Llumets
Com cada any, els ajuntaments ja han penjat i encès la il.luminació nadalenca. S'ha de dir que, amb excepcions creatives d'artista local, aquests paraments de llum solen ser esllanguits i monòtons. A mi em fan pensar en aquelles fruites de colors -verdes, grogues, taronges- que adornen les coques de sant Joan i que no es menja mai ningú. Encara que falti un mes per Nadal, sota la claror epifànica els nens ja escriuen mentalment la carta als Reis. Els supermercats proven de col.locar el romanent de torrons i neules de l'any passat, abans que caduquin, i els més llépols hi cauen. El debat de cada any torna. Els detractors es queixen que la lluminària és una incitació pavloviana al consumisme més salvatge. Els defensors, una mica càndids i lliurats a la fe en el Papà Noel, pensen en aquella pel.lícula que es deia La gran familia i comencen a estovar-se. Hi ha una tercera facció, que és la que deplora els villancets airejats amb xumba-xumba i alta fidelitat, però de moment no compta. Ara bé, entre tots amaguen l'única pregunta que val la pena fer-se: ¿i per què un mes abans i no dos, o tres, o tot l'any?
Jo tenia un oncle-avi que era el rector de Granollers de la Plana, una parròquia rural que hi ha entre Manlleu i Vic. Una vegada mossèn Joan va fer el pessebre dins l'església, amb figures de terrissa i recursos escènics, i ja no el va treure mai més. Passat festes, el nen Jesús encara escalfava el bressol. Va arribar Setmana Santa i els tres reis d'Orient seguien cavalcant els camells, ja de cara a l'any vinent. A l'estiu, les muntanyes nevades del pessebre distreien els feligresos de la calor. Els pagesos de la contrada, es notava, anaven a missa cada diumenge amb un alleujament i una calma inusuals. A Granollers de la Plana era Nadal tot l'any. ¿I si féssim el mateix amb la il.luminació nadalenca? ¿I si la deixéssim per sempre més als carrers, substituint els fanals que hi ha ara -i que fan aquella llum groga com de malalt?
