Mytek ‘el poderoso’: el King Kong mecànic

Hi ha vinyetes que es mantenen inesborrables en la memòria, amb tota la força primigènia del dia que se’ns van revelar en aquell èxtasi extraordinari de les primeres lectures. Tanco els ulls i veig Mytek, ‘el poderoso’, sacsejant un autobús d’on cau gent com confeti, el torno a veure electrocutar-se quan agafa la munta-nya russa convertida en una gegantina trampa, esvaït per la manca d’energia amb les trapes de l’esquena obertes per recarregar la bateria al sol, i obrint-se una portella al pit per mostrar als ostatges terroritzats empresonats darrere d’unes reixes.

 Mytek, personatge d’aquells anys seixanta i principis dels setanta en què llegíem en els volums d’Ediciones Vértice les aventures de Zarpa de Acero (un punt cibernètic si es pensa bé) o de Kelly Ojo Mágico, era un goril·la gegant, una còpia de King Kong, però, i d’aquí la singular naturalesa del personatge, era artificial!, un enorme robot que de fet es controlava des d’una cabina al cap a la qual s’accedia per una comporta a la templa: al·lucinant.

Mytek és un (per a mi el) gran robot del còmic, un gènere en què no puc deixar d’esmentar també els fantàstics robots de manteniment d’El satélite de los Skorpi, una de les meves aventures preferides del Flash Gordon de Dan Barry. A Mytek se li solia veure la superfície metàl·lica sota els esquinços de la pell de simi quan el ferien projectils o el sacsejaven altres monstres.

Part de la gràcia de Mytek, creat originalment el 1964 pel guionista Ton Tully a les pàgines del setmanari britànic Valiant i dibuixat per Eric Bradbury (un bon cognom per a la fantasia) i després per Bill Lacey, era que malgrat ser un enginy mecànic de vegades adoptava comportaments instintius (ferotges, curiosos o tendres) d’una gran bèstia.

L’havia inventat en la ficció el professor Arnold Boyce per temperar una tribu guerrera africana, els energúmens akari, que idolatraven l’estàtua d’un goril·la (Mytek) representació de força i salvatgisme. La pelegrina idea del savi era que els indígenes obeïssin el robot com si fos el seu déu i abandonessin les seves bel·licoses tendències. Desgraciadament, es feia amb el control del poderós Mytek el dolent i contrafet assistent del científic, Gogra (sí, hi ha noms que són una declaració de principis), i dedicava al goril·la (i als akari) a venjar-se de la humanitat. Boyce i el seu amic, l’explorador i caçador Dick Manson, després de moltes peripècies, recuperaven el robot, que prenia consciència pròpia i anava a la seva independentment de les palanques de control. Però Gogra no desistia i construïa els seus propis robots gegants per enfrontar-se a Mytek en episodis següents. Eren Tirón el Invencible i Gogriat, una còpia del mateix Gogra a gran escala a què el dolent animava inicialment per trossos, cosa que donava peu a imatges de malson (aquella mà errant!). En fi, res que el nostre poderós i enyorat Mytek no pogués resoldre: Huuur!