Biografia i sentiments a Mallorca

La matèria de l'art esdevé el cos i el cor en el cas de Susy Gómez i, per ventura, hi ha retalls de la pell i cops de ventre en la vida d'Horacio Sapere. L'escultor Pep Sirvent treu el cap per les geometries primitives mentre Mònica Fuster treu punta i ordre cert al seu univers d'escenes i detalls. Empaquetats davall un sol epígraf d'Art Report , un estol d'autors distints i distants mostren el joc divers: la rotunda i blanca orografia vegetal de Barceló; les fotos fàcils i belles de Biel Capllonch; l'obsessió d'home de Bernadí Roig; la realitat de les llebres amb el cul cremat de Barry Flanagan o les novetats de Luis Macías i la grandària de les menudències de Amparo Sard.

Els sentiments són en Susy Gómez l'arquitectura del seu discurs circular, d'una biografia plàstica feta sense fues ni salts malgrat la intensitat de la seva presència als escaires de la modernitat, més enllà de la frontera on diuen que potser acabava la pintura. L'al.lota hiperactiva de Pollença mostra el perfil i les ungles per si de cas és dubte. Gómez, festiva, en espectacle, planta ara a la llar del seu amistançat un monumental cor rosa per clavar-hi els pals dels niguls de cotó de sucre. Al buit penja un gran vestit-falda-davantal? de ferro galvanitzat, l'èxit de la troballa de la matèria, un teló que dalt és per una estança de fil on exhibeix de bell nou -en vídeo-foto i forma la taringa de la vida feta desig amb el cos. Una dona embruixada entre els cavalls, un deessa blanca que ordena un caos, per instint. Ella és una veu clara, assequible, en el desconcert.

Horacio Sapere ha traginat l'arxiu dels ulls per manifestar-se ordenat dins el columnari de la Llonja de Sagrera, un contenidor monumental fet pel primer arquitecte escultor. L'indret és una fita per a un examen dels autors que fan del buit gòtic el paradís per a la seva confirmació camí d'ésser clàssics. El lloc esdevé, emperò, de vegades, la tomba o la platja dels naufragis de les antològiques, on les teles ballen o fan veure que la traçada és breu, sempre repetida, sense somnis ni miratges.

Sapere diu que parla sol, és una pancarta, una crida contra el buit. No cal inventar-se cada temporada ni tenir l'enginy de semblar sempre contemporani. L'argentí de Ses Salines -refugiat polític fou, escàpol de la dictadura, militant radical teatral- és un cas d'obsessió creativa. Mostra els orígens d'assimilació i parentiu transavantguardista d'homes, bestioles i maquinetes de l'època, i de cop. Després estén llurs mapes de ruta al seu entorn, colpeix signes, cares, mobiliaris, geometries urbanes. Vet ací un pintor en equilibri que es fa reconèixer, que sembla que no ha perdut l'estil a força de pensar-s'ho.

El plàstic, adesiara escultor, justifica la retrospectiva de 30 anys, sols en el gaudir de la bellesa congruent del conjunt i les troballes del Poet's room : Cadiretes coronades d'icones, ocurrències i metàfores per celebrar la felicitat o l'angoixa de la poesia. Totes soles funcionen i plegades en una guarda, amb el teló adient, no són uns escacs avorrits, un partit ja jugat.

Art Report és una messió, un gest de selecció. Diario de Mallorca recerca fer una mostra per posar unes fites internacionals dels autors nadius o treballadors a les illes, sense definir ni un marc temàtic, una proposta generacional ni una alineació de llenguatges. La primera meta és sense risc: Miquel Barceló té molts de parents i algú contrari a la rodalia. Els dos quadres novells, folrats de blanc i papers de diari, amb regruixos que són vegetals i sexuals, és una recreació de depuració, filla de l'estudi quan féu la portada pels 10.000 números d'EL PAÍS. L'amic gal.lès Flanagan que reté anys a Eivissa tresca major pels jocs de ferro. Mentre repliquen els orígens les imatges de Roig, Capllonch, Macías, i na Sard explica amb alçada la seva traça per un mapa nou: el ripunt del dibuix, els brodats en relleu sobre paper per a una veu femella, encara que sigui una dona insecte.

Mònica Fuster esgota tots els espais. Estira quasi realista les arrels per projectar de front un llarg trajecte. Sentiments i personalitat, en dibuixos per a ombres sobre planxa de vidre de plàstic, miratges subaquàtics, films paradoxals, missatges i accions. La jove tresca indrets privats i evita l'oració tancada.

Josep M. Sirvent retorna als detalls d'un escultor monumental que nasqué de la miniatura del disseny de la joia. Aquesta és la veritat rotunda, prop dels tradicionals, cercant apunts identificables en els materials i els volums, com una signatura.

Horacio Sapere

Parlar sol

Sa Llonja

Plaça de Sa Llonja, Palma de Mallorca. Fins al 26 de febrer

Susy Gómez

Un lugar donde reparar

algún deseo

Horrach Moyà

Carrer Catalunya, 4, Palma. Fins al 22 de gener

Art Report 05

Barceló, Flanagan, Roig,

Sard, Capllonch, Macías

Centre de Cultura

Sa Nostra

Carrer Concepció, 12,

Palma. Fins al 12 de febrer

Mònica Fuster

Fundació Pilar i Joan Miró

Joan de Saridakis, 29,

Palma. Fins al 4 de gener

Sirvent

Obra recent

Sala Pelaires

Carrer Pelaires, 5, Palma. Fins al 20 de febrer