Diderot i els llibreters

A la tardor del 1763, Denis Diderot, un dels artífexs, amb D’Alembert, de la monumental Encyclopédie francesa, va escriure Carta sobre el comercio de libros, que ara edita Seix Barral, amb traducció d’Alejandro García Schnetzer. Sorprèn la modernitat dels seus plantejaments, molts dels quals encara ara no han estat resolts. Defensa la llibertat de premsa i els drets d’autor; analitza la relació entre el comerç del llibre i la literatura; carrega contra la censura i els censors, l’intrusisme professional i la prohibició de llibres “perillosos”; diu que aplicar a l’edició d’un llibre els principis de la manufactura tèxtil és un error.

El fons de llibreria, assenyala, consisteix en un nombre més o menys considerable de llibres apropiats per als diferents estaments de la societat i assortit de tal manera que la venda més lenta d’uns es compensi amb la venda més ràpida d’uns altres, i quan un fons no se cenyeix a aquestes condicions, constata, és ruïnós. Ataca amb duresa la competència deslleial, el que ara anomenem pirateria, i proposa que l’home de lletres pugui viure del seu treball.

La Carta... va ser un encàrrec. L’hi va demanar el síndic de la comunitat de llibreters, André-François Le Breton, l’home que precisament havia modificat determinats articles que Diderot havia escrit per a l’Encyclopédie, perquè defensés els privilegis dels llibreters: el dret exclusiu i perpetu per publicar obres adquirides als autors. Però el mateix Diderot admet que aquesta exclusivitat va en contra del dret comú, i si a més, com deixa clar a les primeres pàgines del seu escrit, no era partidari dels interessos de cap comunitat, per què va acceptar l’encàrrec?

Roger Chartier en parla a l’estudi preliminar. Es tractava d’una estratègia: encara que no li agradés, Diderot defensava els privilegis dels llibreters com a mal menor, en un món de comunitats i corporacions, perquè servissin com a garantia dels contractes lliurement signats entre autors i llibreters/editors amb la idea que es conservés la propietat literària.

Els llibreters només volien mantenir els seus privilegis, no els interessaven les altres propostes de Diderot, algunes de les quals, com ara la lluita contra la pirateria i la defensa dels drets d’autor, segueixen, desafortunadament, molt vigents.