Ferran Adrià, un cuiner a la Documenta de Kassel

Ferran Adrià està molt il·lusionat amb la invitació que ha rebut per participar a la propera edició de la Documenta de Kassel, una de les exposicions més innovadores del món de l'art. El certamen no s'inaugurarà fins al juny del 2007 i queden, per tant, moltes coses per concretar, però el nom de Ferran Adrià ja figura al programa en un lloc destacat. "Quan mires enrere, sents vertigen", comenta. "Et passen coses increïbles, com ara sortir a la portada de grans diaris, i penses, bé, ara ja està, no em pot passar res més. I no, no està. Estem molt contents, esclar. A un professional li agrada que valorin la seva feina i està molt bé que la Documenta es fixi en nosaltres. Ara bé, aquesta invitació és un salt a una altra cosa, tot i que encara no sé a què. Haurem d'esperar al 2007 per veure què passa".

Mostrarem que la cuina pot ser una gran manifestació creativa. Si és art o no, m'és igual

Tot va començar el mes de gener, quan Manuel Borja-Villel, director del Macba, va trucar Adrià per dir-li que el director de la Documenta, Roger Buergel, era a Barcelona i el volia conèixer. Van anar a dinar els tres i va haver-hi bona sintonia, ja que a Buergel l'interessa la gastronomia, tot i que mai ha menjat a El Bulli. Al febrer, Adrià va rebre per e-mail una invitació formal a la Documenta com a artista. "Sincerament, quan vaig rebre la proposta no sabia ben bé què significava, però em vaig llençar a la piscina i vaig dir que si", comenta. "Després he parlat amb gent del món de l'art i em diuen que és una cosa molt important. De tota manera, encara manquen 15 mesos per a la Documenta i tinc pendent una conversa amb Buergel per concretar en què consistirà la meva participació. Encara no sé si tindré un espai de 1.000 metres o de 50. Ja ho veurem. L'important és que estem molt il·lusionats, tot i que ha de quedar clar que jo no vull ser ni pintor, ni escultor. Sóc un cuiner".

El mateix Buergel ho enten així, segons explica en un e-mail d'aquest diari en el que contesta al perquè de la convidada a Adrià. "Pel que fa a l'exposició de la Documenta estic menys interessat en art o en què és l'art que en la intel·ligència artística", explica. "Per diverses raons, rebutjo la diferència entre l'art autònom i l'art aplicat, o entre material i concepte. Sabem que no tots els olis són automàticament una obra d'art. En la precisió extrema d'Adrià, la cura o, millor encara, la subtil elecció que fa dels materials es pot detectar un tipus de reveladora transformació que entenc que ve d'una experiència artística. El repte de l'exposició serà visualitzar i dramatizar aquest procés".

La primera vegada que Adrià va sentir parlar de la Documenta va ser l'any 2002, quan la cadena Arte va fer un documental sobre El Bulli. "Llavors va venir al restaurant un antic director de la Documenta de Kassel a fi de participar en un debat sobre si el menjar és art", recorda. "Fins a llavors no sabia res d'aquest certamen. Suposo, de tota manera, que el que farem allà serà una exposició sobre la nostra feina a El Bulli. Mostrarem a la gent que la cuina pot ser una gran manifestació creativa. Si és art o no, a mi m'és igual. Ja ho diran els altres. He de confessar que el límit de l'art se m'escapa. Mostrarem com n'és de complex el menjar si el prens com una cosa creativa".

Tot i que Adrià sempre ha insistit en el fet que per a ell la cuina no és art, El Bulli ja va organitzar una exposició de disseny al Centre Pompidou de París l'any 2004 i es va parlar d'una participació, que després no va arribar a port, a la Biennal de València. "Hi ha gent, per exemple, que creu que un got d'aigua és art. L'important és que la Documenta no és cap concurs i no hem de demostrar res. Anem allà a disfrutar i espero que la gent de l'art d'Espanya ens ajudi. Compto, entre d'altres, amb Marta Arzak, la filla de Juan Mari Arzak, que treballa al Guggenheim de Bilbao i també té coneixements de cuina. Ara bé, no sé, com es valorarà la nostra participació. L'èxit d'un artista és clar: si s'apuja la seva cotització i si ven més obra. Al meu cas, no. A més, a El Bulli no hi cap més gent, i això distorsiona qualsevol valoració.

En alguna ocasió, Adrià ha relacionat la cuina d'avantguarda actual amb el cubisme, però insisteix a aclarir-ho: "A fi que la gent ho entengués, vaig dir que la nouvelle cuisine va ser com l'impressionisme, i que la cuina d'avantguarda és com el cubisme. Vaig utilitzar el símil de l'art perquè el món de la pintura li porta un segle d'avançada al llenguatge de la cuina. De tota manera, a la cuina s'avança molt de pressa: als últims 30 anys hi ha hagut més moviments en la cuina que en tota la història anterior".

Adrià insisteix en el fet que per a ell la cuina i l'art són mons diferents, entre d'altres coses perquè la cuina és efímera i en ella participen tots els sentits. "Un pot passar-se tres dies sense veure un quadre, però no pot estar sense menjar", assenyala. "A més, la primera prioritat de la cuina d'un restaurant és que sigui negoci, tot i que en aquest sentit (riu) a El Bulli ens aproximem a l'art, ja que no busquem guanyar diners, sinó experimentar una nova cuina".

Quan li pregunto si l'angoixa la cita amb la Documenta, somriu treient-li importància: "Allà ens divertirem", assegura convençut. "El que em preocupa ara és que el 29 de març obrim la nova temporada de El Bulli i tot ha de sortir bé. Per a mi això és molt més difícil que la Documenta". I, després d'un somriure maliciós, afegeix: "Això de la Documenta serà divertit, perquè es començarà a debatre un altre cop què és El Bulli".

Per acabar, Adrià llença algunes opinions sobre art: "El que més m'interessa és l'escultura", assenyala. "En pintura, admiro de Picasso la capacitat de reinventar-se, que és el somni de qualsevol creador. De tota manera, si m'hagués d'emportar un quadre a casa seria un Miró, tot i que també m'interessa molt Miquel Barceló. La meva opinió, tanmateix, es redueix a si m'agrada o no m'agrada. Mai he volgut saber d'art, perquè considero que la cuina és molt difícil i crec que encara hi entenc poc. Caldria una vida només per saber de tomàquets".