Un mal de mentida
L'estiu de l'anglès
Carme Riera
Proa
Barcelona, 2006.166 pàgines
Ho deia Julien Gracq amb la fascinant contundència de la seva prosa: és prou sabut que cada llibre no només s'alimenta dels materials que li ofereix la vida sinó que també creix, misteriosament, sobre altres llibres. I afegia que el talent, al cap i a la fi, no seria res més que l'habilitat de cada autor per transformar en una obra inèdita l'enorme massa literària que la precedeix, per convertir la tradició en originalitat. En una de les novel·les literàriament més afortunades de Carme Riera (1948), Qüestió d'amor propi, es lligava de manera precisa la fórmula del relat epistolar divuitesc amb el que constituïa la raó de l'argument, la calculada història d'una venjança originada per un engany sentimental. Forma i tema coincidien amb exactitud, i Carme Riera es transformava en una escriptora que aprofitava amb gràcia les lliçons dels moralistes francesos en adaptar-les a les circumstàncies actuals. A L'estiu de l'anglès realitza una operació semblant amb un altre tipus de tradició: més enllà del tribut que representa la primera frase de la novel·la al Lazarillo de Tormes, "Em demana que l'hi expliqui tot perquè si no és així no voldrà encarregar-se del cas", Carme Riera es vesteix de narradora anglesa i revisa i explora els temes i els tòpics de la novel·la gòtica, de fantasmes i de por. El camí que vol seguir queda molt clar quan, com de passada, la narradora esmenta un relat de Henry James, Un altre pas de rosca, i dos títols tan significatius com Cims borrascosos i Jane Eyre. I L'estiu de l'anglès, en efecte, emprèn el rumb que li marca la tradició que tria l'autora: una casa aïllada enmig del camp, una quotidianitat carregada d'auguris sobre algun tipus de mal, sorolls desconeguts que pronostiquen algun tipus d'amenaça, i una sèrie de costums estranys que indiquen l'existència d'un cúmul de secrets que la narradora ha d'esbrinar per protegir la seva seguretat. Cal també afegir que Carme Riera no desaprofita l'ocasió per jugar amb la riquesa de l'ambigüitat del punt de vista: així com la narradora del relat de Henry James plantejava seriosos dubtes sobre el seu estat mental i no se sabia si eren veritat o no els fantasmes que veia, la veu que explica el cas narrat a L'estiu de l'anglès no acaba tampoc de convèncer del tot sobre el que explica. Són els privilegis de saber utilitzar amb ofici i saviesa el fons de la tradició.
L'anècdota que es desenrotlla a L'estiu de l'anglès parteix d'un fet trivial -una agent immobiliària que vol aprofitar un mes de vacances per aprendre anglès viatja fins un poble perdut de l'Anglaterra rural per rebre un curs intensiu a càrrec de la professora Grose- per anar-se instal·lant de mica en mica en el cor del mal. I el que comença sent una història còmica i costumista va derivant esperpènticament cap a la psicosi i el trastorn psicològic. Ara bé, el to que imposa Carme Riera no pretén ser en cap moment el de la transcendència, com si a cada instant precisés que no és cap estudi sobre la patologia del mal, i el lector té la sensació que a cada pàgina se li diu silenciosament que no es prengui amb seriositat el que està llegint, que tot és la representació d'una broma de caire literari, un divertiment que l'autora es concedeix per fer passar una estona de lleure al lector, un exercici d'estil per mantenir en forma la pràctica de l'escriptura. Amb un to col·loquial que permet que l'acció avanci amb una fluïdesa no exempta d'alguna relliscada, en combinar registres massa distants, L'estiu de l'anglès no és un relat que pugui allotjar-se en algun lloc important de la memòria, però sí que aconsegueix la funció que deu haver previst l'autora: Carme Riera ha escrit una novel·la que diverteix i entreté i que es llegeix amb la mateixa actitud, per exemple, amb què es pot jugar a les cartes una tarda de pluja per esbandir l'avorriment. L'estiu de l'anglès compleix amb eficàcia l'objectiu que es planteja: és una novel·la menor que serveix per demostrar que Carme Riera sap fer els deures i manipular els mecanismes de la tradició, i serveix per fer que el lector passi unes hores plàcides enmig d'un escenari dominat per un mal de mentida.
