La incertesa del llibre

Un lustre després del començament de la crisi, el sector del llibre afronta a tot arreu, i el País Valencià està lluny de ser-ne una excepció, una realitat que no admet additius ni colorants: les xifres de facturació baixen sensiblement i el llibre objecte forma part ja dels articles a què les ofegades famílies comencen a renunciar. Retallades que afecten el llibre d’oci i, també, els materials escolars, amb els continguts congelats a l’espera de l’enèsima reforma educativa, la del ministre d’Educació José Ignacio Wert. Problemes conjunturals que cal sumar als estructurals, posem per cas els tristos nivells de lectura valencians: un 56,8% de lectors de llibres en temps d’oci al País Valencià, segons les dades de la Federació d’Editors d’Espanya (FGEE). Per davall, novament, de la mitjana estatal. Un panorama gens encoratjador.

Jesús Figuerola, president de l’Associació d’Editors del País Valencià (AEPV) i cap de l’editorial Perifèric, adverteix que no tenen encara dades específiques valencianes de l’any 2012, però estima que hi ha hagut una baixada quant a la facturació “al voltant del 15 o el 20%, en la mateixa línia del que s’ha produït a Catalunya”. Figuerola hi apunta uns quants factors. D’una banda, la baixada pel que fa al consum privat. Després, la davallada del que anomena “compra institucional”, a través de biblioteques, o llibre encarregat per ajuntaments i institucions. Finalment, hi ha el descens del llibre educatiu per l’augment de la reutilització. “Aquestes xifres no tenen res a veure amb el famós llibre digital, que és un sector encara incipient, la gran davallada es produeix per les dimensions brutals de la crisi que patim”.

L’Associació d’Editors del País Valencià estima que hi ha hagut una baixada quant a la facturació al voltant del 15 o el 20%

Si de cas, la qüestió digital s’albira com una amenaça futura. A hores d’ara, les dades de l’ISBN registren un 20% de llibres digitals, però l’adaptació de les editorials a aquesta nova realitat “no s’ha fet al 100% perquè no hi ha negoci entorn del llibre digital i el nivell de pirateria és brutal”, afirma el president dels editors valencians. I apunta una dada referent a Espanya: 160.000 descàrregues legals enfront de 200.000 dispositius de lectura electrònica venuts. Figuerola, en tot cas, matisa que aquesta realitat no afecta de moment les editorials valencianes: “El 95% del llibre en català que es ven al País Valencià és llibre escolar”.

Amb tot, els editors preveuen un any 2013 “molt dur”. “La reforma educativa de Wert ha paralitzat l’edició de llibres educatius, malgrat que les editorials solien canviar de materials cada cert temps. El curs vinent no hi haurà pràcticament novetats de material educatiu. I les grans editorials que s’hi dediquen temen el pitjor. Les coses estaran com estan o pitjor encara”, conclou Figuerola, que demana dels polítics “un autèntic pla nacional de lectura que no s’ha fet mai i que implique editors, autors, llibreries… La nostra situació és agònica i s’ha de fer alguna cosa”.

L’expedient de regulació d’ocupació presentat fa uns quants mesos per Edicions Bromera, la principal editorial valenciana, va fer sonar les alarmes sobre la situació del sector. El propietari, Josep Gregori, coincideix amb l’anàlisi de Figuerola a l’hora d’identificar els forats negres. I n’hi afig un altre, com ara el llibre infantil i juvenil de prescripció als centres educatius. “El professorat s’adona de la situació de les famílies i està posant en marxa estratègies de lectura que no inclouen comprar llibres: reutilització, recurs a les biblioteques, lectures en comú, etcètera”. Dèficits que arrosseguen un altre tipus d’edició. “L’edició al País Valencià està bastant supeditada al món escolar i falta un públic lector normal que vaja a una llibreria i trie el llibre que li agrada. És una minoria. Però gràcies a l’edició escolar s’han pogut fer unes altres coses”, diu en referència precisament a l’edició de literatura per a adults, els lectors “normals” que apunta Gregori.

Amb tot, els editors preveuen un any 2013 “molt dur”

L’editor també veu amb recel el tema del llibre electrònic. “La venda de llibres electrònics no s’enlaira. O perquè els dispositius no es fan emprar per a llegir o perquè ja comencen a notar-se els efectes de la pirateria”. I tampoc no veu grans oportunitats en el llibre electrònic enfocat al món educatiu. “L’elaboració d’aquests llibres està a l’abast de molt poques empreses”, diu, al mateix temps que fa ressaltar que les escoles “no estan preparades: no hi ha connectivitat a les aules, no hi ha ordinadors… A banda, les experiències a Catalunya han tingut un èxit relatiu”. Així les coses, sobre l’any 2013 l’empresari de Bromera no llança bons auguris: “Et penses que no pots caure més i continues caient. La nostra empresa ha hagut de fer una reestructuració perquè han caigut molt les vendes. I quan creus que tens un equip més racional amb relació a la venda, et trobes uns mesos de desembre i gener amb unes vendes esfereïdores”. Davant d’això, “intentem fer una economia de publicació d’escala, per exemple coeditant llibres infantils amb editors d’uns altres països. A més, s’han de reduir les tirades i fer apostes més segures, sense que això vulga dir fer apostes literàries poc fonamentades”, resumeix Gregori.

El terratrémol es deixa sentir també en les llibreries. David Cases, llibreter de La Traca i nomenat recentment president del Gremi de Llibrers, apunta una baixada en les vendes del 15 al 20% el 2012 que s’ha de sumar a una reducció del 40% des de l’inici de la crisi. O el que és el mateix, una baixada quasi a la meitat del volum de negoci. De moment, el tancament de llibreries no és significatiu al País Valencià, però ja hi ha retallades importants de la despesa i, fins i tot, uns quants acomiadaments. Amb tot, Cases assegura que la campanya de Nadal “va anar bé, potser perquè el llibre continua sent un bon regal” i apunta que les vendes semblen haver-se estabilitzat al mes de gener. “Tot el que siga no vendre menys és un èxit”, assenyala, però adverteix que “tots els establiments que treballen el llibre de text tindran una campanya molt dolenta, perquè no hi ha novetats a l’expectativa de la reforma de Wert. I a això hem de sumar el reciclatge”.

Víctimes d’aquesta tronada perfecta són també els autors, sobretot els escriptors i escriptores en valencià

Cases anota que també s’ha notat la davallada quant al llibre de prescripció, que era una cosa que “funcionava molt bé”. “S’ha notat molt. Les associacions de pares i mares pressionen molt amb el tema del reciclatge, però retallar en educació o en sanitat va en contra de nosaltres mateixos”, alerta. Un altre factor desestabilitzador és la manca de pagament de la Generalitat de l’abonament-llibre, un deute que arriba a 10 milions d’euros. “Paguen alguna coseta, però el deute és una barbaritat per a un sector com el nostre. El que passa és que no tenim la força de les farmàcies, som quatre gats”, es queixa el responsable del Gremi de Llibrers.

Víctimes d’aquesta tronada perfecta són també els autors, sobretot els escriptors i escriptores en valencià. Esperança Camps, autora amb dues novetats ara mateix en les prestatgeries, veu amb preocupació la situació. “Cada vegada és més difícil trobar llibres escrits en la nostra llengua. I el problema és trobar lectors. Si en comptes de publicar 100 títols se n’editaren 80 però que tingueren lectors, no passaria res, però no és així. I en tot cas em preocupa que aqueixa tendència de no comprar llibres vinga per quedar-s’hi: quan acabarà la crisi, comprar llibres ja no serà una necessitat, s’accedirà d’una altra manera. M’inquieta perquè estan desapareixent llibreries i editorials, és com regar la terra amb sal”, raona l’autora de Naufragi a la neu. L’antídot a això? “Crear necessitat. Hi ha gent, com ara editorials menudes, que està fent-ho molt bé, fan una bona tasca perquè acosten el llibre al lector”, apunta. El que sembla en retrocés, en tot cas, és la creació de les biblioteques personals. “És molt desagradable, això, perquè una biblioteca personal marca la vida de les persones, l’enriqueix. Els llibres que té una persona t’ho diuen tot sobre ella”, conclou amb recança.