Inici de temporada amb paisatge de fons en crisi

L’inici de la nova temporada a la ciutat de València arriba assenyalat pel festival Russafa Escènica, la proposta cultural que enguany presenta la tercera edició en el mapa municipal. El barri de Russafa es transforma una altra vegada en un gran mosaic escènic i protagonista d’una oferta que entrellaça les propostes teatrals i plàstiques, que volen ser una alternativa als models institucionals. El festival, que té lloc del 20 al 29 de setembre, abraça una sèrie d’activitats que van des d’unes jornades de debat sobre models de distribució alternativa i de finançament fins a un atapeït cartell que inclou una varietat d’espectacles i formats distribuïts per diferents espais del barri.

El capítol musical en aquest primer tram de la temporada té en l’actuació de Maria del Mar Bonet al centre cultural La Rambleta (8 d’octubre) una de les cites més esperades, amb el retorn de la cantant a un escenari de la ciutat després d’una llarga absència. És el retrobament amb una de les veus que des de fa més de quaranta anys protagonitzen el paisatge sonor mediterrani en una vetllada que inclourà també l’actuació d’Enric Casassús i les cançons del seu nou disc, Canciones para vivir de pie. Un altre retorn assenyalat serà el concert del músic Toti Soler, acompanyat de la veu de Gemma Huguet, que presenta Liebeslied: 40 anys de cançons a l’auditori de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (17 d’octubre). Convertit amb el pas del temps en disc de culte, les composicions de Liebeslied han esdevingut clàssics del songbook de la Cançó amb temes com “Petita festa”, “Em dius que el nostre amor” o la versió del tema de Leonard Cohen, “Susanna”, represa per Joan Manuel Serrat en el seu tribut a la Nova Cançó.

La programació musical continua ara a la sala del Teatre Micalet com a punt de trobada i oferta melòdica. Un cicle musical que arribarà al novembre amb els noms del rock i de la cançó d’autor: Senior i el Cor Brutal, Arthur Caravan, Hugo Mas, el duo Pau Alabajos i Cesc Freixas, i Òscar Briz amb el seu nou disc, una presentació en què tampoc faltaran cançons del seu anterior i celebrat treball musical L’estiu.

L’oferta teatral més enllà dels escenaris més oficials passa, entre altres, per la Sala Ultramar, aquest espai que a poc a poc es va consolidant com un dels centres més estimulants pel que fa a les propostes escèniques de la ciutat. La nova temporada s’inaugura amb l’obra María la Jabalina, de la Companyia Hongaresa de Teatre. Creada, dirigida i interpretada per Lola López, la peça teatral posa el focus sobre la vida de la miliciana anarquista valenciana María Pérez Lacruz, l’última dona executada pel règim franquista, per mitjà d’un retrat múltiple i contrastat.

Un altre dels muntatges protagonistes de la temporada teatral serà, sens dubte, La rendición, un monòleg dirigit pel director de cinema Sigfrid Monleón que, amb aquesta obra, ha fet el debut en la direcció teatral. Després d’haver passat per diferents espais, alguns de tan distingits com el Festival d’Edimburg, l’obra arribarà a València el 27 i el 28 de desembre, només dos dies, a la sala de La Rambleta. A partir d’un text de l’escriptora nord-americana Tony Bentley, La rendición es transforma en un viatge iniciàtic a la sexualitat i el plaer femení amb la sodomia com a protagonista i celebració. Adaptada i interpretada per l’actriu Isabelle Stoffel, La rendición ha estat una de les sorpreses més celebrades de la cartellera teatral de les últimes temporades.

La proposta escènica, pel que fa a la sala del Teatre Micalet, s’obri amb la companyia Crit i el seu muntatge Quatre-cents!, un espectacle en clau de comèdia sobre la identitat valenciana bastit amb textos dels clàssics, entre altres, de Joanot Martorell, sor Isabel de Villena, Jaume Roig, sant Vicent Ferrer i Ausiàs March. A la part literària, cal afegir-hi una banda musical que va des de la interpretació d’una albà fins a fragments del Misteri d’Elx. En la nova temporada de la sala del carrer del Mestre Palau, no hi podia faltar un clàssic com Xavi Castillo, que de segur hi congregarà el seu nombrós i fidelíssim públic per repassar l’actualitat des del punt de vista del còmic. En aquest trimestre també hi ha programades Star Farts, la guerra de les fal·làcies, de la companyia Purna Teatre, una desbaratada posada en escena a partir dels mites i de les icones de l’original cinematogràfic creat per George Lucas i protagonitzada per Xavi Giménez i Pau Blanco. D’altra banda, dues companyies catalanes, La Calòrica i Bonaparte, ocuparan durant uns quants dies la sala amb els espectacles L’Editto Bulgaro i La Signatura 400. El primer tracta en clau d’humor de la censura i la persecució de Silvio Berlusconi a un grup d’ humoristes de la RAI crítics amb la seua manera d’exercir el poder; el segon muntatge, La Signatura 400 —amb direcció de Joan Peris—, és una defensa de la cultura en la societat actual, en aquest cas en el paisatge d’una sala de lectura, a partir de la trobada ocasional entre una bibliotecària i un sense sostre que s’ha refugiat a les dependències de la biblioteca.

Altres propostes teatrals són el monòleg Indignada Pérez, a càrrec de l’actriu Maria Juan, i un espectacle, De mà en mà, que s’anuncia com un recital eroticofestiu amb els versos d’Estellés com a protagonistes, que se suma a les celebracions del vinté aniversari de la mort de l’escriptor. Pel que fa a les reposicions, assenyalem Fent cua, de la companyia Chicharras, i la presentació, d’altra banda, de l’espectacle Dones d’aigua, hòmens de fang, de la companyia Amuntavall Teatre, a partir d’un text original de Toni Cucarella, ambientat en el paisatge de la postguerra valenciana i farcit d’elements fantàstics.

La celebració literària arribarà un altre any emmarcada per la gala de lliurament dels Premis Octubre a l’espai de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Enguany es compleixen quaranta anys de la convocatòria dels premis de poesia Vicent Andrés Estellés, que han distingit, entre altres, autors com Joan Navarro, Marc Granell, Joan Margarit, Jordi Llavina, Vicent Altaió, etc. L’altra cita literària arribarà al novembre amb els Premis Literaris Ciutat d’Alzira, que celebren la vint-i-cinquena edició. Sense eixir del mapa literari, cal assenyalar el retorn de l’escriptor Joan Francesc Mira amb el llibre de memòries El tramvia groc (Proa), en què l’autor se submergeix en la seua infància en la València dels anys quaranta i cinquanta. Un primer tram biogràfic que imaginem que continuarà en el futur amb altres lliuraments literaris.

Pel que fa al calendari expositiu, més enllà de l’ineludible nom de Sorolla, a què se sumaran els de Marià Benlliure i Blasco Ibáñez, que completaran la santíssima trinitat de la mitologia municipal, l’Institut Valencià d’Art Modern revisarà l’obra de Miquel Navarro i Rafael Canogar com a ofertes plàstiques en aquest inici de temporada. A l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, també com a obertura d’activitats, es podrà veure fins al 26 d’octubre l’exposició “L’Hospital Sueco-Noruec d’Alcoi”, un fet esdevingut durant la Guerra Civil a la ciutat d’Alcoi i que ha servit al pintor Antoni Miró per recrear una suite plàstica a partir d’una història de solidaritat i compromís.

El centre La Nau de la Universitat de València serà l’escenari del projecte Pop Up València, Reactiva la ciutat, un treball col·lectiu que reflexiona sobre el paisatge urbà i l’ús que se’n fa a partir d’una sèrie de propostes que fan visibles espais ara en desús o en perill de desaparició. Professionals i estudis d’arquitectura, com Mixuro, Eka-David Estal, Ovo Estudio i d’altres, s’han encarregat d’elaborar una sèrie de projectes de dinamització urbana a partir d’edificis ja existents, com ara les antigues naus de la fàbrica Cross o els blocs de cases Ruiz Jarabo al Cabanyal, i de treballs de recuperació de solars en barris de la ciutat, com ara Velluters. D’altra banda, el col·lectiu de dones arquitectes i paisatgistes Encajes Urbanos presenta una proposta que aprofundeix en els mateixos espais oberts del centre cultural La Nau, com la terrassa o els diferents claustres. Pop Up València, Reactiva la ciutat s’obri com un gran escenari de debat i reflexió sobre el nostre entorn en temps de crisi amb l’objectiu de despertar la responsabilitat ciutadana i la seua participació en el paisatge urbà.