Gran oferta de fi de temporada

El més recent dels joves Nao Albet i Marcel Borràs, la recreació de l’univers de Fellini, una coproducció del CDN i la màgia de Tamariz tanquen una temporada en l’àmbit del món de les arts escèniques que s’ha vist castigada per la crisi i per la pujada de l’IVA. Quatre espectacles que, d’una manera o altra, donen sortida a les circumstàncies econòmiques, polítiques i socials en què ens trobem.

 Amb Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach, el muntatge que liquida el projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya, dedicat a la dramatúrgia contemporània catalana, Nao Albet i Marcel Borràs sembla que proposin capgirar la situació abusiva per part dels que detenen el poder econòmic per la via ràpida: l’atracament d’un banc, amb hostatges, trets i caixa forta pel mig, en el més pur estil de les pel·lícules del gènere. Des que es van donar a conèixer el 2007, quan encara eren menors d’edat dins del cicle Radicals Lliure, amb el sorprenent Straithen con Freigthen, Albet i Borràs han anat trobant la manera d’expressar les seves inquietuds amb un estil tan desenfadat com imprevisible que ha sabut connectar amb el públic jove (i no tan jove). No acostumen a quedar-se només amb l’essència del joc; aquí la cosa esdevé un artifici metateatral amb referències a un corrent underground. Amb ells, però, mai no se sap. No els agrada donar a conèixer el resultat dels seus processos de creació abans d’hora. Sabem que compten amb un elenc encapçalat pels habituals de la companyia T6. I que les últimes paraules del text de presentació són: “That’s all motherfuckers”. Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach. Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita. Del 19 al 30 de juny.

L’últim d’Oriol Broggi, el director de La Perla 29, és més poètic. En el moment que vivim ens proposa “marxar lluny, buscar la bellesa, l’elegància, la seriositat i la disbauxa, el seny i la rauxa, i el més enllà” amb 28 i mig, el seu primer espectacle de creació; una recreació dels paradisos perduts de Fellini, un “sac foradat de poemes i imatges” amb la seva estètica, “un viatge cap a aquells moments i aquells temes que ens acompanyen al llarg de la vida”. L’acompanyen, en aquesta nova aventura, Clara Segura, Pablo Derqui, Xavier Boada, Pol López i Ernest Villegas, entre d’altres. I tots ells afirmen que s’han divertit molt. 28 i mig. Biblioteca de Catalunya. Des d’avui fins al 28 de juliol.

Del Centro Dramático Nacional arriba una coproducció amb la companyia extremenya Arán Dramática: Anomia, una obra escrita i dirigida per Eugenio Amaya, que presenta la procacitat amb què alguns s’han quedat amb diners públics a través d’un cas de corrupció urbanística que l’autor situa el 2007 en una capital de províncies. Ernesto Caballero, director del CDN, la defineix com “descarnada, intensa, demolidora”. Anomia. Teatre Tantarantana. Del 19 de juny al 14 de juliol.

El mag Juan Tamariz és capaç de fer-nos creure en els poders de la màgia i de fer-ho amb humor. Magia potagia, el títol de l’espectacle, que ha tornat a Barcelona renovat amb la col·laboració de la maga Consuelo Lorgia, és un recull de trucs al·lucinants que et deixen bocabadat, palplantat, esmaperdut. S’ha de veure per creure com, per exemple, un senyor emmordassat es posa l’americana d’un espectador en només uns segons. I si la màgia és possible, potser encara hi ha alguna solució per a tot plegat. Magia potagia. Teatre Poliorama. Fins al 22 de juny.