Inútils de solemnitat

La galeria Toni Tàpies va presentar la setmana passada al seu espai de Consell de Cent una exposició amb els últims treballs de Martí Ansón. Es tracta del documental Cinquanta-cinc dies treballant en la construcció d'un veler Stela 34 al Centre d'Art Santa Mònica. 17/12/04 - 06/03/05 , un col.leccionable -55 DVD- i les fotografies de gran format de l'estudi de l'artista, Estudi de la Baixada d'en Feliu, Mataró , el lloc on es va gestar i va culminar el projecte. Fem memòria.

Fa exactament un any, el CASM, que dirigeix Ferran Barenblit, va inaugurar Fitzcarraldo, que venia a ser el tret de sortida d'un projecte de factura "inútil" ideat per Ansón, a saber: la construcció d'un veler a partir d'uns plànols i peces de fusta, a la manera que un tipus qualsevol es muntaria una estanteria ikea.

L'artista va convertir Santa Mònica en el seu taller/drassana, el va obrir segons els horaris d'una jornada laboral i, amb l'ajut d'amics, va aconseguir construir el veler. Durant el muntatge, un parell de càmeres va documentar el procés de treball, a més dels comentaris que els col.laboradors de l'artista i els visitants feien de manera espontània. Vegem-ne un exemple:

-Visitant: ¿Quant de temps pots trigar? ¿Quant de temps necessites per fer el barco aquest?

-Martí: Portem 42 dies.

-Visitant: ¿42 dies?

-Antonio: Sí, però va estar-se gairebé una setmana aturat perquè no li servien el material.

-Visitant: I tot aquest material... ¿hi ha alguna empresa, o alguna cosa així?

-Antonio: Hi ha una empresa, per internet, tenen la seu a València. T'hi poses en contacte i te'l serveixen.

-Visitant: ¿I això ho poseu després a la venda?

-Antonio: No, això és normalment la gent que té el gust de fer-s'ho, d'entretenir-se, allà, s'ho van fent amb calma, però després navega.

-Visitant: És una llàstima, tio, tantes hores, aquí treballant...

Uns minuts més tard, una altra persona que ha visitat la mostra, morta de curiositat, pregunta quant han costat els plànols i el material, i si el barco es quedarà finalment a la drassana/convent. L'artista respon que "al voltant d'uns 400 euros, més uns quants... milers d'euros les fustes... Ah, i que el barco no sortirà, que es quedarà aquí a trossos".

"Jo pensava que l'estaves preparant aquí per dur-lo a la mar", replica estranyat l'interlocutor.

"No", respon Ansón, "la porta és més petita que el barco".

En efecte, la construcció del veler Fitzcarraldo estava destinada al fracàs. Martí Ansón, natural de Mataró, argumenta el perquè que als mataronins els anomenin capgrossos, a partir de la llegenda que narra la història d'un mariner que va construir un barco a casa seva i no el va poder dur a la mar perquè havia calculat malament les dimensions: la nau no passava per la porta. Capgròs!

Moraleja: és important que un centre d'art finançat amb diners públics recolzi iniciatives artístiques solvents, al marge del seu valor objectual, perquè del que es tracta és de donar suport al treball d'un artista, la seva coherència, tot i que aquesta coherència sigui sense cap mena de dubte inútil. Però quan es perverteix aquesta intenció, quan una galeria li dóna el sentit utilitari al material que resulta d'aquest treball artístic -la venda del documental, de 55 minuts, la col.lecció de 55 DVD i mitja dotzena de fotografies (format comercial)-, alguna cosa falla.

¿Revertiran els diners que resultin de la venda de l'obra als pressupostos del CASM, perquè al seu torn aquest centre pugui finançar altres projectes? ¿Per què no hi ha hagut una aportació econòmica privada a la institució, a saber, el mecenatge de la galeria, com és pràctica habitual a d'altres països, si finalment es tenia la intenció de treure rendibilitat de l'exposició? ¿Pot el contribuent reclamar a la galeria un DVD? D'això se'n diu ser inútils, inútils de solemnitat.

Miquel Mont sembla voler respondre a aquestes preguntes, si fem cas del títol de la seva exposició, a la Galeria dels Àngels. El problema és que ningú no vol créixer. Es tracta d'una instal.lació composada per una pintura mural, estanteries industrials, metacrilat i paper. El subtítol, Gabinet de projectes, al.ludeix a una obra multiforme, canviant, en procés, i és una reflexió sobre la percepció, la pintura, la imatge, l'objecte, la relació amb l'arquitectura, la noció de faktura i l'elaboració del sentit de l'obra. El treball de Mont es materialitza en una pintura feta a les parets de la sala en bandes colorejades, i dues estanteries, que s'oposen com un simulacre a la planitud del motiu decoratiu.

Una exposició difícil. Millor, si del que es tracta és de parlar d'honestitat(s), les del galerista i de l'artista.

Mataró/Barcelona

Martí Ansón

Galeria Toni Tàpies

Consell de Cent, 282,

Barcelona. Fins al 5 de gener

El problema és que ningú no vol créixer. Gabinet de projectes, octubre 2005

Miquel Mont

Galeria dels Àngels

Carrer dels Àngels, 16, Barcelona. Fins al 14 de gener