Manipulador d’emocions

Aquest cap de setmana els apassionats de la dansa contemporània estan de sort. Sidi Larbi Cherkaoui, una de les icones internacionals del gènere, estrena l’espectacle 4D, en el marc de la programació del Temporada Alta de Girona. De la genialitat al que és corrent, de l’angoixa al gaudi, de la crueltat a la bondat, del riure al plor, de la provocació a la indiferència, de la violència a la carícia, de la lletjor a la bellesa, de l’avantguarda a la tradició, són alguns dels termes i situacions que defineixen i provoquen el treball d’aquest creador. Un artista que manipula les emocions de l’espectador fins a fer-se bipolar, passant de l’eufòria a la desolació en uns segons. Aquesta manipulació agrada al públic, que es deixa fer, agraït pel cabal creatiu d’aquest autor.

Per Sidi Larbi, parlar de dansa és referir-se a la quarta dimensió, un concepte que no està subjecte al temps i que és impossible de mesurar, d’aquí 4D. Un espectacle que entrellaça espiritualitat i dinamisme a través d’un ric vocabulari gestual, i que reuneix quatre dels seus duets més emblemàtics. Larbi firma 4D al costat de Damian Jalet, el creador francobelga, amb qui també va signar Babel, l’extraordinari i embriagador espectacle que es va presentar al Mercat de les Flors de Barcelona el 2010. Tots dos coreògrafs formaven part de la companyia belga Els Ballets C de la B, i tots dos van signar també D’Avant, l’obra en què Larbi es va donar a conèixer al nostre país l’any 2005 i que va marcar un abans i un després en la història de la dansa contemporània.

El públic que acudeixi dissabte al Temporada Alta s’enfrontarà a quatre interessants duets. Matter (2008) planteja un diàleg amb els objectes quotidians que envolten l’ésser humà, mentre que Faun mostra un trencament corporal simbolitzat en la figura de Nijinski. Aquesta peça del 2009 va ser un encàrrec del Sadler’s Wells de Londres i formava part d’un espectacle que homenatjava Sergei Diaghilev, director dels Ballets Russos. Faun descobreix al públic la particular mirada de Sidi Larbi sobre el Prélude a l’après-midi d’un faune de Debussy. Sin és un apassionat diàleg d’una parella atrapada per l’amor, mentre que a Pure (2010) es recrea l’anhel de trobar la puresa a través del no-res.

Aquest gust per la idea de la quarta dimensió ha estat molt evident en els espectacles de gran format que Sidi Larbi ha presentat al festival Grec de Barcelona, Sutra, el 2008, amb els monjos del Temple Shaolin, i Puzzle l’estiu passat, unes obres que semblen creades en la quarta dimensió pel joc escènic que utilitzen.