida la fascinació que els joves documentalistes senten per la figura de l'avi. Un altre exemple reeixit és L'avi de la càmera, de Neus Ballús, que també va emetre fa uns mesos el Taller.doc, del 33, canal que el tornarà programar dissabte vinent (00.10), amb motiu de la presentació de la producció -on conflueixen les diverses mirades sobre les coses de l'avi i la néta-, a l'Input, mostra de televisió de qualitat que se celebra aquesta setmana a Taipei.