Hamlet viatja amb tren de rodalia

“Hamlet! Fa un quart d’hora que intentes posar-te els pantalons!”, diu Ofèlia. Evidentment, el crit no forma part de l’obra de Shakespeare. És que Hamlet, com que arriba de Castelló a València amb tren, ha fet tard, i Ofèlia, la xicota del príncep de Dinamarca, i la resta de personatges interpretats per actors no professionals, l’esperen impacients en l’escenari per començar l’assaig amb el vestuari que lluiran en l’estrena de l’obra.

A vueltas con Hamlet, una adaptació de l’autor i director Chema Cardeña, és un dels cinc muntatges que es representaran del 30 de maig al 30 de juny en el II Festival de Tallers de Teatre Clàssic a la Sala Russafa de València. “El teatre clàssic és la carència més gran que hi ha a les escoles de teatre”, explica Cardeña, director del festival i de la sala que l’acull, “i com en la dansa, si vols treballar bé les obres contemporànies has de conéixer primer de tot els clàssics: Shakespeare, Calderón, Molière…”.

Els tallers de teatre clàssic solen ser organitzats per companyies independents i altres entitats (escoles municipals, sales teatrals, instituts i col·legis, etc.) en els quals participen actors professionals o aficionats. Per exemple, Los malcasados de Valencia, de Guillem de Castro (del 30 de maig al 2 de juny), i Sangre de Miserables, un monòleg amb barreja de textos diversos de Shakespeare (del 7 al 9 de juny), les representaran actors professionals de les companyies El Corral de l’Olivera i Lagartera, respectivament.

En canvi, A vueltas con Hamlet, del grup d’amateurs de la Sala Russafa (15 i 16 de juny), estarà interpretada per un arquitecte, dos professors, una pedagoga, una jubilada, un dissenyador gràfic… Eusebio Játiva, Hamlet, de 34 anys, és enginyer industrial. “Una combinació estranya, veritat?”, comenta aquest aficionat que fa quatre anys que participa en tallers teatrals “perquè, després de tot el dia treballant, m’agrada transformar-me en un altre personatge”.

El teatre clàssic és la carència més gran que hi ha a les escoles de teatre”, explica Cardeña

Ofèlia, la xicota de Hamlet, és Bárbara Trillo-Figueroa, una gestora cultural de 35 anys, que per qüestions laborals va haver de veure 118 funcions anuals durant tres anys. “Quan em canviaren de departament i vaig deixar de veure espectacles, necessitava el teatre com si fóra una droga”, explica, “i per això em vaig inscriure en els tallers, perquè s’ha convertit en una addicció”. Per a Nieves González, de 63 anys, aquest és el primer taller i la seua primera funció davant el públic. “He aprés molt sobre els comportaments de les persones, sobre la comunicació, sobre tot allò que ens fa humans”, diu aquesta jubilada que interpreta el paper de la dama de la reina de Dinamarca.

Per a Cardeña, dirigir un grup d’aficionats “ha estat molt estressant, perquè es tracta de gent de diverses edats [entre 23 i 63 anys] que no té res a veure amb el teatre, i perquè jo en cap moment els he tractat com a amateurs, sinó com a actors”. “Però”, afig el director, “tot i que la manera de treballar és diferent, perquè no tenen la mateixa capacitat de concentració i disciplina, ha estat una experiència enriquidora fora mida, i és meravellós veure com han evolucionat persones que al principi eren incapaces de memoritzar una frase”.

Així doncs, al cap de tres mesos de preparació i de sessions monogràfiques (dansa, veu i dicció, etc.), sense pensar-s’hi, Cardeña va dir als seus alumnes: “Si s’hi atreviu, jo inclòs, farem un Hamlet!”. I això fan, n’assagen una adaptació per a 14 personatges (el nombre d’alumnes que formen el taller) amb una escenografia mínima, “però molt arriscada, perquè tots els actors estan damunt l’escenari sempre”, diu el director.

Els tallers de teatre clàssic solen ser organitzats per companyies independents i altres entitats

La quarta obra del festival, Mucho ruido y pocas nueces (del 20 al 23 de juny), la representaran actors del taller per a professionals de la Sala Russafa. Però l’obra que fa més il·lusió al director del cicle és l’última, La isla de Miranda (30 de juny). Es tracta d’una adaptació de La tempesta, de Shakespeare, a càrrec del Teatro de Sombras Avoramar (Sagunt), format per discapacitats intel·lectuals sota la direcció de la companyia Teatres de la Llum. “La versió la fan els mateixos alumnes, que tenen un món molt especial, i la representen només amb llums i ombres”. “L’any passat”, afig Cardeña, “van portar al festival l’obra Romeos & Julietas, i el públic es va alçar dret emocionat”. “A mi”, confessa, “em va colpir que els alumnes no volgueren que Romeu i Julieta moriren, perquè deien que la gent enamorada no es pot morir, eren incapaços d’acceptar-ho”.

És clar que Cardeña defensa la vigència dels clàssics. “El teatre és un llenguatge que arriba a tot el món, i l’essència d’un clàssic s’entén perfectament hui en dia”. Per al festival ha volgut seleccionar “una varietat de temes i muntatges perquè el públic no identifique allò clàssic amb temes potents o avorrits”. “Els clàssics”, diu, “tenen una atemporalitat i una universalitat pel que fa als temes que tracten: la mort, la por de la mort, l’amor, la política…”. “És un exercici de comparació amb les coses que passen ara, i la gent, en reconéixer-les, les fa seues”, conclou.