Fotografies 'avant' La La

Fotògrafes pioneres a Catalunya

Palau Robert

Passeig de Gràcia, 107, Barcelona. Fins al 28 de febrer

Epifania de Latung La La

David Ymbernon

Galeria Joan Prats

Artgràfic

Balmes, 54, Barcelona.

L'obra parateatral es representarà els dies 12, 14, 19, 21 i 26 de gener

L'estudi de la tradició de la dona, tant pel que fa a les arts plàstiques com a la literatura, no és necessàriament un intent de crear un enclavament, un "punt de recolzament terrestre" -com Arquímedes necessita un lloc on situar-se ell mateix per aixecar el món-, sinó que és alguna cosa més que una simple elecció metodològica: és una necessitat política que exigeix una objectivitat crítica, encara que aquesta operi en un segon nivell per assegurar al lector(a) o espectador(a) una lectura fiable, encara que tot acte de desxiframent d'un text és una interpretació lliure i creativa. A Fotògrafes pioneres a Catalunya s'espera del lector(a) aquest rigor objectiu, i que durant la visita comenci a tractar a cada autora i a cada una de les seves obres per separat, tot considerant-les úniques i individuals. Són dotze fotògrafes inèdites, no tancades en models estilístics típics, tot i que totes participen d'una preocupació molt subtil per l'experiència que s'amaga darrere de cada imatge.

Que no ens despisti l'escenari en què s'inscriuen els seus textos: no ens trobem a la tortillería Flash Flash, tot i que la decoració ens pot portar a imaginar-nos-ho. Un tal èmfasi teatral -una llicència que pretén buscar un tipus de públic més generalista i nostàlgic- no ens ha de distreure del nostre propòsit, que és descobrir i valorar el treball de les pioneres de la imatge a Catalunya, des de mitjan segle XIX fins als inicis de la Gauche Divine (permeteu-me la ironia), que és quan sorgeixen les fotògrafes que coneixem, començant per Colita -inspiradora de l'exposició i comissària de la mateixa, junt amb la historiadora Mary Nash-, amb una obra que començava a ocupar el terreny masculí, públic i promiscu.

La primera professional amb estudi fotogràfic tenia nom d'àngel i dimoni, Anaïs Napoleón. Anaïs i el seu germà eren coneguts comercialment com a germans Napoleón. Ella treballava i signava la seva obra amb Fernando, amb qui va obrir un estudi el 1851 al número 17 de la Rambla, i va ser una de les primeres professionals a fer daguerrotips i targetes de visita. Les imatges que se'n poden veure al Palau Robert són tiratges originals; la majoria són retrats de personalitats de l'època, semblants als que van sortir de la cuina-estudi de la fotògrafa olotina Carme Gotarde i Camps, de nadons, comunions, casaments -alguns dels quals amb un punt sinistre-, o els més pictòrics firmats per Madronita Andreu (1895 - 1983), filla del doctor Andreu, viatgera infatigable i cineasta de la seva família (els personatges del seu cercle íntim actuaven com a models, a la maniera d'un Vogue familiar); d'altres es mostren més costumistes, com és el cas de Montserrat Vidal i Barraquer (1902 - 1992), que va continuar fent fotos fins als noranta anys, o la representant més brillant d'aquella generació, Rosa Szücs de Truñó (1911 - 1985), amb imatges que demostren un domini de la llum i la composició admirables i que avui formen part de l'arxiu històric del MNAC.

La segona part del recorregut agrupa el treball de cinc fotògrafes encara vives, nascudes a començaments del segle XX: Carme García de Ferrando, Roser Oromí, Roser Martínez Rochina, Montserrat Sagarra i Joana Biarnés són autores que al seu moment van gaudir de reconeixement social, van guanyar premis, com ara el Luis Navarro i el Nikon, i van publicar els seus treballs en revistes internacionals. Biarnés va ser la primera fotògrafa catalana que va adoptar la carrera professional de reportera gràfica, tot i que en l'exercici de la seva professió va ser protagonista involuntària de situacions absurdes, com quan un àrbitre va aturar un partit per impedir que una dona fes fotografies al camp!

Més absurds, tot i que en aquest cas tenen més a veure amb una visió actualitzada del moviment artístic dadà. David Ymbernon ha creat un imaginari apropi a la galeria Joan Prats Artgràfic. Epifania de Latung La La reuneix fotografies, dibuixos, escultures, un vídeo i una obra parateatral que conviden el visitant a veure i escoltar d'una altra manera per poder sentir altres significats que es teixeixen constantment en imatges amb reminiscències infantils, un món de color de taronja que balboteja, que abraça paraules sense aturador i que alhora les rebutja per evitar estancar-se en un únic significat, immobilitzar-se. Una proposta atrevida i fresca que contrasta amb l'avorriment i la inanitat de la majoria de l'oferta local. La La.