La Plaça del Llibre supera les expectatives

Per al visitant, l’ambient que es podia trobar a la Plaça del Llibre, celebrada entre el 21 i el 24 de novembre a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, no distava molt del que es pot trobar en una fira del llibre convencional: expositors, presentacions, signatures, activitats d’animació, tràfec de gent… El fet de celebrar-se en un recinte tancat, en l’època hivernal, podia ser un element distintiu. Però sobretot, a diferència d’una fira convencional, en què el llibre en català té una presència testimonial, allò substancial de la Plaça del Llibre ha estat el protagonisme absolut de la producció en llengua autòctona.

Aquest tipus d’activitat, la celebració d’una setmana dedicada al llibre en català, fa anys que es du a terme a Catalunya i a les Illes Balears (32 i 24 edicions, respectivament), però al País Valencià mai no s’havia plantejat. Fins ara, que malgrat les incògnites i un context advers s’ha volgut fer un pas endavant. Amb bons resultats: els organitzadors, Acció Cultural del País Valencià, l’Associació d’Editors, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el Gremi de Llibrers de València, feien un balanç més que positiu tant pel que fa a les vendes (un 25% superiors a les previsions, tot i que no s’hi aporten xifres concretes) com pel tràfec de visitants i la participació també notable en les diferents activitats de la programació. L’objectiu de fer visible la literatura i els autors en català al País Valencià es donava per fet l’endemà d’haver-se tancat la Plaça.

“Ha estat una sorpresa ben agradable”, resumeix Jesús Figuerola, president de l’Associació d’Editors. “Mai no s’havia fet una setmana del llibre en català al País Valencià i el fet de celebrar-la, d’haver-se posat d’acord quatre entitats com les nostres, ja és un èxit, perquè cadascun de nosaltres tenia coses a aportar al projecte. Però, a més a més, hem tingut una resposta increïble del públic, amb franges en què hi havia molta gent. I hem tingut vendes millors del que ens imaginàvem, molt per damunt de les expectatives més bones”. Per a repetir-ho? “La Plaça del Llibre ha vingut per quedar-se”, assegura Figuerola, “hi havia dubtes, però ara tenim clar que és possible i que la gent respon. I encara serà millor quan la gent s’acostume al fet que hi haja una setmana dedicada al llibre en català al País Valencià”, apunta el president dels editors, que confia, entre altres coses, que els centres educatius facen previsió de la iniciativa en les seues programacions i hi haja més difusió de l’esdeveniment entre el públic general.

Amb tot, encara que ha estat una primera edició, el volum de persones i de col·lectius implicats ha estat més que considerable: a més de les entitats del comité organitzador, hi han participat cinc llibreries i una desena d’editorials valencianes han tingut expositor propi, mentre que les novetats de les editorials catalanes i mallorquines també han estat presents en expositors generals a través de la selecció dels llibreters. A més, han col·laborat amb la iniciativa altres entitats, com ara la Fundació pel Llibre i la Lectura, Escola Valenciana, la Universitat de València, la Universitat d’Alacant, la Universitat Jaume I de Castelló i la Institució de les Lletres Catalanes.

Respecte dels actes, s’han organitzat in situ una desena de presentacions de llibres i més d’una vintena d’autors i autores han signat els seus llibres. A més, hi ha hagut activitats dirigides als centres escolars i animació per als menuts. La programació es completava amb la iniciativa “Escriptors a les llibreries”, una sèrie de presentacions dutes a terme entre els dies 14 i 23 de novembre en diferents llibreries del País Valencià. Tot, amb un bon nivell organitzatiu que no s’ha oblidat de detalls com ara destacar, a imatge de qualsevol certamen protagonitzat pel llibre, les obres més venudes: El tramvia groc (Proa), de Joan Francesc Mira, en novel·la; València, Hollywood, Iturbi (PUV) de Manel Molins, en teatre; Els fantàstics llibres voladors (Andana) de William Joyce i La rateta marieta, de Fina Masgrau i Lourdes Bellver, en infantil, o el Llibre de meravelles (3i4), de Vicent Andrés Estellés, en poesia.

Precisament, l’acte més important i amb més càrrega simbòlica fou l’homenatge conjunt que els organitzadors reteren al poeta de Burjassot i a Salvador Espriu. “Per a nosaltres era tota una declaració d’intencions. Ja n’hi ha prou de no dir les coses pel nom, volíem explicitar així la unitat de la llengua catalana, la qual cosa la gent que ha vingut a la Plaça del Llibre ha assumit amb una normalitat total”, assenyalava Figuerola. No ha estat l’únic apunt reivindicatiu de les jornades: en la nota de balanç els organitzadors s’aferraven a la bona acollida de la Plaça del Llibre per palesar “l’interés de la societat valenciana en la cultura en general i en el llibre en particular” i tornar a posar sobre la taula una antiquíssima reclamació del sector, un pla de foment de la lectura impulsat des de la Generalitat.