Surrealismes

A començaments de juny vaig haver d'anar a Madrid i sempre, quan hi sóc, aprofito per fer un volt pels museus importants que, per sort, són relativament a prop entre ells. I quan vaig anar al que té el nom més llarg de tots, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, MNCARS, vaig veure que hi havia una exposició de Joan Massanet, l'apotecari surrealista de l'Escala, antic alcalde franquista, personatge hospitalari i benvolent, com diu d'ell Josep Pla. I vaig recordar que un dia, a mitjan anys seixanta, amb els artistes gironins Paco Torres Monsó i Emília Xargay, que havien format part del grup Indika, impulsat per Massanet a començaments dels cinquanta, el vam anar a veure a l'Escala. Joan Massanet al MNCARS! Ja deu ser un altre capítol de l'apropiació espanyola de l'art català, vaig pensar. I sí, és clar, ho era. Al surrealismo español, és a dir, Miró, Dalí, Planells, Cristòfol, Carbonell, Marinel.lo, Eudald Serra, etcètera, ara s'hi afegia el farmacèutic de l'Escala. Tot i que a ell no li hagués desagradat del tot això de ser un surrealista espanyol perquè abans de la guerra havia militat a Renovación Española i, a la postguerra, com ja he dit, va ser alcalde, tot i que un alcalde que tirava pel dret i feia el que volia. L'exposició era modesta, com correspon a la categoria artística de Massanet, i ocupava un parell de sales en un racó de la immensa i tètrica baluerna del Reina Sofía, però la vaig veure amb gust. I vaig pensar que com era que a Barcelona no es poguessin veure més sovint exposicions d'aquesta mena, de revisió del nostre passat més pròxim... I bé, a Barcelona no, però sí a Girona. Al Museu d'Art, després de la d'Àngel Planells, es pot veure ara la mateixa exposició del museu madrileny.

"Dalí va ser amic dels Massanet, els visitava a l'Escala i diuen que l'any 31 els va dur René Crevel"

Joan Massanet va néixer a l'Armentera, però, de molt petit, el seu pare, que era metge, degut a la poca salut de la criatura, va decidir traslladar-se a l'Escala, on vivia l'àvia materna del nen, una italiana de nom fascinant, Atal.la, que de fet va ser qui es va fer càrrec de la seva educació, atès que la mare de Massanet va morir quan ell tenia només dos anys. Les històries de l'àvia, plenes de mitologia clàssica i la vida dels pescadors de l'Escala, així com la tertúlia republicana del seu oncle farmacèutic, freqüentada per Narcís Monturiol, Víctor Català, etcètera, van configurar l'imaginari del futur pintor. Va estudiar a Girona, als Maristes, al mateix col.legi que Josep Pla, i, després, la carrera a Barcelona i a Madrid. I va conèixer Dalí en una situació ben surrealista, en un ball de disfresses al Casino de Figueres. Allà hi va conèixer també una farmacèutica il.lustrada que tocava el piano, i s'hi va casar. Li va fer dos fills i ella es va encarregar de la farmàcia i ell es va tancar a les golfes a pintar. Dalí va ser amic dels Massanet, els visitava a l'Escala i, conten les cròniques, l'any 31 els va dur René Crevel. També tenia molta relació amb Àngel Planells, l'altre epígon del dalinisme empordanès. (Trec aquesta informació del text d'Alícia Viñas, comissària de l'exposició, que encapçala el catàleg, editat a mitges pel museu madrileny i el gironí).

És un gran pintor, Joan Massanet? Doncs no. Però sí que és un artista històricament interessant. Als seus primers tempteigs sur-realistes hi ha rastres de Miró i de Max Ernst, però aviat Dalí pren possessió de la seva ànima i és dins d'aquest dalinisme que, em sembla, dóna el millor d'ell mateix: Visió surreal (1928-30), L'espectre de la muntanya (1930), Composició màgica i Tardor (1931 - 32) són quatre exemples de pintura notablement reeixida. Però Massanet tenia una ànima inquieta i també es va deixar tocar per la pintura italiana de Chirico, com ara a Maniquí (1935 - 36). Després de la guerra, la seva pintura sofreix vàries transformacions, tot i que, de moment, continua fidel a Dalí i als metafísics italians ( Tauromàquia , del 1943, és un bon exemple de dalinisme, encara), i, finalment, cap a 1960, cedeix al collage d'objectes, a la matèria, a una pintura menys minuciosa, menys ben pintada.

Massanet és un respectable pintor de la nostra història, i el MNAC hauria de tenir alguna obra seva a les seves col.leccions (el Reina Sofía bé que les té). Però, ai, el MNAC ni tan sols té cap obra del Dalí surrealista! Som a províncies!