Vida i obra de Manolo

Àlbum Manolo Hugué

A cura d'Artur Ramon i Jaume Vallcorba

Quaderns Crema

Barcelona, 2005. 342 pàgines

Tots aquells que ens dediquem a la historiografia de l'art o a l'ara denominada artigrafia hem de reconèixer que no sempre els nostres textos resulten clars o atractius pel lector. La dificultat d'interpretar el fet artístic, que és comunicació pura, ens obliga no només a recórrer a hermenèutiques complexes amb les quals tractem de conjuminar amb habilitat història, dades biogràfiques, tendències, tècniques o poètiques, sinó també a intentar expressar-nos amb soltesa, amb una bona preceptiva literària i amb ganxo, per tal que el nostre discurs atrapi el lector. I això no és fàcil. Per aquest motiu la fórmula que des del 1990 ens proposa Quaderns Crema amb els seus Àlbums resulta suggerent i interessant, ja que ens aproxima als escriptors i artistes a través de documents originals: fotografies, registres, manuscrits, correspondència..., i també textos de catàlegs i articles publicats a la premsa, fins a construir uns reculls que ens fan molt propers els seus protagonistes. I d'aquests, l' Àlbum Manolo Hugué, a cura d'Artur Ramon i Jaume Vallcorba, n'és un exemple modèlic. No endebades els seus autors, un galerista i historiador de l'art i un home de lletres que es dedica a l'edició, han treballat pausadament i reflexiva durant deu anys fins a tancar aquest volum revelador sobre un dels personatges més creatius i controvertits de l'art català, creatiu per l'originalitat de la seva obra, que sempre ha trobat el reconeixement nacional i internacional, i controvertit perquè l'anecdotari sobre la seva personalitat bohèmia i pintoresca sovint n'ha enterbolit la memòria.

Efectivament, l'Àlbum Manolo Hugué reflecteix un treball fet a fons, malgrat que els seus autors solament hagin escrit les 14 línies del pròleg de les 342 pàgines que té el llibre. I és que, fidels al consell que Rafael Benet ens va donar el 1933 -"deixem, uns instants, a part Manolo, tot i renunciar momentàniament a una part preciosa de la seva personalitat, i mirem únicament a Manuel Hugué; únicament l'artista. Únicament l'escultor"-, s'han endinsant en la seva obra i en els seus arxius aplegant un material valuós que han estructurant tractant primer l'artista i després el personatge, i confegint un perfil extraordinari d'una figura que, amb el pas dels anys, com ells mateixos diuen, "no fa sinó créixer".

L'Àlbum Manolo Hugué està constituït per sis capítols: Barcelona (1888-1901), la ciutat on va néixer i on va viure uns anys de misèria i on va connectar amb l'art i els artistes, particularment la gent dels Quatre Gats; París (1901-1910), on se'ns descriu la imposant arribada a la capital francesa, l'amistat amb Picasso, els grans museus i l'avantguarda; La primera estada a Ceret (1010-1914), on va coincidir amb el més granat del cubisme i on es convertí en una mena de cap de colla d'aquell epicentre de la modernitat; El parèntesi de la gran guerra (1914 - 1919) i el retorn a Barcelona, que ens explica la seva relació amb el Noucentisme i les seves exposicions; la Segona estada a Ceret (1919-1927), que està marcada per la seva definitiva vinculació amb Tototte, la seva dona, el gresolament de la seva personalitat artística, tan ben explicada per Josep M. Junoy, i la seva devoció per l'Escola Romana de Jean Moréas, a la qual se sentí tan afí; i, per últim, Caldes de Montbui (1927-1945), població en què es va instal·lar definitivament el 1927, quan es trobava a la maduresa i tenia un reconeixement internacional notable però també una situació econòmica molt complicada, la qual no ajudaven ni la malaltia ni les dificultats derivades de la guerra, i que tampoc van facilitar el normal desenvolupament de la seva obra.

Es tracta, doncs, d'una seqüència ben armada que es tanca amb una acurada cronologia de Vinyet Panyella i que estructura cada capítol de la següent manera: una cita del famós llibre Vida de Manolo contada per ell mateix, de Josep Pla, que introdueix diferents documents sobre la vida de l'artista: cartes, fotografies, postals, una selecció dels textos que li van ser dedicats i, lògicament, dibuixos, pintures i escultures, en una continuïtat que ens ajuda a comprendre el pas del temps en la seva obra. Entre els escrits cal destacar els de Fernande Olivier (la companya de Picasso), el marxant Kahnweiler, Joan Sacs, Romà Jori, Apollinaire, Víctor Crastre, C. Fages de Climent, Pascal Pia, Ardengo Soffici, Rafael Benet, Andreu A. Artís, Ignasi Agustí, Carles Riba o Eugeni d'Ors, per citar-ne alguns, articles que paguen la pena perquè ens proporcionen les eines necessàries per fer-nos una idea global sobre aquest gran artista del qual encara avui és necessari "barrer toda esta basura anecdótica", com va dir Eugeni d'Ors. Un Àlbum que presenta un Manolo en brut, que brilla amb tota la seva força, i que afortunadament es veu complementat amb l'excel·lent exposició documental que es presenta a la Diputació de Barcelona fins al 28 de febrer, on ens podem recrear amb alguns del papers recollits en aquest Àlbum , llegir les cartes autògrafes, veure les fotografies originals, llibres, catàlegs i sobretot obres selectes de Manolo acompanyades de les de grans amics seus, com ara Picasso, i on també podem contemplar un extraordinari vídeo realitzat per Víctor Font. Hauria estat un magnífic complement de l'Àlbum Manolo Hugué, que, no obstant, augmentarà el nombre dels manolistes, perquè quan l'art és explicat d'aquesta manera crea complicitats i addiccions.