Wagner fins en les joies

Richard Wagner, autor de drames musicals com Parsifal i la tràgica història d’amor Tristany i Isolda, va estendre la seva empremta per Europa no només musicalment, sinó en totes les arts. A Catalunya també. Des de les primeres estrenes, com el Lohengrin de 1882, la influència wagneriana va quallar en els artistes plàstics catalans, sobretot en aquells emmarcats en la segona generació de modernistes, que van omplir les seves creacions de nimfes, valquíries, cignes i Lohengrines. Richard Wagner i Adrià Gual. Els plafons perduts de l’Associació Wagneriana,l’exposició que es pot veure al Museu d’Història de Catalunya (MHC) —després de sortir de la programació de l’Arts Santa Mònica—, recorre algunes de les obres produïdes sota la influència de la passió wagneriana i que reprodueixen la iconografia de les òperes del compositor alemany.

És el cas de l’enorme mural Lohengrin creat per Pau Roig per a la botiga d’instruments musicals Cassadó & Moreu, i que ara és al Palau March, o del gravat de Parsifal creat per Josep Maria Sert el 1900, i que fins ara era identificat com un àngel. Joaquim Torres García va il·lustrar el llibre de Wagner Un músic a París, Josep Clarà va dibuixar a la Duncan ballant la Bacanal de Tanhäuser, el vidrier Antoni Bordalba va plasmar en els finestrals del Cercle del Liceu, temes de l’Or del Rhin, i el taller dels Masriera van dissenyar algunes de les seves preuades joies amb nimfes, cignes, donzelles o sant Jordis que podrien ser un Siegfried, entre molts altres autors.

Però l’exposició comissariada per la historiadora de l’art Lourdes Jiménez, una apassionada wagneriana que ha adquirit en el portal de subhastes eBay moltes de les peces que es poden veure a l’exposició —com ara una fotografia del 1867 del compositor o àlbum creat a iniciativa del mentor de Wagner, el rei Lluís II de Baviera, material que s’exposa amb la resta de les peces procedents de la Biblioteca de Catalunya, l’Institut del Teatre, el MNAC i altres centres—, té una cirereta inesperada: els plafons creats pel pintor i escenògraf Adrià Gual per a la primera seu de l’Associació Wagneriana al carrer Canuda, i que fins ara només eren coneguts per fotografies d’època del mateix Gual, però res més.

El 2009, Jiménez, amb “insistència wagneriana”, les va localitzar en el fons Joaquim Pena dipositat a la Biblioteca de Catalunya, enrotllades entre tota la documentació llegada per Pena i la seva esposa.

Les imatges mostraven un conjunt decoratiu de 12 plafons dedicats a Parsifal i Tristany i Isolda sota els paràmetres simbolistes però que s’acostaven, per la seva atrevida composició, a l’expressionisme, tot reflectint els principals escenaris d’aquests drames, entre ells el vaixell d’Isolda, el port de Cornualla, l’espera del rei Marke, el camí del Greal o el castell i el jardí de Klingsor.

Per primera vegada, el MHC mostra, a iniciativa dels Amics del Liceu i dins del bicentenari del naixement de Richard Wagner i del centenari de l’Institut del Teatre, aquestes obres realitzades en oli sobre tela amb aplicació mural, un cop restaurades, tot reconstruint les dimensions de la sala de música original d’aquesta entitat. Els plafons per a la sala de música de l’associació que va ser el motor de la difusió de l’obra del compositor a Catalunya, els va fer Gual per encàrrec de Pena, president i alma mater dels wagnerians barcelonins. Els plafons estaven col·locats sobre els dibuixos creats per Franz Stassen, entre 1900 i 1902, amb els personatges d’aquestes òperes que també es poden veure a l’exposició.