‘Folk’, pop i cançó en la segona edició d’Hostes
El minifestival d'aquest cap de setmana al Centre Octubre de Cultura Contemporània conjuga una varietat estilística encomiable
Malgrat tots els entrebancs amb què sovint es troben els promotors locals, agreujats encara més (si és possible) per l’actual pujada de l’IVA per als espectacles de música en directe, encara hi ha qui s’entesta, valentament, a programar amb cura, seny i bon gust. Aquest cas també és el de La Casa Calba, promotora que ja va posar en marxa, l’any passat, el festival Hostes, i que enguany repeteix la jugada amb un cartell una mica menys vistós, però igualment compromés, amb una qualitat musical que difícilment tindrà un ressò més bo que entre les quatre parets de l’auditori del Centre Cultural Octubre. Un escenari molt adient per a la delicadesa sonora i els matisos que, des de diferents pressupòsits, ens ofereix aquest cap de setmana. El folk, representat per Aljub; el pop, encarnat en Mi Sostingut i la cançó d’autor, defensada per Clara Andrés Trio.
Els primers, Aljub, són el projecte del valencià Joansa Maravilla. Un combo que, al llarg de la seua trajectòria, de més d’una dècada, s’ha dedicat a actualitzar el cant d’estil valencià i que ha mostrat també amb orgull les aportacions sonores nord-africanes o medievals. L’últim disc, en minúscules (La Sibil·la), n’és un exemple perfecte, un treball que cal col·locar a les mateixes prestatgeries que els de Carles Dénia o Urbàlia Rurana, i que desgranaran demà divendres a partir de les 20.00 h. A la mateixa hora, però despús-demà, dissabte, arribarà el torn d’un dels altres discos de la temporada en l’àmbit catalanoparlant, el del notable Projecte escolopendra (La Casa Calba) de Josep Artés i els seus Mi Sostingut. El músic de la Pobla Llarga ha fet, gestant-lo amb ajuda del recurrent micromecenatge, un treball de pop calidoscòpic, alié a etiquetes fàcils i catalogacions mandroses. Una proposta pop singular i imaginativa, de les que escassegen. I per acabar, diumenge de vesprada serà el moment perquè Clara Andrés mostre les cartes d’una cançó d’autor com la seua, bressolada al ritme de les nostres figures de referència, però ventilada amb l’aire fresc d’estils com el jazz. La cantant d’Oliva arriba en format de trio (la seua veu i guitarra més un piano i un contrabaix) i amb el seu magnífic Huit davall del braç.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.