Recomanem

Revista

L’excel·lència com a sinònim de supervivència. Això és el que s’han proposat els responsables d’aquesta revista semestral sobre cultura i societat, que arriba ja al quart número de la seua segona època. En aquest, el més voluminós dels quatre publicats fins ara, domina la història, amb articles que recorren el passat valencià des del llunyà Constantinoble fins a l’exili austriacista després d’Almansa, fins a arribar a la història oblidada del barri del Carme dels 60 i els 70. A banda, articles i converses sobre art, cinema, literatura o natura completen un número que s’obri amb una entrevista a quatre bandes amb Xelo Miralles, Reis Juan, Esperança Camps i Pura Requena. Potent.

Juvenil

Diu Jacinto Antón que la navegació, com la guerra, explica la humanitat. Potser per això se n’escriuen tantes, de navegacions i de guerres. Des de les grans epopeies clàssiques fins als milers de petits contes. La Guerra Civil ha estat, és i serà una font inesgotable d’històries. Que del conflicte bèl·lic hagen brollat tantes històries no és, ben mirat, cap casualitat. Els drames s’acumulen, i les possibilitats d’explicar-los —i d’explicar-nos— també. Jesús Figuerola n’ha escrit una, d’aquestes històries. És A cor obert. Petita, entranyable, de diàlegs suaus i de pobles i barrancs, i de tot allò que es contava en veu baixa d’una època en què els maquis eren detinguts quan baixaven a afaitar-se a la barberia.

Disc

Amb la cadència dolça del reggae més clàssic i una versatilitat idiomàtica (hi empren el català, l’anglés i el francés) que referma el seu cosmopolitisme, els valencians Candela Roots debuten amb aquest mini àlbum: un mostrari ortodox (més enllà del vernís de modernitat d’algunes gotetes de dub) i bastant fidel a les codificades temàtiques del gènere, fet –amb tot— amb l’ofici que cal esperar d’un projecte ben madurat i que vol aspirar a homologar-se amb qualsevol referent estatal. Les aportacions de Pere Munuera i Stephen Fletcher (Red Gold and Green) o Supa Bassie contribueixen a arredonir un treball del qual cal esperar-ne continuació en format llarg, i encara més si tenim en compte l’escassetat de noms de capçalera en llengua autòctona en una terra sempre pròdiga pel que fa a agrupacions de reggae, com la nostra.