Xarli 1, divisió de xoc

On és el front?”, vaig demanar posant cara de Jerry Lewis als dos joves vestits de GI, soldats d’infanteria nord-americans, amb els quals em vaig topar al mig del Saló del Còmic. Van assenyalar displicentment cap al fons de l’enorme pavelló. “No té pèrdua, però per si de cas quan arribis a Spiderman pregunta-ho”. Em vaig encaminar, doncs, animosament, cap a l’exposició d’Hazañas Bélicas, avançant al tresbolillo, intentant no distreure’m pel camí amb la irresistible oferta de còmics i la visió colorista i fins i tot exuberantment pintoresca del saló i els visitants.

 En arribar vaig veure un Stuka, i un pànzer a escala i un desplegament de ninos articulats rere una vitrina que suggeria la batalla per Caen. Això sí que és bo i no Catwoman, em vaig dir. L’exposició de fet se centrava en el gran dibuixant Jorge Longarón (Barcelona, 1933), autor, entre altres obres mestres, d’algunes de les millors portades de còmics de guerra mai vistes (i de les de no-vel·les com les de l’ínclit Karl Von Vereiter —Enrique Sánchez Pascual—). S’exhibien, al costat dels d’Hazañas Bélicas, originals de les sensacionals portades que va fer per a la sèrie Guerre d’Editions du Gerfaut: soldats alemanys tirant d’un canó sobre la neu, chindits a la jungla, marines desembarcant en una illa del Pacífic, un oficial de l’Afrika Korps sobre un semioruga al cap d’una duna...

Però el que de debò em va entusiasmar de l’exposició va ser un diorama que reproduïa exactament, a escala real i en tridimensional, una portada dels emblemàtics quaderns horitzontals de la sèrie creada per Boixacar, amb la silueta del soldat i tot. Et podies ficar a dins i pujar a un jeep Willys de veritat. El somni de la vida: sortir en una portada d’Hazañas Bélicas. Em va fer pensar. El que tenim més ara per aquí d’Hazañas Bélicas, a part de la recuperació de la sèrie per Glénat, és la història de Xarli, el soldat republicà excavat a La Fatarella i la peripècia del qual han reconstruït els arqueòlegs (el seu esquelet, per cert, ja reposa al Memorial de Les Camposines).

Per a quan un còmic de Xarli, l’últim heroi de la Batalla de l’Ebre? Allò sí que va ser una Hazaña Bélica, vaig pensar pujant al Willys. La trinxera de Xarli, quina gran portada on aparèixer!, si tens pebrots, que diria Patton. Immers en tals armígeres reflexions, vaig aguantar el volant amb una mà, vaig disparar el meu Thompson i em vaig retratar a mi mateix via mòbil amb cara de sergent Gorila llançant frases com si fossin granades: “War is a bloody, killing business. You’ve got to spill their blood, or they will spill yours! Rip them up the belly. Shoot them in the guts”. ¡Johnny, el bazooka!