Sant Jordi vol lligar curt el drac digital

Difícilment Sant Jordi serà, ni enguany ni en un futur proper, la festa del llibre digital. I això que la capital de Catalunya està en disposició de convertir-se en punta de llança de l’expansió del llibre electrònic. Aquest sector editorial i comercial va a l’alça, però creix molt més lentament del que s’esperava a l’Europa continental, i en especial a Espanya, si es compara amb el que succeeix al món anglosaxó, a banda i banda de l’Atlàntic. La pirateria i la picaresca, que durant l’edat moderna ja van delmar l’Imperi hispànic alhora que esdevenien motiu de gran literatura, amenacen ara, en la seva versió digital, de convertir-se també en un llast per al nou Eldorado amb què somnia un imperi editorial en hores baixes però disposat a reinventar-se amb la smart city de Barcelona com a capital global. Editors, llibreters, autors, agents editorials i responsables de grans companyies culturals i de comerç electrònic parlen sobre l’altra batalla de Sant Jordi. Una guerra que ja tenen clar que no és entre el llibre de paper i el digital —que conviuen bé—, sinó contra un drac de múltiples caps i en permanent mutació a qui no es vol matar, sinó domesticar, perquè representa el canvi de paradigma en els hàbits de consum cultural imposat per internet i les noves tecnologies.

Sigui com sigui, aquest 23 d’abril encara domina el paper en una Catalunya en crisi on el Gremi de Llibreters considerarà un èxit repetir les vendes d’1,4 milions de llibres, per valor de 18,3 milions d’euros, de les dues darreres Diades. I això que, tal com reconeixen els llibreters, el volum de vendes dels llibres digitals s’ha incrementat fins al 3% del conjunt del sector en els darrers dos anys (altres fonts estiren la xifra fins al 4% o 5%). De fet, el llibre electrònic és l’únic que augmenta les xifres de venda globals d’un mercat, el de la lectura, en què la facturació segueix baixant (fins a un 30% des de l’inici de la crisi, el 2008) malgrat que els lectors augmenten (el 60,5% de la població llegeix llibres com a mínim un cop al trimestre) i, en el cas del llibre electrònic, s’han triplicat en els darrers tres anys. Segons un estudi del Gremi d’Editors de Catalunya, concretament el 19,3% dels lectors catalans ho són ja de llibres electrònics. I amb els seus dispositius mòbils (e-readers, tablets i smartphones), els catalans declaren llegir una mitjana de 17 títols digitals anuals, molt per sobre dels set títols en paper que els lectors catalans fullegen a l’any.

El problema, singular a tot Espanya, és que per cada dispositiu lector de llibres electrònics amb prou feines es ven un e-book; la resta s’aconsegueixen gratuïtament i, la majoria de vegades, es pirategen. Dels lectors digitals enquestats pel Gremi d’Editors, només un 9,7% paguen el que llegeixen. I un estudi recent de la consultora GFK per a l’Observatori de la Pirateria Digital a Espanya certifica que l’accés il·legal a llibres electrònics va augmentar un 21% el 2013, fins a arribar als 302 milions de continguts piratejats (descàrregues), per un valor de 1.807 milions d’euros (el 4% del sector del llibre). Unes xifres que contrasten amb les del món anglosaxó, on la pirateria cultural no està socialment tan estesa ni ben vista i on està legalment més perseguida. I on, concretament als Estats Units, el llibre digital va aparèixer fa uns anys amb molta força i, malgrat estancar-se el 2013, arriba a uns valors que representen entre el 20% i el 30% de la facturació del conjunt del sector editorial (un 27% del llibre per a adults i més del 10% dels títols per a infants).

“Ens vam emmirallar amb el que passava al món anglosaxó i ha resultat que la velocitat de penetració del llibre electrònic a casa nostra és molt més lenta. I no pas per cap decalatge tecnològic, ja que el nostre país està al capdavant en venda d’e-readers, tablets i mòbils, sinó per un decalatge cultural i legal. I per un conjunt de factors que inclouen l’auge de la pirateria; els efectes de la crisi econòmica en el consum cultural; la falta d’estandardització de formats, plataformes i dispositius tecnològics; la manca d’una legislació adequada per al món del llibre i la propietat intel·lectual (indigna l’IVA del 21% per als e-books mentre es manté al 4% per al paper), i la pressió d’un oligopoli global (Amazon, Apple i Google) que s’endú el 75% d’un mercat amb un volum de negoci encara tan petit que fa difícil la viabilitat de models o iniciatives locals”. Qui resumeix, tan clarivident, aquest estat de la qüestió és Enric Faura, un dels responsables de la pionera (a Catalunya i Espanya) plataforma de llibres digitals Edi.cat. El 2009 la van posar en marxa les editorials Cossetània, Angle i Bromera, però fa dos mesos va tancar i la van vendre a la distribuïdora gallega Arnoia, per la impossibilitat de sostenir un negoci de forta inversió que no avançava com s’havia previst.

Al Gremi de Llibreters recorden la màxima empresarial que “no sempre qui arriba primer s’emporta el negoci” i esperen prendre el relleu a Edi.cat amb el portal Liberdrac. L’objectiu: posar en valor un model de negoci que, sense competir quixotescament amb els grans operadors globals, trobi el seu nínxol de mercat local sense descartar expandir-se (s’han fet contactes a Mèxic) ni associar-se amb multinacionals com Kobo, de filosofia similar. Liberdrac, formalment una societat limitada amb 50 llibreries al darrere, ja funciona en proves i en un any ha venut 300 e-readers de marca pròpia i dos o tres e-books al dia. Entre els trumfos que els llibreters catalans volen jugar per a Liberdrac hi ha també la xarxa física de més de 300 llibreries catalanes, els 30.000 usuaris de les biblioteques públiques i el sistema informàtic de gestió Libridata, que recopila informació de 200 punts de venda, aproximadament la meitat del mercat català. Libridata és una potent eina compartida amb editors i distribuïdors que té com a proveïdor tecnològic Libranda, al seu torn empresa de serveis editorials electrònics i plataforma mundial creada per difondre el catàleg digital de les 133 principals editorials espanyoles: 14.000 títols en castellà i català.

Precisament Libranda és posada com a exemple d’innovació i suma de sinergies del món del llibre a Espanya pel cap de la divisió digital del Grup Planeta, Santos Palazzi. Ell mateix, Faura, l’agent Sandra Bruna, Guillem d’Efak —el nou gerent de l’agència literària Carmen Balcells—, Luis Collado —director de Google Books per a Espanya, l’Amèrica Llatina i el món àrab—, i fins i tot fonts de multinacionals com Amazon i Kobo no autoritzades a parlar en públic, coincideixen a dir que el principal problema del sector cultural digital a Espanya és la pirateria, “la cultura del gratis total”. Segons Palazzi, altres problemes es van resolent: la falta de catàleg digital propi, uns preus d’e-books massa elevats amb relació al paper, i la diversitat i complexitat de formats, plataformes i dispositius, que, en certa manera, feien més fàcil o justificaven les descàrregues il·legals. Palazzi i Collado diuen que tot això ja no és excusa, perquè els editors espanyols s’han posat les piles en el camp digital. “La situació ha canviat radicalment en menys de tres anys: molta gent llegeix i compra en digital —diu Collado—. Voldríem que anés més ràpid? Sí. Però tampoc volem trobar-hi la solució a tots els problemes de la indústria editorial, ni compensar tota la pèrdua de vendes en paper, un format que no desapareixerà mai”.

Si això és així, precisa D’Efak, és perquè “a nivell tecnològic, el llibre en paper és perfecte: no necessita bateria, és portable, no es trenca si cau...”. La qüestió rau, doncs, a “oferir una altra cosa”, que fins i tot, potser, en un futur “no s’anomenarà ni llibre”. I que va més enllà dels experiments dels anomenats “llibres enriquits”, que incorporen banda sonora, cartografia, imatges, clips i tota mena d’aplicacions o complements al text base. Abordar aquest futurible i també la cultura del gratis total requereix, segons tothom, un debat a fons i col·lectiu; molta pedagogia per acompanyar un canvi d’hàbits de dimensions socials similars als operats amb relació al tabac, al reciclatge o als accidents de trànsit, i modificacions legals que persegueixin eficaçment la pirateria. D’Efak sosté que encara està per fer aquesta “reflexió en profunditat” sobre un “canvi disruptiu” que alguns comparen amb la revolució industrial i davant del qual “s’improvisa molt” i s’ha intentat “replicar la cadena de valor del llibre físic al digital”, sense sospesar en la seva justa mesura “el fet creatiu” i l’autor, relegat davant del “contingut” a baix preu o gratuït. I sense una estratègia industrial clara que tingui present que, en aquesta transició, hi ha intermediaris entre autor i lector que s’han de reinventar (agents, editors, distribuïdors...) alhora que apareixen nous actors.

L’autoedició digital, on ja han entrat fins i tot els agents literaris, i la irrupció de les multinacionals tecnològiques o del comerç electrònic, com Apple, Google, Amazon i Kobo, són els darrers moviments del ‘subsector’

Exemples de com es mou tot plegat són el fenomen de l’autoedició digital, on han entrat agents com Bruna —a Balcells s’ho han plantejat, però D’Efak no creu que calgui “suplantar l’editor, sinó ser de més utilitat a l’autor”—, i la irrupció en el món del llibre de multinacionals tecnològiques o del comerç electrònic com les nord-americanes Apple (una aplicació creada aquest març permet accedir a 1,8 milions de llibres gratuïts), Google (que ha digitalitzat ja 30 milions de llibres de més de 400 idiomes per al seu potent cercador); Amazon (amb 36 milions de llibres físics en catàleg i un fons específic en digital de 400.000, dels quals 90.000 són en castellà, i que instal·larà un gran centre logístic al Prat del Llobregat), i Kobo (llibreria digital fundada a Toronto el 2009, comprada el 2011 per la japonesa Rakuten i associada a França amb FNAC i a Itàlia amb Feltrinelli). Cal esmentar també els intents de traslladar al món del llibre l’èxit de la plataforma musical online Spotify: és el cas de l’aliança del portal Scribd amb l’editorial Harper Collins i del portal espanyol Nubico, des del qual Planeta, Círculo de Lectores i Telefónica exploren aquest model de negoci digital basat en una tarifa plana per llegir el que es vulgui des de qualsevol dispositiu.

Les vendes del nou format es belluguen entre el 3% i el 5% de la facturació. “S’està improvisant molt i s’intenta replicar la cadena de valor del llibre físic al digital, però no anirà per aquí”, diuen des de l’agència Balcells

Què representa el petit país de Sant Jordi per a aquest gran drac mutant i amb tants caps? Hi ha qui insinua que poca cosa si ens atenem a les xifres de títols, lectors i negoci amb relació al mercat global. Però també hi ha qui parla de l’oportunitat que el llibre digital (menys costos i més difusió) dóna als autors i obres en llengües minoritàries com la catalana, com també al renaixement de la capitalitat de Barcelona en el món editorial en castellà. Tothom destaca les capacitats de lideratge digital de la capital catalana, promocionada com a smart city i amb background editorial. Però és significatiu que sigui Collado, madrileny i directiu de Google, qui certifiqui les oportunitats de Barcelona en venir, fa pocs dies, a impartir classe al Màster en Edició de la Universitat Pompeu Fabra. La majoria dels seus alumnes, lectors indistintament en paper i amb dispositius mòbils, confessen haver descarregat d’internet llibres sense pagar. Però cap dels futurs editors creu que el llibre físic hagi de desaparèixer ni veu en el llibre digital una amenaça. Vet aquí els santjordis disposats a domesticar i fer treballar el drac.